Blaumut a l'escenari de Cal Llovet. Foto: Noèlia RogerAmb el disc "Batecs" dels manresans Gossos i el cantant Nova Yorquès Jonah Smith com a banda sonora de la vetllada es va anar fent temps per començar i acabar els concerts, respectivament. Quan menys ens ho esperàvem van començar els teloners, Dibs (un grup de versions catalanes i angleses molt jovenet que ens van fer passar molt bona estona).
I va arribar el torn de Blaumut (Xavi de la Iglesia a la guitarra i veu; Vassil Lambrinov al violí i xerrac, Joan Panet al violoncel i veu; Manel Pedrós a la bateria i veu; i el baixista i contrabaixista, Manuel Krapovickas), que amb "Bona matinada" van saludar al públic i començar a presentar el seu primer disc "El Turista".
No van faltar èxits, com: "Pa amb oli i sal" i "Bicicletes" (cantades i ballades per tothom). També es van enrecordar de les parelles, cantant "Only you (i el teu xampú)", i van dedicar "Esquimal" (on van demanar que tothom aixequés els mòbils com si fossin encenedors) a la dona d'un d'ells ja que era el seu aniversari. Em va fer molta gràcia que expliquessin d'on surt el nom del grup: "Blau" ve de les terres i aigües nòrdiques i "Mut" del silenci i tranquil·litat que hi ha per allà.
Van presentar el que van dir que serà el seu nou senzill, "Les 7 i quart" i del qual aviat en sortirà el videoclip que, van donar una pista, dient que en ell "Som i no som nosaltres".
Tampoc es van oblidar de tocar el poema musicat "I Beg your pardon" (de Salvador Espriu) amb el que se senten identificats ja que diuen que els recorda molt al seu estil de música i, amb el que fa pocs dies van aconseguir el 19è Premi Cerverí Any Espriu de cançó.
Hi havia gent de totes les edats, molta simpatia, complicitat, participació, es va notar que gaudien dalt de l'escenari, van presentar alguns músics durant les cançons i cap al final, van dir el nom de cada un i també van agraïr i donar les gràcies als tècnics de llum i so i al públic. No es van deixar dues versions discotequeres i molt ballables de "Pa amb oli i sal" i "Bicicletes" on hi havia molta animació al públic, que es va mostrar impacient fent aplaudiments abans de que comencessin el seu concert.
He de confessar, que també em va agradar molt els efectes de llum que s'utilitzava i que hi havia un excel·lent so. Fan que t'agradi la música clàssica ja que li donen tocs moderns, poètics, fan que ho visquis i et contagien la seva alegria i energia positiva.
