Del cine mut al cine espectacle

Publicat el 24 de novembre de 2013 a les 20:47
Albert Beorlegui durant la conferència sobre cinema a Navàs. Foto: AjNVS

L'elecció subjectiva de les 21 pel·lícules que segons el crític de cinema Albert Beorlegui, s'han de veure abans de morir, va convocar a mig centenar de persones a Navàs atretes per la curiositat i per la seva afició al setè art.
 
Va ser un resum del millor cine que s'ha fet al segle XX, però que l'autor de la tria ja va advertir que "només em pertanyen a mi", amb la qual cosa cadascun dels presents podria haver fet una altre tria igualment de subjectiva.
 
Projeccions de fragments de cinema mut "El Chico" (1921) amb Charles Chaplin, "Blancaneus" (1937) que va ser el primer llargmetratge de la factoria Disney, a "Lo que el viento se llevó" (1939) que va dir-ne que era un monument a la cultura popular i la pel·lícula més taquillera de totes.
 
I van seguir a un ritme frenètic, "El Mago de Oz", "Casablanca", "Que bello és vivir", "El crepúsculo de los dioses", "El hombre tranquilo", "Cantando bajo la lluvia", "Vértigo", "Ben-Hur", "El gatopardo", "El padrino", "En busca del Arca perdida", "La rosa púrpura del Cairo", 'Memorias de África", "Cinema Paradiso", "El club de los poetas muertos", "Eduardo Manostijeras", "Hamlet" i "Notting Hill".
 
Tendresa, emocions a flor de pell, imatges, frases i músiques que tots tenim retingudes en el fons del pou de la memòria, i que afloren quan s’activa el mecanisme adient.
 
Aquesta va ser la llista definitiva, la tria que Albert Beorlegui va dir que calia veure en pantalla gran abans de morir. Pel·lícules que van més enllà de l'entreteniment i que acaben marcant les nostres vides.