Després d'acollir l'exposició de pintures del paisatgista madrileny Santiago Diaz, titulada Madrid, Paris, Londres, Venècia, els propers mesos d'estiu, el Firabar de Cardona exposarà un recull d'obres del prestigiós pintor Ramón Gutiérrez Ruipérez.
Establert a Cerdanyola del Vallés, on regenta un taller i una acadèmia artística, Gutiérrez s'ha distingit especialment dins el gènere de la figura, on ha reeixit com a hàbil i expressiu retratista. Ha exposat la seva obra a nombroses galeries d'Espanya, principalment a Catalunya, així com a diverses sales d'Europa i dels Estats Units. A la mostra cardonina es podrà gaudir d'un conjunt de notes i apunts seus que, a mode d'esbossos, interpreten diferents temes i escenes figuratives. Una desena d'olis que interpel·len el visitant pel seu vigor expressiu i la desimboltura del seu gest.
L'exposició ha estat organitzada pel Firabar amb la col·laboració de dues alumnes de l'Aula d'Arts de l'Institut Cal Gravat de Manresa, Douaa Dannoun i Ana Stefania Baiasu. La inauguració oficial serà el proper 1 de juliol i podrà visitar-se fins el proper mes de setembre.
Ramón Gutiérrez Ruipérez (Barcelona, 1966) és un pintor que ha treballat diferents disciplines artístiques com ara la pintura, l'aquarel·la, la il·lustració i la fotografia. En l'actualitat resideix i té el seu taller a Cerdanyola del Vallès.
L'evolució de la seva carrera és molt extensa. Va començar als 16 anys en una academia on va introduir-se al món del dibuix artístic i les tècniques d'expressió plàstica. Al 1987 va començar la seva carrera com artista, exposant per primera vegada en la Sala Lola Anglada a Barcelona. La seva formació va continuar quan va accedir a la Universitat de Barcelona, concretament a la Facultat de Belles Arts. Al quart any dels seus estudis, va ser distingit amb un premi en l'especialitat de pintura.
Dins la seva trajectòria podem destacar diferents períodes. Una primera etapa on destaca la temática humana del nihilisme, un humanisme tràgic, influenciat en gran mesura pels escrits de Nietzsche. En aquest període va començar a pintar a persones de trets grotescos i temàticament delimitats per la figura humana, sempre amb un marcat caràcter naturalista i expressiu. Una altra de les característiques d'aquest temps és la seva paleta, amb una supremacia de les tonalitats fosques i d'una il·luminació tenebrista. Més tard, els colors de la seva paleta es van tornar més càlids i va començar a ampliar la seva gamma cromàtica. En l'actualitat, segueix treballant en aquests paràmetres i incorpora tècniques noves com l'ús del collage i les tècniques mixtes.
El gènere que més ha cultivat ha estat el retrat, inspirant-se principalment en figures del seu entorn, com la seva dona i la seva filla. També ha pintat paisatges, en menor mesura, i escenes costumistes.
El Firabar de Cardona exposarà obres del pintor Ramon Gutiérrez Ruipérez
L'artista s'ha distingit especialment dins el gènere de la figura, on ha reeixit com a hàbil i expressiu retratista
ARA A PORTADA
-
Manresa, capital del cinema en català: supera en projeccions per sala grans ciutats com Barcelona Pere Fontanals
-
-
Manresa es dota d'un pla de plans per garantir una resposta ràpida i coordinada en emergències Pere Fontanals
-
-
Manresa Il·lumina, entre els deu millors projectes d'economia circular als Innovation in Politics Awards Pere Fontanals
Publicat el 28 de juny de 2022 a les 18:55
Actualitzat el 28 de juny de 2022 a les 19:02
Et pot interessar
-
Cultura i Mitjans L'Arxiu Municipal de Súria incorpora una col·lecció històrica gràcies a la donació de Manel Yagües
-
Cultura i Mitjans La Torre dels Comtals passa a mans públiques per salvar el patrimoni mil·lenari de Manresa
-
Cultura i Mitjans Publicat «El Llibre Vermell de Montserrat», un tresor únic de la música medieval revisat pel pare Gregori Estrada
-
Cultura i Mitjans Cineclub Manresa rep el Premi Nunes 2024 al millor fet cineclubista pel cicle Visuals
-
Cultura i Mitjans La Casa Museu Prat de la Riba de Castellterçol inicia un cicle de visites guiades
-
Cultura i Mitjans Sallent obre la Festa Major 2025 amb l'Esvalotada i el pregó del Club Natació ASFC