Bikimel al Voilà! Foto: Noèlia RogerSempre fa il·lusió veure un concert d'una persona que has vist amb altres artistes i t'ha agradat molt. És el cas de la Bikimel que dijous, presentava el seu segon i últim disc al Voilà: Farrera, can-sons D.O. Enregistrat a la Vall de Farrera (Pallars Subirà) i ple de cançons escrites allà mateix per la inspiració que dóna.
Amb un públic ben tranquil i disposat a escoltar i amb uns quants minuts de retard, començava el concert. Acompanyada per en Pau Figueres a la guitarra acústica (em va agradar molt com toca i es notava les hores de feina que porta en aquest món) i en David Soler al pedal steel, guitarra elèctrica i una altra guitarreta molt peculiar (l'havia vist acompanyant altres cantants i un cop més, no em va deixar de sorprendre amb els efectes que pintaven les cançons encara de més art tot i que, m'agrada més fent sonar encara més la guitarra elèctrica però, la música era més aviat calmada).
La Bikimel (que va tocar la guitarra acústica en algunes cançons), amb aquella veu tan especial, potent i plena de colors va omplir cada cançó de relaxació encara que algun moment, no sentia gaire el que deia. Em va xocar i agradar molt a la vegada que només pujar a l'escenari, ja agraís al local, la nostra presència i presentés als músics.
Penso que a vegades, els instruments estaven un pèl alts i que estaria bé posar les lletres i acords en un faristol i no deixar-los per terra.
Van tocar cançons d'aquest últim disc, com: Farrera, el poema musicat Llaurant la llera del riu vermell, la màgica Crying creatures o la dolça El nen del bosc (va explicar l'anècdota de que la mare de l'Arnau de Farrera (la mestressa de la casa) li va comentar que la cançó li recorda a quan el nen es va perdre pel bosc). També hi van ser cançons de Stat Jònic, com: El meu racó, El lament (ens va fer cantar una mica) o La roca del rei.
No van faltar dues versions, com: Angel from Montgomery de John Prine i Caroline de James Taylor.
Un concert molt íntim, amb música diferent del que estem acostumats a escoltar, amb tocs de poesia cantada i on es va notar que tots tres gaudien i la gran tècnica dels músics.
