Enguany es compleixen 25 anys de la mort de Lola Anglada, autora de narracions infantils i il•lustradora que va contribuir a la propaganda de l’Entronització de la Mare de Déu de Montserrat, l’any 1947. Les estampes que se li van encarregar per fer-ne difusió representaven una típica escena de la família a l’escó, a la vora de la llar, presidida per una mena d’aparició de la Moreneta; al dors s’hi podia llegir el Virolai, la Visita espiritual a la Mare de Déu de Montserrat o, també, una proclama redactada per Josep Benet sobre el sentit unitari de la celebració. Es tractava d’unes estampes senzilles i populars, però se’n van difondre molts milers i van contribuir poderosament a mobilitzar el poble català en aquella celebració.

Lola Anglada va néixer a Barcelona l’any 1892. Va ser deixebla de Joan Llaverias a Belles Arts i va començar a publicar dibuixos a Cu-cut (1905) i a Patufet (1909). El 1912 va exposar una sèrie de caricatures humorístiques a l’exposició Muntanya del misteri, sobre paisatges de Montserrat, que va fer Joan Llaverias a Faianç Català (Il•lustració Catalana, 7.IV.1912). A partir d’aleshores, Lola Anglada queda acreditada com a una bona il•lustradora i en acabar la Gran Guerra, el 1918, va anar a perfeccionar-se a París amb una beca d’estudis del Govern francès. S’especialitza en la il•lustració de tema infantil i ella mateixa esdevé escriptora de relats curts principalment per a infants. Durant la guerra civil, Lola Anglada va col•laborar amb el Comissariat de Propaganda i va ser la creadora de la mascota de la revolució el més petit de tots (1936), que va modelar l’escultor Miquel Paredes. Després de la guerra civil, Anglada va ser represaliada i relegada a l’ostracisme. Va residir a Tiana (Maresme), on va morir el 12 de setembre de 1984.

Lola Anglada va ser d’aquells artistes i literats que van participar a les corones literàries i artístiques de les festes jubilars de Montserrat de 1931. Havia estat proclamada la República i mentre en molts llocs d’Església es fomentava el catastrofisme, Montserrat va voler donar una imatge de serenitat i de bona convivència amb les autoritats de la nova Generalitat Republicana. Després de la guerra civil, l’abat Aureli M. Escarré va animar Lola Anglada a col•laborar amb Montserrat. Amb motiu de les festes de l’entronització de la Verge, que van significar el primer indici de reacció popular i de reviscolament del catalanisme mordassat fins aleshores, el Monestir de Montserrat va encarregar a Lola tota una sèrie de dibuixos per fer-ne estampes populars, de bona qualitat i d’un gust que els entesos podien recordar i comprendre’n l’orientació. L’abat Escarré pretenia fer renéixer de les cendres l’esperit noucentista, i per això va demanar la col•laboració d’escultors i pintors d’aquesta sensibilitat com Rebull, Obiols i d’altres. La col•laboració de Lola Anglada en l’estamperia religiosa de Montserrat ha de ser llegida des d’aquesta perspectiva.

Un dels objectius que es proposava el noucentisme –és també un dels seus mites principals- era l’educació cívica dels infants, que va quedar reflectida en la imatge dels nens polits i endreçats. Lola Anglada, des de la seva especialitat d’il•lustradora de contes i narracions infantils, hi havia col•laborat d’una manera molt característica i peculiar. Quan Montserrat requereix els serveis d’Anglada per fer una sèrie d’estampes montserratines de caire infantil, la il•lustradora respon amb uns models que recorden els temps anteriors a la guerra civil, però amb un missatge piadós i graciós. Queda ben clar en aquestes estampes que els nens són a casa i no a Montserrat, i des de casa i el món que els és familiar, invoquen la Mare de Déu. Aquest és el tema i el lema d’aquests dibuixos de Lola Anglada per al Monestir de Montserrat.