Els Amics de la Música i les Arts Escèniques de la Catalunya Central, AMARESC, i la flamant companyia Fan-Òpera-Fan, produeixen la primera estrena operística que tindrà lloc al mític escenari teatral del Paral·lel barceloní: El Molino.

En els més de 100 anys d'història d'aquest llegendari teatre serà la primera vegada que aculli una representació operística i el títol no pot ser d'allò més adient, la cèlebre òpera còmica de Gaetano Donizetti "La fille du regiment". Es tracta d'una producció, en versió pianística, que reuneix un magnífic i competent equip d'intèrprets joves sota la direcció artística del veterà crític i historiador operístic Roger Alier.

L'estrena tindrà lloc el proper dia 5 de gener a les 12.30h, a El Molino. Les entrades es poden adquirir al 93.205.51.11 (matins) o online per la pàgina web del Molino http://www.elmolinobcn.com/

La fille du régiment de G. Donizetti
Opéra-comique en dos actes de Gaetano Donizetti sobre llibret en francès de Vernoy de Saint-Georges i Jean-François Alfred Bayard. Fou estrenada a l'Òpera-Comique de París l'11 de febrer de 1840 i a l'Estat espanyol al Teatre de la Creu de Madrid el 31 de gener de 1842.

Argument
Acte1: En el Tirol, cap al 1805, està acabant la guerra on Napoleó ha ocupat la regió. La Marquesa de Berkenfeld pateix perquè ni ella ni les seves joies es vegin afectades. El seu criat Hortensius la tranquil·litza. Arriba el regiment dirigit per Sulpice el qual informa que la guerra ha finalitzat. Amb ell arriba també Marie, una òrfena recollida pel regiment durant la guerra i adoptada com a cantinera, mascota i "filla" del regiment. Marie es comporta com un home i diu paraulotes però també és la cantant ideal per la cançó del regiment, que tothom escolta amb respecte. A les preguntes de Sulpice, Marie li respon que ha conegut un noi que li va salvar la vida quan anava a caure per un barranc i que n'està enamorada. Malgrat tot, el regiment es creu amb el dret d'impedir el casament si el noi no és del seu gust. Precisament porten el noi que estava voltant per allí i Marie el reconeix: es Tonio, el tirolès que li va salvar la vida. Tonio acaba esent alliberat però se li nega el permís per apropar-se a Marie ja que no és militar. Tonio decideix incorporar-se al regiment i així celebra el ser ja "militar" i "marit".

Acte2: En el castell de la marquesa, aquesta s'esforça per educar Marie perquè pugui casar-se amb un ranci però ric aristòcrata : el Duc de Krakenthorp. Per això li ensenya a cantar una refinada romança clàssica, però a Marie se li en va la memòria cap a la "cançó del regiment" i Sulpice que hi és de visita, es posa a cantar amb ella. La marquesa la interromp. Però al final a Marie la lliçó de cant li provoca un atac d'histèria. La marquesa li explica en secret a Sulpice que en realitat ella és la mare de Marie i que per no confessar el seu "error" es fa passar per la seva tia. Arriben Tonio i els altres soldats del regiment, se suposa que pel casament de Marie, però Tonio no ha renunciat a la seva estimada. La marquesa comprèn el dolor de tots dos però no renuncia al casament de conveniència. Marie canta la seva tristesa en un ària commovedora. Arriba l'insuportable Duc de Krakenthorp, però finalment la Marquesa decideix d'acceptar el casament de Marie amb Tonio. Indignats, se'n van: "Quel scandalele!". La resta celebra el casament una vegada més amb la "cançó del regiment".