La 21a edició del Festival Internacional de Cinema Social de Catalunya (Clam) s'ha inaugurat aquest divendres als cinemes Bages Centre de Manresa amb la projecció de La voz de Hind, de la directora tunisiana Kaouther Ben Hania, en una sessió que ha omplert la sala. L'acte ha comptat amb els parlaments de Tània Infante, regidora de Cultura de Manresa, i d'Esteve Soler, director del festival. Amb més de seixanta títols d'arreu del món, el Clam 2025 desplegarà fins al 26 d'octubre una programació que combina cinema, compromís i consciència social.

Una inauguració amb el segell del cinema compromès

El Clam 2025 ha obert aquest divendres les seves portes en una sala plena de públic als cinemes Bages Centre, confirmant que el festival continua despertant l'interès i la complicitat dels espectadors. La sessió inaugural ha projectat La voz de Hind, un film colpidor, molt actual, basat en un fet real que narra la desesperada trucada d'una nena atrapada sota les bombes a Gaza.

La projecció, guardonada amb el Lleó de Plata a Venècia i escollida per representar Tunísia als Oscar 2026, ha estat acompanyada per la participació del moviment Aturem les guerres, en un gest que ha reforçat la connexió entre cinema i activisme.

Una programació amb 60 títols i 11 candidats als Oscar

El festival, que es reparteix entre Manresa i Navarcles fins al 26 d'octubre, inclou més de seixanta pel·lícules de tot el món, onze de les quals representaran els seus països als Oscar 2026. Entre aquests títols hi ha 2000 meters to Andriivka (Ucraïna), Franz (República Txeca), No other choice (Corea del Sud), Un simple accidente (França), Sirat (Espanya) o la mateixa La voz de Hind.

A més, vuit d'aquestes obres també competiran als Premis Europeus de Cinema, fet que consolida el Clam com a plataforma de difusió del millor cinema social i d'autor del continent. Entre les més esperades hi ha Arco, Sentimental value, Ciudad sin sueño i Los domingos.

També destaca la presència de grans noms del cinema internacional, com Jim Jarmusch, que presentarà Father Mother Sister Brother, guardonada amb el Lleó d'Or a Venècia, o Sebastián Lelio, amb La ola, un drama sobre la crisi climàtica i l'exili.

Reconeixements, memòria i compromís

Enguany, el Premi d'Honor del Clam reconeix el cineasta maurità Abderrahmane Sissako, autor de Timbuktu, que oferirà una classe magistral oberta al públic. També rebran distincions Jordi Bordas, crític i escriptor; Esteve Riambau, cineasta i historiador, i la fotògrafa Pilar Aymerich, a qui es dedica una exposició retrospectiva centrada en la memòria democràtica i la mirada de gènere.

El Premi Pere Casaldàliga a la Solidaritat recaurà enguany en la Comunitat Palestina de Catalunya, en reconeixement a la seva tasca en defensa dels drets humans. El guardó es lliurarà aquest diumenge a Navarcles, en un acte conduït per la periodista Txell Feixas, reconeguda per la seva cobertura en zones de conflicte.

El Premi Insert, impulsat per Ampans, distingirà la millor creació audiovisual realitzada per persones amb discapacitat intel·lectual, reafirmant el compromís del Clam amb la inclusió i l'accessibilitat cultural.

El Clam, espai de memòria i debat

Un dels eixos més potents d'aquesta edició és el cicle Les altres zones d'interès, organitzat conjuntament amb Memòria.cat, dedicat a explorar "el naixement del feixisme en societats com la nostra". El programa inclou clàssics com Shoah (Claude Lanzmann), El conformista (Bernardo Bertolucci), Peppermint candy (Lee Chan-dong), Ven y mira (Elem Klimov) i La zona de interés (Jonathan Glazer).

Aquest cicle vol connectar el passat i el present, tot reivindicant el cinema com a eina de memòria democràtica i resistència cultural.

Un festival obert, participatiu i arrelat

Durant deu dies, el Clam 2025 convertirà Manresa i Navarcles en espais de trobada entre creadors, activistes i públic, amb taules rodones, debats, exposicions i activitats educatives. Més de 30 entitats socials hi participen en una programació que aposta per la cultura com a motor de transformació.

El festival també impulsa sessions escolars, tallers d'alfabetització audiovisual i projeccions accessibles, amb audiodescripció i subtítols, per garantir que tothom pugui gaudir del cinema social..