
Amb aplaudiments inicials, amb un "Molt bona nit!" i "Com esteu?", i gairebé amb una hora de retard va començar el concert dels Coldday, en aquest cas en format acústic ja que el Voilà convida a que sigui així, com van dir.
Formen part d'aquesta banda tribut: Adrià Farré als teclats plens de colors i algun moment percussió i teclat a la vegada, Xavi Balsalobre a la guitarra elèctrica, Edgar Arto al cajón flamenco i Xavi Sanchez al baix (que em va sorprendre molt positivament ja que jo l'havia vist amb el seu projecte en solitari amb guitarra acústica en mà).
Amb una imatge de roba i veus molt semblants als Coldplay, van anar tocant conegudes melodies que em sonaven molt tendres i a la vegada mogudes, com: "In my place", "Trouble", "Paradise", "Lost", "The scientist", "Talk", "Clocks", "Fix you", "Every teardrop is a waterfall" o l'acabament amb "Viva la vida" (on algú del públic va acabar dient Visca el Barça!).
He de dir que la majoria del públic estàvem en silenci volent aprofitar el concert menys un parell de taules que només van estar atents alguns moments o alguna cançó en concret. A l'escenari es notava que gaudien i donaven les gràcies a cada cançó. Ens convidaven a cantar i a picar de mans.
S'agraeix tenir a bandes com aquesta en locals tan petits i propers, em van encantar. Llàstima de la gent que no respecten la música ni pensen en que hi ha més gent que està allà i que volen passar-ho bé. També he de dir que quan el cantant principal parlava, jo no ho sentia bé des del lloc que estava i potser és per la raó que he comentat anteriorment.
