Josep Huguet visita la senyalització instal·lada a les muralles de Manresa

Huguet adverteix, en la visita a Manresa, que la manifestació contra la sentència del TC no és la sol·lució al problema

Publicat el 12 d’agost de 2009 a les 17:18

Ignasi Perramon li explica la nova senyalització a Josep Huguet

L’Ajuntament de Manresa ha iniciat la renovació de la imatge del patrimoni cultural i turístic de la ciutat. Es tracta d’un projecte que inclou la renovació de la senyalització turística i patrimonial existent i la instal•lació progressiva de nous elements de senyalització. De moment, s’han senyalitzat els principals punts d’interès dels sectors sud i est de les muralles.

Aquest projecte va en consonància amb l’aposta que fa l’Ajuntament per augmentar l'activitat econòmica local i fomentar el turisme cultural i per posar a l’abast de tothom el coneixement sobre la història de la ciutat. El producte turístic de Manresa té la base en la seva història i els edificis que l’expliquen, en la cultura, i en tots aquells elements que li donen identitat. L’Ajuntament vol posar en valor tots aquests elements, i oferir propostes atractives per tal de posicionar Manresa dins el context turístic de Catalunya.

El projecte de senyalització dels principals punts d’interès dels sectors sud i est de les muralles ha comptat amb un ajut dins del Pla de Turisme (PLADETUR) del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat de Catalunya. La revitalització del nucli medieval entra de ple en el projecte comarcal de creació d'una ruta medieval que connectarà Manresa amb Santpedor, Súria i Cardona per l'oest; pel centre hi ha la Sèquia que relliga tot el Pla de Bages fins a Balsareny; Sant Benet i Santa Maria de l'Estany estan a l'est i, Montserrat, al sud. En aquesta cruïlla de camins, Manresa té una posició central amb la qual pot oferir serveis turístics i personals als visitants de tot el territori. En aquesta línia de col•laboració es mantenen vincles amb tots els gestors turístics del Bages.

Nova senyalització a vuit indrets
De moment, s’han produït els plafons de senyalització turística exteriors i interiors de vuit punts d’interès dels sectors sud i est de les muralles, aprofitant que en aquests indrets, recentment, s’hi han realitzat o estan encara en curs intervencions de reforma urbana importants, contribuint a la millora del paisatge urbà. Aquests indrets són:
  • La Torre de Sobrerroca:
    • Un tòtem exterior, arran de la porta d’accés a la torre, per a tots els visitants i els vianants en general, amb el nom de la Torre, les dades principals i una informació general.
    • Tres plafons interiors però amb tractament d’exteriors, ja que la Torre no té coberta i hi plou a dins, un a la planta baixa i un a cada replà de l’escala d’accés al terrat, amb explicació sobre les dades històriques, les formes de construcció i els usos de la torre al llarg dels segles, i la seva integració en el portal de Sobrerroca.
    • Un plafó faristol a la terrassa superior amb indicacions sobre els elements de referència que des d’allà es contemplen i que remeten al paisatge de la ciutat medieval.
  • El portal del carrer Santa Llúcia/Plaça Sant Ignasi:
    • Un tòtem amb informació sobre les característiques del portal i la seva relació amb el conjunt de les muralles, així com una explicació general sobre com era el torrent de Sant Ignasi i sobre l’aspecte que tenia antigament la plaça, amb l’Hospital i capella de Santa Llúcia, l’església de Sant Ignasi i la fàbrica Areny (tòtem de dues cares).
  • Inici del carrer Sant Marc:
    • Un tòtem situat a l’inici del carrer de Sant Marc, venint des de Galceran Andreu, on es pot destacar un dels trams més antics, del segle XII, i les restes de l’arrencament de l’arc d’un dels portals, avui desaparegut.
  • Camí dels Corrals -tram de muralla sota el Parc de la Seu-:
    • Un tòtem sota del tram de muralla que es pot visitar des del camí dels Corrals, camí que s’acaba d’urbanitzar i enjardinar i que recorre tot aquest tram de muralla per la seva part inferior.
  • Parc de la Seu:
    • Un tòtem de dues cares on s’explica el primer nucli poblat de Manresa, que es trobava al Puig Cardener, i que al segle X ja comptava amb una muralla de protecció, abans de la construcció de la Seu.
  • Plaça Europa:
    • Un tòtem on s’explica l’existència d’un portal amb una peculiar torre circular a l’entrada del carrer del Carme i la reforma del parament en tot aquell sector degut a una esllavissada en el segle XIX.
  • Plaça Valldaura:
    • Un tòtem on s’explica l’existència del portal de Valldaura i l’espai de la plaça amb el casal barroc dels Torres-Argullol.
  • Nou Palau judicial, al carrer Arbonés:
    • Un tòtem exterior, a la plaça d’accés al nou edifici, des d’on es pot observar un bon tram de la muralla.
    • Tres plafons interiors amb informació sobre les dades històriques i arqueològiques en relació amb la muralla del segle XIV i el barri medieval excavat al solar dels nous jutjats.
    • Una vitrina amb objectes de diferents èpoques trobats en la intervenció arqueològica.
El projecte s’ha desenvolupat coordinadament des de Cultura i Turisme i serveis del Territori de l’Ajuntament de Manresa i l’ha executat l’empresa Transversal Produccions Culturals.

