Si alguna cosa tenien clara era que, tard o d'hora, s'havia de fer. Era igual que no fos durant el primer trimestre de l'any (que és quan s'acostuma a estrenar); que a dalt l'escenari no hi poguessin pujar tants artistes (si alguna cosa fa especial la farsa manresana és que compta amb desenes d'intèrprets i dansaires), o que el públic s'hagués de reduir a la mínima expressió. Una tradició tan longeva i identitària de la ciutat de Manresa com la Innocentada havia de resistir. I sí. Ho ha fet. Amb canvis evidents i tota la incertesa del món, la seixanta-quatrena edició d'aquesta sàtira tan nostra -que enguany porta per títol Manresa Experience- ha acabat arribant o bon port i és a punt d'estrenar-se. Ho farà aquest dijous, 6 de maig, al Teatre Conservatori de Manresa, en dues sessions diferents: una que començarà a les set de la tarda i l'altra que ho farà a dos quarts de nou del vespre.

De fet, cada dia que hi hagi Innocentada programada, se'n faran, com a mínim, dues funcions. Així, aquest dijous i divendres (i també dijous i divendres vinent, 13 i 14 de maig) hi haurà un passi a les set i un altre a dos quarts de nou. Pel que fa a dissabte i diumenge (tant aquest com el que ve), l'obra es podrà veure a la una del migdia; a dos quarts de sis de la tarda; a les set de la tarda, i a dos quarts de nou del vespre. Vint-i-quatre sessions en total.

I això per què?, us preguntareu. Doncs perquè degut a l'excepcionalitat del moment que estem vivint, des de la comissió de la Innocentada es va optar per portar a escena un producte artístic de format reduït, no només pel que fa a la quantitat d'artistes participants sinó també pel públic que els acompanyarà, per l'espai que podran ocupar i pel temps que durarà l'espectacle. I és que enguany, la 64a edició de la farsa manresana per excel·lència serà la més curta que s'hagi vist mai: 40 minuts justos, durarà. I tindrà els espectadors a tocar; concretament, dalt de l'escenari, on s'han col·locat dues files de cadires en forma de semicercle que envolten el camp d'acció artístic. Tenint aquesta informació, doncs, es pot entendre millor el per què de tantes funcions programades.

Però els canvis (o les novetats, com en vulgueu dir), no s'acaben aquí. Un altre dels trets singulars de la Innocentada número seixanta-quatre és que compta amb dos elencs d'intèrprets i ballarins diferents que funcionen com dues bombolles independents. La idea de repartir els papers per partida doble va sorgir arran de la possibilitat que algun dels personatges de l'obra agafés el coronavirus. Si només hi hagués hagut un grup, l'espectacle s'hauria hagut d'anul·lar, perquè a la resta d'actrius, actors i dansaires els tocaria confinar-se per ser contactes estrets. En canvi, havent-hi dos elencs diferents, el perill d'haver de suspendre el xou es reduia dràsticament. Si tot va com ha d'anar i ningú contrau la malaltia, hi haurà un grup d'artistes que actuaran els dies 6, 7, 8 i 9 de maig i un altre que ho farà el 13, 14, 15 i 16.

"Per a mi ha estat una experiència súper enriquidora que m'ha fet aprendre molt", explicava el director de l'obra, Jordi Gener, que ja serà el quart any que ostenta aquest càrrec. "Això de treballar un mateix guió amb dos grups d'actors diferents ha estat una passada, perquè la meva feina era exactament la mateixa, però cada intèrpret tenia la seva pròpia manera de construir el personatge". En aquest sentit, assegura que els passis de la primera setmana no tindran res a veure, a nivell interpretatiu, amb els de la segona: "són dues experiències completament diferents", somriu, tot sostenint, emocionat, que la d'aquest any "és, sens dubte, la Innocentada més especial que s'ha fet mai".

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=wkH91k7ysBE[/youtube]
Un "vestit a mida" sargit per Carles Claret 
  
Probablement hi ha molt poques persones a la capital del Bages que coneguin tant la ciutat i estiguin tan al dia de la seva actualitat com el periodista, lingüista, escriptor, dramaturg i actor amateur Carles Claret (que, recordem, va publicar, fa pocs mesos, un llibre amb reflexions sobre la ciutat que ell mateix va anar escrivint durant el confinament). Segurament per això els de la comissió de la Innocentada no van tenir cap dubte en proposar-li que s'encarregués d'idear-ne el guió. "Les premisses eren molt clares: l'obra havia de ser curta, amb molt pocs personatges i amb una trama molt manresana", explica Claret, que recorda que li van fer l'oferta a finals d'estiu i que a l'hora de plantejar l'escaleta argumental va comptar amb l'ajuda del seu amic Agustí Franch. "El que veurà la gent que vingui serà un text escrit fa gairebé deu mesos", apunta. I és que en un principi, Manresa Experience s'havia d'estrenar a principis de febrer, com és habitual. Però les restriccions i els mals pronòstics pandèmics van obligar-ho a suspendre.

Manresa Experience és "un vestit a mida" fet per a l'ocasió que "intenta retratar les dues ànimes que conviuen a la ciutat", diu Claret, que continua: "per una banda, l'ànima pessimista i de poca autoestima, que diu que Manresa està degradada i és grisa; i per l'altra, la més optimista que sap veure-li potencial". I tot plegat, amb el projecte Manresa 2022 de fons, que ajuda a acabar de bastir l'argument. "Aquest Manresa Experience que dona títol a l'obra seria com una mena de paquet turístic d'un cap de setmana que vol fer descobrir la ciutat a la gent de fora", ens avança l'autor. En aquest sentit, i pel que fa als personatges, trobarem amb el turista que ve a gaudir de l'experiència en qüestió i amb la guia que l'acompanyarà (l'ànima optimista); i el funcionari de l'Oficina de Turisme i la seva dona, molt cremats i cansats de no rebre visites (l'ànima pessimista).  

"Penso que és un text que pot funcionar", assenyala. "Els manresans i manresanes s'hi sentiran molt identificats perquè s'hi toquen temes molt recurrents a nivell d'urbanisme, comercial, de gestió del Centre Històric i de la visió que els autòctons tenim del patrimoni artístic i arquitectònic de la ciutat". Lluny de voler ser una arma afilada de crítica ferotge, sí que és cert que el guionista ha aprofitat l'avinentesa per fer posar damunt la taula una percepció ciutadana que fa temps que creu que s'hauria de revertir: "hi ha una idea generalitzada que l'Ajuntament és força hostil a la voluntat de la ciutadania, sobretot a l'hora de facilitar que les propostes populars per dinamitzar la ciutat tirin endavant". "Prou problemes té Manresa com perquè el ciutadà topi sempre amb la burocràcia i la poca flexibilitat dels tècnics", reflexiona el periodista, que sentencia que "el que haurien de fer els polítics és treballar per recollir la voluntat popular i aplanar el terreny quan sorgeixen propostes de millora".