El teatre sovint és un mirall de la vida, però de vegades, el reflex més autèntic es troba amagat darrere del teló, entre bambolines i durant els assajos. Aquesta és la premissa fonamental de la qual parteix la Companyia de teatre Els Carlins per al seu nou i ambiciós espectacle, Un agost particular. L'obra, que s'estrenarà aquest dissabte 3 d'octubre a les 8 del vespre i diumenge 4 d'octubre a les 6 de la tarda a la Sala Els Carlins de Manresa, no és una simple representació d'un text clàssic. Es tracta d'una audaç creació col·lectiva on s'entrellacen dues trames paral·leles: per una banda, el corrosiu drama familiar de la icònica obra Agost del dramaturg nord-americà Tracy Letts, i per l'altra, les misèries, els neguits i l'estripada realitat d'una companyia de teatre amateur que lluita per estrenar precisament aquest muntatge malgrat els imprevistos. Un exercici fascinant de teatre dins del teatre que posarà a prova l'elenc manresà.
Aquest dimecres, la companyia ha presentat el muntatge en una roda de premsa celebrada al mateix teatre, on el director i dramaturg de la peça, Ivan Padilla, acompanyat de dels altres deu actors i actrius que pugen a l'escenari, han desgranat els detalls d'un procés creatiu que ha estat tan exigent com revelador. En un moment de maduresa artística de l'agrupació, Els Carlins han decidit fer un salt al buit, barrejant el suspens d'una tragèdia guanyadora del Premi Pulitzer de Drama amb l'humor i el caos que envolten qualsevol estrena teatral.
El repte majúscul d'adaptar un clàssic contemporani
L'origen d'aquest projecte neix d'un desig profund de la companyia per enfrontar-se a un dels textos més aclamats del teatre contemporani. Agost submergeix l'espectador en la calor sufocant d'Oklahoma i en el si de la disfuncional família Weston. La desaparició del patriarca, un poeta alcohòlic, obliga les tres filles i la resta de parents a retrobar-se a la casa pairal sota la fèrria i tòxica mirada de la matriarca, la Violet, una dona malalta de càncer i addicta als medicaments.
"Nosaltres volíem representar Agost perquè és una obra que ens agrada molt, que té referents molt clars, ja sigui pel record del que es va fer al Teatre Nacional de Catalunya o per la pel·lícula posterior", ha explicat Ivan Padilla. El director assenyala que era el "moment idoni" per a l'elenc actual dels Carlins, tant per edats com pel tipus de teatre de text que han estat treballant darrerament. Tot i això, el repte logístic i escènic era innegable.
"És una obra inicialment molt llarga, amb molt text, amb molta escenografia i molts canvis d'espai, i evidentment nosaltres fem muntatges més aviat de petit format", confessa Padilla. Lluny de renunciar-hi, aquesta limitació es va convertir en el motor creatiu del nou espectacle. "A partir d'aquest condicionant, vam pensar que el que podíem fer era aportar a l'obra original una part de trama, una part de teatre que no existia. Ens va venir la premissa d'una companyia de teatre amateur que vol representar Agost".
Dos mons paral·lels: un joc de nines russes
L'espectador que acudeixi aquest cap de setmana a la Sala Els Carlins es trobarà, de facto, amb dues obres en una. L'espectacle presenta una companyia amateur que es troba a només un mes d'estrenar el seu muntatge d'Agost. De cop i volta, un dels membres del grup pateix una greu malaltia que l'obliga a apartar-se del projecte, la qual cosa dinamita els assajos i posa en risc real l'estrena prevista.
L'estructura d'Un agost particular emula l'obra original dividint-se en tres actes, però marcant el compte enrere de la vida real de la companyia fictícia. Padilla ho detalla de manera precisa: "Se situa el primer acte a un mes d'estrenar, el segon acte se situa a quinze dies d'estrenar i el tercer acte és just a l'assaig general de l'obra de teatre. Aquesta és la premissa. Llavors, la gent que ens vingui a veure veurà, per una banda, la família Weston original d'aquest text, però per una altra banda també veurà una trama que no coneix ningú, que va en paral·lel a l'evolució d'aquesta història".
Aquest recurs permet a Els Carlins resoldre els problemes logístics de la complexa escenografia d'Agost -disminuint-la a l'essencial d'allò que una companyia petita pot assumir durant un assaig- i, simultàniament, afegir-hi una capa metateatral que omple l'escenari de nous conflictes, enveges, pors i relacions tenses entre els mateixos actors, els quals acaben sent tan o més disfuncionals que la mateixa família Weston que intenten interpretar.
La improvisació com a llavor del text
A diferència de les escenes d'Agost, que respecten el pols dramàtic de Tracy Letts, tota la trama de la companyia és de creació pròpia i inèdita. Aquest text no va néixer d'un full en blanc a l'escriptori del director, sinó de l'energia conjunta dels onze intèrprets a la sala d'assajos. Segons ha desvelat el director, el procés va començar mesos abans amb sessions intenses d'improvisació.
"Vam plantejar diferents sessions i, en funció del dia, hi havia situacions que m'imaginava que podien ajudar, bevent de coses que hem viscut nosaltres mateixos en bolos o assajos reals, perquè fa molt temps que treballem junts i tenim una vida d'amistat a fora", explica Padilla, afegint que l'actriu Olga Bellorbí també va ser clau per dissenyar algunes dinàmiques d'improvisació. Amb premisses tancades o amb objectius secrets per a cada personatge, els actors s'alliberaven. Totes les improvisacions es gravaven en vídeo per, posteriorment, transcriure-les.
