La comissió assessora formada per representants de les diferents entitats i institucions implicades en l'organització del Premi Joaquim Amat-Piniella (Ajuntament de Manresa, Òmnium Bages, Biblioteca del Casino, Gremi de Llibreters, Associació Memòria i Història, Associació Misteriosa Llum) ja ha seleccionat les quatre obres finalistes del certamen. Es tracta de "Les fantasies del nàufrag", de Pep Albanell; "La sega", de Martí Domínguez; "Primer paisatge", d'Isidre Grau, i  "Ha nevat sobre Yesterday", de Gabriel Janer Manila.

Totes elles es presentaran el 18 de gener, a les set de la tarda, a la sala d'actes del Casino, en el marc d'una tertúlia amb els autors que també comptarà amb un tast de vins del celler Oller del Mas.

Un cop presentades les obres, serà un jurat especialitzat qui n'escollirà la guanyadora. El veredicte es farà públic el 23 de febrer, a les vuit del vespre, a l'Auditori Plana de l'Om, en el marc de les activitats al voltant de la Festa de la Llum. A més, durant el transcurs de l'acte, i  aprofitant la commemoració de l'Any Josep Maria Planes i la petició que li sigui atorgada la distinció de Manresà Il·lustre, hi haurà la representació d'un diàleg, ambientat l'any 1933, entre l'escriptor Joaquim Amat-Piniella i el periodista manresà Josep Maria Planes, assassinat ara fa just vuitanta anys.

Les obres finalistes

Les fantasies del nàufrag, de Pep Albanell (Ed. Bromera)

Robinson Crusoe va ser el seu primer llibre de nàufrags. «Era la primera novel·la que llegia en la meva vida i tenia la sensació clara que aquell llibre escrit al segle xviii parlava de mi». I és que, abans de saber què era un nàufrag, Pep Albanell ja se'n sentia, com a nen solitari que s'espavilava per adaptar-se a una nova ciutat, on se sabia foraster, i a una nova escola, on notava que no l'estimaven.

Amb la Seu d'Urgell del primer franquisme com a escenari, Albanell entreteixeix anècdotes de la infantesa per crear un relat farcit d'emocions i ironia que es llegeix amb un somriure als llavis. El retrat del món sòpit i gris de la dècada dels cinquanta es fa a través de la mirada càndida d'un nen, però també del sedàs de la distància i, sobretot, de la literatura. I és que, partint de la memòria, Les fantasies del nàufrag és el text d'un gran narrador, que no és una altra cosa que un bon contador de mentides.

La sega, de Martí Domínguez (Ed. Proa)

La novel·la transcorre en un poble de masos disseminats, al Maestrat, entre els anys 40 i 50 del segle xx. És una zona boscosa que freqüenten els guerrillers del maquis, que compten amb la complicitat material i sentimental de la filla del mas, la Teresa, i les reticències de la mare, que ha vist com el seu marit era víctima de la guàrdia civil. Els fill petit és el narrador de la història, que descobreix el món en un context ple de secrets i violència. Un dels guerrillers del maquis, que s'entén amb la Teresa, és alhora confident de la guàrdia civil. Això originarà algun malentès i algun tiroteig. La novel·la segueix l'evolució del nen protagonista i de la seva família, dividida i sacsejada per les lluites entre guerrillers i guàrdies, en un poble de muntanya valencià.

Primer paisatge, d'Isidre Grau (Ed. Gregal)

Primer paisatge és un aplec de mirades al món de la infància d'algú que hi busca les arrels del seu gust per l'escriptura. Partint de la solitud viscuda en un espai que recorda immòbil, l'escriptor evoca els escenaris, els personatges i els moments especials que van modelar la seva personalitat i el van fer creure en el poder de les paraules. Lluny de la recreació biogràfica, l'autor transforma les seves vivències en petites històries que, defugint el costumisme, exploren significats més universals.

Tot i que el llibre no entra en la identificació precisa dels espais, al darrere de cada narració hi ha les formes de viure pròpies dels anys quaranta i cinquanta en un entorn rural com el de Cerdanyola i la comarca del Vallès. Això no impedeix, ben al contrari, que lectors de totes les procedències se sentin motivats a connectar amb les seves experiències i a identificar-s'hi.

Ha nevat sobre Yesterday, de Gabriel Janer Manila (Ed. Proa)

Gabriel Janer Manila, el novel·lista que va sacsejar la literatura balear durant els anys setanta i vuitanta, torna a la primera línia amb unes memòries riques i literàriament poderoses. A través de la vida i la feina de la seva família, venedors de roba en fires pels pobles mallorquins, fa un retrat de la vida a l'illa. Evoca la seva infantesa al poble d'Algaida, en contacte amb la natura, amb el pes de la guerra encara molt present, en un entorn on tothom es coneix. L'educació religiosa i les monges dibuixen un ambient que avui apareix pintoresc i impactant.

L'autor s'apassiona per la cultura popular de l'illa: certa imatgeria folklòrica, la bruixeria, les llegendes populars, les cançons eròtiques. Resisteix les pressions perquè es fes capellà. Descobreix la passió per aprendre i ensenyar i també l'activisme cultural de c erts cenacles. I malgrat l'ombra de Franco, l'entrada als anys seixanta porta, com una ventada, les cançons del Beatles, la llibertat, la revolta.
 
Història del premi

L'any 2000, a Manresa, es va convocar per primera vegada el premi de novel·la Joaquim Amat-Piniella, destinat a premiar novel·les històriques inèdites que reflectissin o se centressin en algun gran moviment social i contemporani.

El premi va néixer per iniciativa d'Òmnium Cultural del Bages i va ser convocat durant sis anys, ininterrompudament, per aquesta entitat, conjuntament amb l'Ajuntament de Manresa i l'editorial Columna.

Els guanyadors de les diverses convocatòries han estat Rafael Vallbona, per "La comuna de Puigcerdà" (2001); Manuel Valls i Norberto Delisio, per "Caminar sobre gel" (2002); Josep Maria Loperena, per "La casa del fanalet vermell" (2004), Agustí Segarra, per "La ciutat en flames" (2006); Antoni Pladevall, per "Terres de Lloguer" (2007); Joan Garrabou, per "Confessió general" (2008); Jordi Coca, per "La noia del ball" (2009); Sílvia Alcàntara, per "Olor de colònia" (2010); Jordi Puntí, per "Maletes Perdudes" (2011);  Jordi Estrada, per "Rius paral·lels" (2012); Rafel Nadal, per "Quan érem feliços" (2013); Monika Zgustova, per "La nit de Vàlia" (2014);  Pep Coll, per "Dos taüts negres i dos de blancs" (2015), i Joan-Daniel Bezsonoff, per "Matar De Gaulle" (2016).