L'atmosfera completament immersiva del refugi antiaeri de la Renaixença s'ha convertit en el resguard d'una exposició commovedora la qual ens permet sentir en la nostra pròpia pell com es viu un procés migratori. Amb la direcció de Martí Sancliment i el seu equip, la Fira Mediterrània acull la instal·lació artística Khaled: camí de refugi. El plantejament de l'exhibició gira entorn set històries de testimonis reals i quina és la seva idea de refugi després d'abandonar per obligació casa seva. L'objectiu és posar sobre la taula la idea de mobilitat i provisionalitat del concepte ‘refugi' a través de diferents formats artístics: so, vídeo i llenguatge plàstic.

A l'espai es troba un recorregut que mostra vuit illes diferents, cada una representant un testimoni i la seva història. Un cop l'espectador s'endinsa a l'exposició, la foscor i una cançó d'amor i bressol originària del Nord d'Àfrica i del Pròxim Orient envolta tot el refugi antiaeri de la Renaixença, creant una atmosfera totalment sensorial. Aquest espai sonor ha estat creat especialment per la instal·lació, amb veu i música dels participants del projecte. Un cop acabada la primera cançó, l'espectador ja pot començar el recorregut i visitar les vuit illes, il·luminades tènuement per una petita llum càlida. La resta de l'espai rau en la foscor.

La representació dels diferents refugis és interactiva amb l'espectador. La història de la Neila, d'Algèria, és relatada a través de tubs de plàstic que s'han d'apropar a l'orella. Parla d'una de les primeres víctimes mortals de la Guerra Civil de Síria, un jove de només 13 anys que va patir la violència de l'Estat. La història de la Leila, del Marroc, es descobreix a través de la música, fet que ha obert el seu camí de refugi. Circumstància que té en comú amb en Georgi, de Bulgària. A través d'una peça audiovisual, mostra la seva passió cap al qanun, un instrument de corda pinçada originari de l'Orient Mitjà. Georgi pateix una malaltia neurològica que li dificulta la mobilitat i que pot acabar amb la pèrdua dels peus, però no és un fet que el preocupa. Explica que "si amb les mans pot seguir tocant el qanun, no té por de perdre els peus". El refugi té forma de cançó.

La persona que dona nom a la instal·lació artística, el sirià Khaled, explica la seva història en format entrevista de vídeo. Encara porta la guerra dins, "una experiència com aquesta es pot dilatar durant dècades o durant tota la vida". Gràcies a l'audiovisual, es coneix també l'experiència de Semih Ali, de Turquia. Es mostra una pantalla d'ordinador que selecciona fotografies dels bombardejos, un poema del barri de Taksim (Estambul) i un vídeo d'ell mateix relatant que el seu refugi és el teatre i la poesia. Conceptes de la tradició oral africana i una cançó popular són els refugis de Youssouf, de la República Centreafricana. Un vídeo d'ell relatant la seva història per arribar a Europa a través d'aquests elements propis de la seva cultura culmina les illes amb suport audiovisual.

Rajoles característiques de Barcelona amb la "rosa de Barcelona" representen l'obra plàstica que explica la història de l'Imad, del poble Amazic. L'oració "he viscut tant de temps al carrer com en una casa fins al punt que podria anomenar casa qualsevol lloc que em fos conegut" corona un buit que hi ha entre totes les rajoles. El refugi es planteja com un amor sense casa. Per acabar, es troba l'obra plàstica El Mar, un conjunt d'extrets i frases dels alumnes del professor Antoni Benaiges que plasmen com s'imaginaven el mar: "un espai d'esperança, de temor i d'innocència".

Una instal·lació artística que es converteix en una experiència sensorial que recorre set camins diferents, des de la por i la desesperació fins a l'esperança. Una reflexió del concepte refugi de la mà de persones que han descobert que no té res a veure amb un fet material. Tot un viatge de sensacions i descobriment, que continuarà per Olot i Barcelona els pròxims mesos.

[noticia]99916[/noticia]
[noticia]99915[/noticia]
[noticia]99914[/noticia]
[noticia]99901[/noticia]
[noticia]99901[/noticia]