L'Ajuntament de Manresa ha presentat aquest dimarts un paquet de mesures per assegurar la retolació correcta en català dels comerços de la ciutat. L'alcalde, Marc Aloy, ha destacat el "compromís i preocupació" del govern per garantir el compliment dels drets lingüístics dels consumidors, amb mesures de prevenció i conscienciació. La primera mesura que s'ha pres és la de modificar el contingut del formulari per sol·licitar una llicència d'activitat que, a partir d'ara, inclourà obligatòriament el contingut per escrit de la retolació externa de l'establiment que, com ha mínim, ha d'estar en català. En paral·lel, es farà un advertiment als comerços que no compleixen la normativa lingüística instant-los a rectificar.
Les mesures presentades aquest dimarts per assegurar la retolació en català dels comerços formen part del Pla Estratègic per la Llengua de Manresa, que va començar a caminar aquest mes de setembre per fer front "a la situació regressiva de la llengua i per impulsar-ne el seu ús social". Les mesures s'han treballat conjuntament amb el Consell Comarcal del Bages, el Centre per a la Normalització Lingüística Montserrat, el Col·legi d'Enginyers Tècnics Industrials de la Catalunya Central, el Col·legi Oficial de Gestors Administratius de Catalunya, el Gremi d'Hostaleria i Turisme del Bages i la Unió de Botiguers i Comerciants de Manresa.
Més enllà de la modificació del contingut del formulari per sol·licitar una llicència d'activitat perquè inclogui obligatòriament el contingut per escrit de la retolació externa, la campanya En català també preveu dur a terme una campanya de conscienciació dirigida a gestories i enginyeries perquè informin els seus clients de la normativa lingüística en relació a la retolació en català. El consistori creu que aquest és un sector diana, ja que tramiten les firmes certificades que es necessiten per posar en funcionament o modificar una activitat econòmica. "Esperem que es puguin posar les ulleres de la llengua a l'hora de tramitar. Volem que s'hi fixin", ha dit Marc Orriols, assessor lingüístic de l'Ajuntament de Manresa.
Finalment, també s'està fent una diagnosi dels usos lingüístics i una campanya d'informació i conscienciació dels deures lingüístics a prop d'un centenar d'establiments del barri antic, la carretera de Vic, el Passeig Pere III i el carrer Barcelona. A tots ells se'ls està oferint d'entrar al programa Comerços aprenents, del Consorci per a la Normalització Lingüística (CNL), un projecte de formació en llengua catalana per a les persones que fan atenció al públic i parlen molt poc català. En aquest moment, ja s'ha visitat una setantena de comerços i 34 establiments s'han acollit al programa.
La directora del CNL, Núria Brugarolas, s'ha mostrat molt satisfeta perquè una trentena llarga de comerços hagi accedit a l'aprenentatge de la llengua. El programa ofereix un aprenentatge bàsic de la llengua catalana. Durant 15 dies un tècnic del centre farà sessions de 15 minuts als comerços per tractar i ensenyar expressions com fórmules de salutació o comiat i ensenyarà vocabulari específic, a més de sensibilitzar els comerciants sobre la importància de parlar la llengua pròpia del país.
Un de cada deu comerços de Manresa incompleix la llei, segons la Taula per la Llengua
Un estudi publicat recentment per la Taula per la Llengua de Manresa adverteix que més de 200 establiments dels 2.000 que hi ha a la capital del Bages -un de cada deu- no té el rètol en català i, per tant, incompleix la Llei de política lingüística que els obliga a fer-ho. "Això vol dir que el 90% sí que compleix la llei", ha observat Aloy. Per això, les mesures van encaminades a garantir que "el 100% de comerços" estiguin retolats en català
Una trentena de voluntaris van pentinar durant dos mesos els 400 carrers de Manresa per comprovar la retolació dels establiments. L'estudi també constatava que la situació és especialment greu en establiments nous que obren a la ciutat i en grans cadenes.