Després d'acollir l'exposició de pintures del paisatgista madrileny Santiago Diaz, titulada Madrid, Paris, Londres, Venècia, els propers mesos d'estiu, el Firabar de Cardona exposarà un recull d'obres del prestigiós pintor Ramón Gutiérrez Ruipérez.
Establert a Cerdanyola del Vallés, on regenta un taller i una acadèmia artística, Gutiérrez s'ha distingit especialment dins el gènere de la figura, on ha reeixit com a hàbil i expressiu retratista. Ha exposat la seva obra a nombroses galeries d'Espanya, principalment a Catalunya, així com a diverses sales d'Europa i dels Estats Units. A la mostra cardonina es podrà gaudir d'un conjunt de notes i apunts seus que, a mode d'esbossos, interpreten diferents temes i escenes figuratives. Una desena d'olis que interpel·len el visitant pel seu vigor expressiu i la desimboltura del seu gest.
L'exposició ha estat organitzada pel Firabar amb la col·laboració de dues alumnes de l'Aula d'Arts de l'Institut Cal Gravat de Manresa, Douaa Dannoun i Ana Stefania Baiasu. La inauguració oficial serà el proper 1 de juliol i podrà visitar-se fins el proper mes de setembre.
Ramón Gutiérrez Ruipérez (Barcelona, 1966) és un pintor que ha treballat diferents disciplines artístiques com ara la pintura, l'aquarel·la, la il·lustració i la fotografia. En l'actualitat resideix i té el seu taller a Cerdanyola del Vallès.
L'evolució de la seva carrera és molt extensa. Va començar als 16 anys en una academia on va introduir-se al món del dibuix artístic i les tècniques d'expressió plàstica. Al 1987 va començar la seva carrera com artista, exposant per primera vegada en la Sala Lola Anglada a Barcelona. La seva formació va continuar quan va accedir a la Universitat de Barcelona, concretament a la Facultat de Belles Arts. Al quart any dels seus estudis, va ser distingit amb un premi en l'especialitat de pintura.
Dins la seva trajectòria podem destacar diferents períodes. Una primera etapa on destaca la temática humana del nihilisme, un humanisme tràgic, influenciat en gran mesura pels escrits de Nietzsche. En aquest període va començar a pintar a persones de trets grotescos i temàticament delimitats per la figura humana, sempre amb un marcat caràcter naturalista i expressiu. Una altra de les característiques d'aquest temps és la seva paleta, amb una supremacia de les tonalitats fosques i d'una il·luminació tenebrista. Més tard, els colors de la seva paleta es van tornar més càlids i va començar a ampliar la seva gamma cromàtica. En l'actualitat, segueix treballant en aquests paràmetres i incorpora tècniques noves com l'ús del collage i les tècniques mixtes.
El gènere que més ha cultivat ha estat el retrat, inspirant-se principalment en figures del seu entorn, com la seva dona i la seva filla. També ha pintat paisatges, en menor mesura, i escenes costumistes.
El Firabar de Cardona exposarà obres del pintor Ramon Gutiérrez Ruipérez
L'artista s'ha distingit especialment dins el gènere de la figura, on ha reeixit com a hàbil i expressiu retratista
ARA A PORTADA
-
Arribar en tren a Terrassa passades les 10 de la nit i quedar-se tirat per falta d'autobusos Pere Fontanals
-
Resignació a l'estació de Rodalies de Manresa en el segon dia amb transport alternatiu a Terrassa Redacció
-
-
El Suprem ratifica l'any i mig de presó per a tres ultres per una agressió d'odi a independentistes de Balsareny Pere Fontanals
-
Publicat el 28 de juny de 2022 a les 18:55
Actualitzat el 28 de juny de 2022 a les 19:02
Et pot interessar
-
Cultura i Mitjans
La Cur(s)a del Còlera i Mateu Peramiquel omplen de vida la Festa de Sant Sebastià a Súria
-
Cultura i Mitjans
Manresa lliurarà dimecres el 13è Premi Planes al documental de 3Cat «Et faran un home»
-
Cultura i Mitjans
Un centenar de persones descobreixen Can Figueras en una jornada de portes obertes
-
Cultura i Mitjans
Súria comença a commemorar el centenari de Magí Fàbrega amb una exposició
-
Cultura i Mitjans
El Museu de Manresa culmina l'adequació de la tercera planta per preservar el patrimoni
-
Cultura i Mitjans
Sant Fruitós obre l'Any Pere Clapera amb una exposició sobre el Barça dels anys 50