Va ser llavors quan l'Ivan Padilla va entomar la feina de dramatúrgia: esculpir, polir i donar un fil conductor a tot aquell material brut, connectant-lo orgànicament amb les escenes d'Agost. El resultat és un text on la companyia es reconeix. "Reconeixem molt les maneres de dir, frases concretes i actituds que potser la gent no té raons per saber-ho, però que nosaltres hem pogut viure", remarca el creador.
El desafiament actoral: la paradoxa de la veritat
A nivell interpretatiu, el repte és majúscul, ja que els onze actors de l'elenc -format per Maribel Montardit, Maria Sàenz, Dani Ledesma, Aina Voserrais, Txell Vall, Olga Bellorbí, Oriol Juanola, Fina Tapias, Ignasi Rius, Vanesa López i el mateix Ivan Padilla- s'han de desdoblar de manera constant. Cadascun d'ells interpreta el rol d'un actor amateur fictici que, al seu torn, assumeix un personatge del drama d'Agost.
La gran sorpresa, però, recau en el to. Mentre que les escenes de la família Weston mantenen la cruesa emocional d'un drama que asfixia els espectadors amb la seva tensió psicològica, la subtrama de la companyia s'aborda des d'una comèdia estripada i paròdica. Aquesta elecció no és casual, sinó una declaració d'intencions sobre què és el teatre.
L'actriu Fina Tapias ha volgut matisar aquest joc de miralls durant la presentació: "El que estem fent amb els personatges de la companyia no és representar-nos a nosaltres mateixos com a persones reals, sinó que fem una paròdia d'uns estereotips teatrals. Intentem estripar-ho molt per aquesta banda". De fet, Tapias ha confessat una paradoxa que ha sorprès la mateixa formació: "Ens ha costat molt més trobar el to d'aquesta part estripada de creació pròpia que no pas el d'Agost, que és molt difícil perquè hi has de posar tota la veritat del món i et sents més despullat emocionalment, però almenys en tens referències".
L'Ivan Padilla remata aquesta idea subratllant una profunda reflexió sobre l'ofici teatral: "Partim d'una premissa, i és que moltes vegades la veritat l'acabem trobant a través de la ficció del teatre. Per això la part que en teoria és la més realista, que és la companyia assajant, és la que presentem de forma més estereotipada i allunyada de la lògica. En canvi, la part d'Agost, que clarament és ficció dins l'obra, intentem que sigui el màxim d'autèntica i honesta".
Tècnica, música i convivència a la cartellera
Per tal que l'espectador no es perdi en aquest laberint de capes, el muntatge s'apunta en un disseny tècnic mil·limètric. La transició entre la cruesa d'Oklahoma i la fredor d'una sala d'assajos de l'època actual s'aconsegueix a través de la llum i el so. El control tècnic de Carles Gil marca fronteres clares d'il·luminació, i l'espectacle compta amb una música original composta expressament per Xavier Serra. "La música ens porta molt als Estats Units, a l'Amèrica profunda durant les escenes d'Agost. En canvi, quan és l'entorn de la companyia, és una cosa molt més terrenal i no hi ha aquest component musical de viatge", descriu el director.
L'escenografia i l'atrezzo són obra d'un equip format pels mateixos actors (Dani Ledesma, Olga Bellorbí i Maria Sàenz), així com el vestuari i el maquillatge (Maribel Montardit, Aina Voserrais i Vanesa López), refermant l'esperit de creació absolutament col·lectiva i transversal del grup.
L'estrena d'Un agost particular marca un fita insòlita en el calendari d'Els Carlins. Txell Vall, actriu i responsable de producció, ha revelat que aquesta és la primera vegada en la trajectòria de l'agrupació que mantindran dos grans espectacles de sala vius a la cartellera de manera simultània. I és que la formació encara té en cartera i de gira el seu anterior i exitós muntatge, Les indòmites.
"La idea és estrenar ara a Manresa, al nostre teatre de tota la vida, i a partir d'aquí, durant més o menys dos anys, anar de bolos per tot Catalunya participant en mostres i concursos teatrals on ens puguem presentar", ha assegurat Vall amb entusiasme. "Ens està passant que encara tenim funcions de Les indòmites previstes fins al mes de novembre. Quan tinguem bolo de Les indòmites, el farem, i quan en surtin del nou muntatge, també. Volem rodar-lo al màxim possible i confiem que, com a companyia amateur de la ciutat, el Teatre Kursaal ens acabi programant també algun dia".
Els secrets de la família Weston ja estan escrits, i qui conegui l'obra sap cap a on es dirigeix el tràgic destí de la matriarca Violet. Però els espectadors que omplin la platea de la Sala Els Carlins aquest dissabte i diumenge hauran de descobrir, minut a minut, si aquella caòtica i entranyable companyia fictícia d'actors locals aconsegueix, finalment, sobreviure als seus propis drames interns i apujar el teló el dia de l'estrena.
Per ara els deixem amb l'assaig de l'assaig d'Agost, o dit d'una altra manera, amb l'assaig d'Un agost particular.
