Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) ha presentat aquest divendres la recuperació com a material històric del telefèric de Sant Jeroni, construït l'any 1929, un cop finalitzat el seu procés de restauració. Així, aquest material s'incorpora al conjunt expositiu de l'antic Cremallera de Montserrat i també a la locomotora de vapor Monistrol i al cotxe saló que es troben exposats a l'estació de Monistrol Vila des de 2017. El Telefèric de Sant Jeroni va pujar fins al cim de Sant Jeroni, el punt més alt de la muntanya de Montserrat amb 1.236 metres, durant gairebé sis dècades. La cabina exposada va ser preservada per la Fundació Museu del Transport als seus tallers de Castellar de n'Hug i, posteriorment, la propietat va tornar a ser traspassada a FGC.

Segons el president d'FGC, Ricard Font, el Telefèric “representa un exemple de la competència de l'enginyeria catalana, del talent dels nostres professionals i de la capacitat i voluntat del país i de la seva gent per fer front a projectes que semblen impossibles”.

El Telefèric de Sant Jeroni va ser oficialment inaugurat el 29 de juliol de 1929. L'espectacularitat de l'entorn natural i l'alta afluència de turistes al Monestir van convertir ràpidament el nou transport en un èxit que va viure la seva època de major esplendor durant els anys cinquanta i seixanta. Tanmateix, la progressiva degradació de les instal·lacions i els rudimentaris mecanismes de seguretat, que comportaven un veritable risc, van determinar la seva clausura a principis dels anys vuitanta.

La instal·lació del Telefèric de Sant Jeroni disposava de dues cabines que comptaven amb una capacitat per a 16 persones cadascuna, la qual cosa permetia el transport de 140 viatgers per cada hora de servei. La longitud total de la línia assolia els 680 metres i superava un desnivell de 535 metres amb una pendent màxima del 200 per cent, xifra que el convertia en un dels sistemes de transport per cable amb més pendent del món.

L'estació inferior es trobava ubicada a la vora de la carretera de Montserrat a Manresa i la superior al Turó del Moro, un indret molt proper al cim de Sant Jeroni i de l'ermita propera. El desnivell entre ambdues estacions era superat sense cap mena de torre ni suport intermedi, gràcies a un traçat amb una curiosa corba catenària de només 410 metres de desplaçament horitzontal. El trajecte complet es realitzava en un temps de 9 minuts i la velocitat nominal del sistema era d'1,25 m/s.

Les cabines, l'element més emblemàtic d'aquesta instal·lació, van ser construïdes amb una vistosa carrosseria d'alumini, poc habitual en aquells anys, que va afavorir la seva conservació malgrat el pas dels anys i els trasllats.

El servei regular del Telefèric va ser aturat l'any 1983. Posteriorment, es van realitzar diferents estudis i projectes per modernitzar la instal·lació, tanmateix, l'alt cost de renovació i les noves polítiques ambientals i de seguretat que limitaven l'accés a les parts més altes de la muntanya van dictaminar la seva clausura definitiva.

Recuperar la memòria històrica

Aquestes adquisicions representen un important afegit a la col·lecció històrica d'FGC. D'aquesta manera, es completa l'exposició del cremallera de Montserrat que es pot visitar a l'antiga estació de Monistrol Vila i que se centra en la història de l'antic cremallera de Montserrat a través de textos, fotografies, cartells gràfics i objectes recopilats i conservats al llarg dels anys. A més, es poden veure imatges del cremallera gràcies a un sistema de vídeo interactiu.