La Universitat Catalana d'Estiu (UCE) a Manresa celebrarà del 25 al 27 de juny la seva vuitena edició amb un programa centrat en els grans reptes socials, econòmics i territorials que planteja el creixement demogràfic de Catalunya. Sota l'eix temàtic Població i recursos, les jornades abordaran qüestions com l'habitatge, l'aigua, l'energia, les migracions, la sanitat, les infraestructures o la democràcia davant l'escenari d'un país que podria superar els 10 milions d'habitants en els propers anys.
La proposta, impulsada conjuntament per la Fundació Universitat Catalana d'Estiu, l'entitat Gest! i l'Ajuntament de Manresa, aposta enguany per un format renovat basat principalment en taules rodones i debats amb experts. A més, totes les activitats seran gratuïtes amb inscripció prèvia, amb la voluntat d'obrir encara més les sessions a la ciutadania.
Una edició centrada en els efectes del creixement de població
Durant la presentació de les jornades, el regidor de Coneixement de l'Ajuntament de Manresa, Joan Vila, ha explicat que aquesta edició neix de la necessitat d'afrontar "les tensions" que genera el creixement de població en àmbits molt diversos. Segons ha apuntat, l'objectiu no és buscar discursos extrems ni posicionaments tancats, sinó "posar elements de debat amb coneixement i respecte".
Vila ha recordat que les darreres edicions de l'UCE a Manresa ja havien abordat qüestions com els canvis demogràfics o el sistema educatiu, i ha defensat la continuïtat d'un projecte que considera consolidat dins el panorama cultural i acadèmic de la ciutat. "Entenem que aporta valor a Manresa i a la Catalunya Central", ha afirmat.
El responsable municipal també ha destacat que el nou format de taules rodones busca fer les sessions "més dinàmiques i productives" i facilitar la participació i el contrast d'idees entre diferents experts.
Debats sobre habitatge, clima, energia i democràcia
La programació reunirà acadèmics, tècnics i professionals de diversos àmbits per analitzar les conseqüències socials i econòmiques de l'augment de població. La lliçó inaugural anirà a càrrec d'Albert Carreras, catedràtic d'Història i Institucions Econòmiques de la Universitat Pompeu Fabra i exsecretari d'Economia i Finances de la Generalitat, que parlarà sobre les polítiques necessàries davant el creixement demogràfic.
Un dels primers debats tractarà sobre el model econòmic i l'impacte del creixement de població, amb la participació de Xavier Cuadras, economista i expert en polítiques públiques. També hi haurà espais dedicats al risc climàtic i la disponibilitat d'aigua, amb especialistes vinculats a l'Agència Catalana de l'Aigua.
L'energia i les renovables seran un altre dels grans blocs temàtics. Entre els participants hi haurà Josep Centelles, expert en energia i cooperació internacional, i representants vinculats al sector energètic català. L'objectiu és analitzar com afrontar l'increment de demanda energètica i els debats territorials vinculats a les energies renovables.
La mobilitat i les infraestructures també ocuparan un espai destacat. En aquest àmbit hi participaran, entre altres, Joan Amorós, president de Ferrmed, i Quirino Vila-Masana, enginyer i activista per la millora de les comunicacions a la Catalunya Central.
La sanitat, l'envelliment i el futur de les ciutats
L'impacte del creixement demogràfic sobre els serveis públics serà un altre dels eixos centrals de les jornades. Una de les taules abordarà específicament els reptes sanitaris derivats de l'envelliment de la població i l'augment de la demanda assistencial.
També es debatran les transformacions urbanes i el futur de les ciutats mitjanes, un tema especialment vinculat a Manresa i al paper de la Catalunya Central dins el país. En aquest apartat s'analitzaran els riscos de pèrdua d'identitat urbana i les dificultats per garantir un creixement equilibrat.
L'habitatge i l'accés als lloguers també tindran una presència destacada en la programació. La voluntat és analitzar les tensions actuals del mercat immobiliari i les possibles polítiques per garantir el dret a l'habitatge en un context de creixement de població i pressió sobre els recursos.
Migracions, identitat i cohesió social
Una part important de les sessions finals se centrarà en les migracions i els efectes socials i culturals dels moviments de població. El sociòleg Salvador Cardús i el politòleg Ricard Zapata Barrero participaran en un debat sobre integració, cohesió i cultures minoritzades.
També s'abordarà la relació entre població, populisme i democràcia, un dels temes que els organitzadors consideren més sensibles en el context internacional actual. Segons ha explicat Josep Oliveras, director acadèmic de les jornades, el creixement demogràfic i l'escassetat de recursos poden afavorir discursos autoritaris i posar en risc els equilibris democràtics.
En aquest sentit, Oliveras ha defensat la necessitat de crear espais de reflexió rigorosa davant la simplificació del debat públic. "La gent busca explicacions del que passa", ha afirmat, reivindicant el paper de la universitat com a eina per interpretar la realitat.
Un projecte consolidat a la ciutat
La Universitat Catalana d'Estiu a Manresa es va començar a celebrar l'any 2018 fruit d'un acord entre la Fundació UCE, Gest! i l'Ajuntament. Només la pandèmia va obligar a suspendre una edició.
El vicepresident de Gest!, Manel Villaplana, ha recordat que al llarg dels anys les jornades han tractat qüestions com els drets col·lectius, el turisme sostenible, el paper de les ciutats mitjanes o l'educació. Segons ha remarcat, la voluntat és consolidar un espai de debat crític i rigorós allunyat de la superficialitat que sovint domina el debat públic.
Villaplana també ha reivindicat el valor de reunir experts de diferents disciplines en un mateix espai i ha defensat la necessitat que la ciutadania participi activament en aquest tipus de fòrums. "No podem desaprofitar dos dies i mig de debat i coneixement a Manresa", ha afirmat.
La gratuïtat, principal novetat
Una de les grans novetats d'aquesta edició serà la gratuïtat de totes les activitats. Segons els organitzadors, la decisió respon a la voluntat d'ampliar el públic potencial i facilitar l'accés a unes sessions que consideren d'interès general.
Tot i això, caldrà formalitzar una inscripció prèvia per controlar l'aforament. El pressupost global de l'esdeveniment ronda els 15.000 euros, segons ha explicat Joan Vila, tot i que encara s'està acabant de tancar el finançament definitiu.
Durant la presentació també s'ha posat sobre la taula la dificultat de mantenir iniciatives culturals i acadèmiques d'aquest tipus en el context actual. El president de la Fundació Universitat Catalana d'Estiu, Jordi Casassas, ha advertit de la precarietat amb què sovint treballen moltes entitats culturals del país i ha reclamat més suport institucional.
Casassas ha remarcat que l'UCE funciona gràcies a "molta bona voluntat i molt compromís personal" i va alertar de la necessitat de garantir relleu generacional i estabilitat per assegurar la continuïtat del projecte.
Manresa reivindica el seu paper com a espai de debat
Els organitzadors han coincidit a defensar el paper de Manresa com a espai de reflexió i debat a la Catalunya Central. Joan Vila ha insistit que la ciutat ha d'apostar per iniciatives que generin coneixement i participació ciutadana.
En aquest sentit, tant els responsables de Gest! com els representants de la Fundació UCE han reivindicat la importància de reforçar la societat civil i crear espais on la ciutadania pugui debatre amb experts sobre els grans reptes contemporanis.
La programació completa de la Universitat Catalana d'Estiu a Manresa ja es pot consultar al web oficial de l'organització.
