Fins a una dotzena d'entitats han volgut tenir un record per a Josep Padró. Foto: Sussi Garcia
El pati i la Sala Gran del Kursaal es van omplir de gom a gom, el passat diumenge a la tarda, en motiu de l'homenatge que un bon grapat d'entitats manresanes han volgut retre a l'extint flautista i compositor Josep Padró, en motiu del primer aniversari de la seva mort.
Armats, geganters, grups sardanistes, Esbart Manresà, col·lectiu de Quaderns de Taller, Xàldiga, cobla, alumnes, professors i excompanys del Conservatori i l'Esclat van sumar-se a una jornada on, per damunt de tot, es va veure reflectida l'empremta que Padró ha deixat en diversos col·lectius de la ciutat.
Amant de les Belles Arts, a banda de cultivar la música des de totes les seves facetes amb apassionada vocació i bon ofici –com a creador, intèrpret, docent, pedagog, espectador...-, mostrà sempre una gran inquietud i sensibilitat per a d'altres manifestacions artístiques com ara el dibuix, la pintura, la il·lustració o la poesia, de les quals en deixà també una significativa mostra d'obres d'esmerada dedicació.
A les 5 de la tarda s'iniciaren els actes al pati del Kursaal amb la participació dels geganters, armats i dansaires manresans que van anar desfilant i coreografiant, sota la mirada emotiva de centenars d'espectadors, a ritme de la música de Pep Padró. En acabat, a l'interior del teatre, centenars d'alumnes de l'Esclat i del conservatori manresà, junt a professors i il·lustres músics manresans –com Manel Camp i Santi Arisa-, van interpretar un significatiu tast de les seves obres i arranjaments musicals, intercalades per lectures d'escrits seus i projeccions d'imatges i de la seva obra gràfica. Al sortir, els sardanistes, a so de cobla, van dansar algunes de les sardanes del finit compositor local, per acabar amb una exhibició de Xàldiga, per als quals també escrigué un conjunt d'arranjaments ben significatius.
Com s'acostuma a dir, i no tan sovint a fer, els pobles que honren als seus ciutadans il·lustres s'honoren també a si mateixos. Ahir, més d'un miler de manresans i manresanes –algunes vingudes fins i tot de terres germàniques-, mobilitzats per l'estima i el record que l'exemple de Josep Padró els hi deixà, van posar en evidència que el capital i la vàlua d'un municipi va molt més enllà del que figura en els pressuposts, els registres i els llibres de comptabilitat.
Confiem que la colla de polítics que diumenge se sumaren a aquesta iniciativa ciutadana ho tinguin una mica present a l'hora de gestionar el bé comú.
