L'artista Mònica Rozman, Arrel, presenta a Montserrat, d'octubre de 2010 a juny de 2011, una exposició que convida a contemplar algunes formes de l'art i de la natura, i a deixar-se sorprendre per la seva bellesa. La sorpresa queda accentuada per l'associació d'imatges de formes semblants, però que corresponen a objectes molt diferents. A la mostra L'expressivitat de la Creació, que es pot visitar a la Sala Planta Baixa de l'Edifici Abat Garriga (accés per l'Hotel Abat Cisneros), geometria, naturalesa, art i religió dialoguen en aquesta confluència, cadascuna amb la veu pròpia del seu àmbit.

L'objectiu de l'exposició és mostrar com, mitjançant quatre formes presents en el món de la natura i de la creació artística, es pot plantejar la pregunta sobre el Déu Creador. De cadascuna d'aquestes formes s'explica la geometria, la funció que compleixen, l'expressivitat artística que poden mostrar i, finalment, l'expressivitat espiritual que aporten.

A partir d'una col·lecció d'imatges, el visitant pot anar descobrint en les formes no tan sols unes figures immediates, evidents i properes, sinó també un entrellat subtil i profund de la realitat. Des de la perspectiva científica, la tensió entre la semblança i la diferència d'aquestes imatges fa qüestionar-nos per què una forma geomètrica donada es troba en objectes tan diferents: rosetons i cèl·lules, deltes i ronyons, marbres i papallones, cargols i gratacels. La resposta està en la funció: “minimitzar l'àrea per a un volum donat, augmentar l'eficàcia del transport de fluids, créixer i expandir-se al voltant d'un centre, ramificar-se per augmentar el contacte amb l'exterior”.

Els paral·lelismes entre formes de la natura i de l'art aporten una pregunta addicional: amb quina intenció utilitzen els artistes les formes geomètriques? L'Arrel afirma que els artistes van més enllà de la funcionalitat i busquen en les formes una expressivitat, una manera de fer aflorar allò més intens o subtil de la seva experiència, d'impregnar el seu treball de ressonàncies compartides, i d'apropar-se al contemplador de l'obra. L'espiral pot suggerir un creixement pausat i sistemàtic o el gir turbulent dels remolins, la cúpula resol un problema arquitectònic i també simbolitza un ordre còsmic.

Si havent passat per l'experiència de l'art ens obrim a l'horitzó de la religiositat, la comissària de l'exposició afirma que ens intriga saber si les formes de la natura, a més de la funció, tenen també una dimensió expressiva espiritual. Ens preguntem què expressa la natura i ens podem sentir convidats –aquells que vulguin seguir aquesta invitació- a deixar-nos dur cap a un Creador que, enllà del rigor matemàtic de les lleis naturals i de les formes geomètriques, s'expressa en la natura com un Artista, es revela en el caliu i la proximitat d'allò que ens volta, se'ns dóna en l'acolliment sorprenent de l'eficàcia i la bellesa.

Cal dir que l'autora ha fet un disseny de la sala molt especial: els propis visitants tenen l'opció de completar l'exposició amb materials que portin ells mateixos, com fulles d'arbre, cargols, papallones, closques d'ou..., que s'afegiran a una escultura espiral que penja del sostre. Per tant, serà el dia que finalitzi l'exposició quan la mostra quedarà acabada.

Mónica Rozman, Arrel (Barcelona, 1967) és arquitecte i pintora. Ha exercit com a arquitecte i com a professora d'ESO i Batxillerat impartint assignatures tan diverses como Dibuix Tècnic, Educació Visual i Plàstica, Matemàtiques, Física i Religió. El seu perfil interdisciplinar la va portar a establir relacions entre les diferents àrees que impartia, relacions que han donat com a fruit el llibre que té el mateix títol que l'exposició: La expresividad de la Creación, i que ha escrit en col·laboració amb el físic i poeta cristià David Jou. Des de l'any 2008 ha iniciat una carrera com a artista professional, especialitzada en l'art religiós, signant les seves obres amb el nom d'Arrel. La seva pàgina web és www.arrel.eu.