Per al desenvolupament d’aquest projecte, s’ha comptat amb un ajut dins del Pla de Turisme (PLADETUR) del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat de Catalunya.

Pel que fa a la producció dels plafons del nou palau de Justícia, ha comptat amb el suport econòmic del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya.

El contingut dels plafons i la proposta d’imatges han estat fets per Raquel Valdenebro, historiadora, de l’empresa Arqueociència Serveis Culturals.

També s’ha comptat amb una il•lustració que restitueix amb rigor històric l’aspecte que tindria la ciutat medieval de Manresa l’any 1375 que és obra de Daniel Hernàndez i s’ha fet amb l’assessorament de la historiadora Raquel Valdenebro.

Les fotografies són de l’Arxiu Comarcal del Bages, de l’arxiu de la Parròquia del Carme, de l’Institut Cartogràfic de Catalunya i de l’arxiu particular de Jaume Pons.

Objectius del projecte
Els objectius generals i específics que es volen assolir amb l’execució d’aquest projecte són:
  • Posar en valor els actius patrimonials i turístics de la ciutat i millorar la informació turística al seu entorn tant per als visitants com per als propis ciutadans de Manresa.
  • Contribuir a dignificar l’entorn del Barri Antic com a espai d’atracció turística.
  • Crear una imatge singular, innovadora i atractiva del patrimoni turístic de Manresa.
  • Millorar els continguts de la senyalètica existent tant a nivell d’informació direccional, com turística, com històrica o patrimonial.
  • El disseny, composició tècnica i orientació turística de la senyalització que s’ha creat compleix amb els requeriments de sostenibilitat turística i competitivitat del sector.
  • En definitiva, singularitzar l’oferta turística de Manresa per posicionar la ciutat de manera competitiva respecte d’altres ciutats com a destí turístic cultural i d’excel•lència.
L’interès dels visitants pel patrimoni medieval ha fet prioritzar la Ruta de les Muralles que es troba al bell mig del Nucli Antic, zona d’especial intervenció a través de projectes urbanístics com el Pla Integral de Revitalització del Nucli Antic (PIRNA) i el Pla de Barris. Dins d’aquestes actuacions que preveuen la millora notable del centre històric, s’està treballant en la construcció d’una passera per a vianants a la Via de Sant Ignasi, la remodelació de la plaça de la  Reforma i, dins el propi recorregut de la muralla, s’ha construït el nou edifici dels Jutjats, en el vestíbul del qual es poden visitar els vestigis d’una part de la muralla.

Dins els projectes que augmentaran l’equilibri territorial de la Catalunya Central, el Camí de Sant Jaume, projecte impulsat per la Direcció General de Turisme, que creua en diagonal Catalunya, també augmentarà la competitivitat de la zona. Aquest projecte obliga els municipis implicats a incidir en la millora dels elements de senyalització i informació existents.

La nova senyalització afavorirà la identitat cultural de la ciutat i del territori i farà èmfasi en la singularitat històrica i patrimonial de Manresa. El contingut en quatre idiomes i la informació històrica servirà per donar resposta als requeriments de públics diversos pel que fa a la segmentació per tipus d’interessos com per procedències.

Manresa compta actualment amb un públic català, però el nombre de visitants internacional augmentarà en el futur amb la dinamització de projectes com el Camí de Sant Jaume, la Ruta Ignasiana i la Ruta de l'Esplendor del Bages, així com la posada en valor del patrimoni industrial i modernista.

És previst que, en els pròxims anys i en diverses fases, se senyalitzin altres rutes i elements patrimonials de la ciutat.

Huguet adverteix que la manifestació contra la sentència del TC no és la sol·lució al problema
El conseller d'Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet, ha dit que la manifestació que impulsa Òmnium Cultural davant una eventual sentència del Tribunal Constitucional (TC) que retalli l'Estatut "no és la sol·lució al problema que tenim". Huguet ha afirmat que és "bo" que el país es manifesti però també ha reconegut que "els catalans tenen una tendència a desfogar-se en grans manifestacions que després no acaben en res perquè una part de la classe política és covarda i no afronta les demandes populars o els manifestants són només una part de la població". El conseller ha defensat que han de ser els mateixos partits polítics els que s'han de pronunciar sobre la seva participació a la marxa.

El conseller ha afirmat que "no ens penséssim pas que amb una manifestació se soluciona el problema que tenim i que tindrem". Huguet ha dit que és evident que el TC farà una sentència que "en el millor dels casos serà interpretativa". El conseller ha recordat que, un cop s'ha fet la reforma estatutària, que quedarà a mig camí d'allò que havíem pretès, "el model estatutari i autonòmic estarà absolutament acabat".

Huguet ha afegit que "no hi haurà cap més reforma estatutària" i ha recordat que "en tot cas, tal com plantegen alguns agents de la societat civil, s'hauria de posar sobre la taula una reforma de la Constitució o, com preveu ERC, la creació d'un estat propi català". Huguet ha destacat que "la via autonòmica està en els últims passos i que la marxa seria el rèquiem per aquesta via".

El conseller ha dit que han de ser els mateixos partits polítics els que s'han de pronunciar sobre la seva participació a la marxa. Huguet ha explicat que el Govern defensa les lleis i que "normalment no es manifesta al carrer". El PSC, en canvi, en boca del seu secretari d'organització, José Zaragoza, ha dit que donarà suport a la decisió que prengui el Govern.