08
d'octubre
de
2022, 22:29
Actualitzat:
10
d'octubre,
12:30h
Ni fet a mida, segurament perquè el passat de les fàbriques tèxtils catalanes, o de l'Alt Llobregat guardaven moltes similituds. La Fàbrica Nova ha reviscut aquest dissabte el seu passat fabril amb Fiblades, l'espectacle de dansa d'arrel que proposa la Llançadora, la xarxa formada per tres esbarts de la Catalunya Central que interpreta la història de les colònies tèxtils durant la primera meitat del segle XX.
Els discursos paternalistes de l'amo, la sobreexplotació de les treballadores, la seva discriminació salarial, els abusos, carnals també, la incorporació de les noies en edat de nenes a la fàbrica, generació rere generació, però també els moments de lleure quan la vigilància es relaxava.
Els esbarts Sant Jordi de Gironella, el Dansajove de Navàs i el Vila de Sallent han integrat Fiblades al públic que els ha acompanyat i a l'espai, majestuós, de l'edifici principal de la Fàbrica Nova. En un escenari envoltat d'espectadors, la Llançadora ha portat a pista una part molt important de la memòria històrica laboral catalana, amb transmissió gairebé idèntica a la memòria de l'equipament que l'acollia després de l'estrena de l'espectacle, el juny passat, a la Fàbrica Vella de Sallent.
Fiblades presenta una visió critica, contrastant amb tot el què s'ha pogut fer fins ara, explicant històries silenciades com l'abús, la jerarquia, l'explotació laboral o la homosexualitat contextualitzats en un sistema colonial reclús i opac.
L'espectacle, representant per vint-i-un ballarins, fa un recorregut per les etapes i vides de les persones que vivien a les colònies, amb una clara representació del poder gràcies a la interpretació de l'amo i el capellà. Un grup de dones transiten entre l'adaptació al sistema i l'empoderament, posant sobre l'escenari temes que interpel·len a fer una connexió directa amb les lluites socials actuals.
La posada en escena és curosa i prou simbòlica com perquè el públic pugui fer un recorregut a través de totes aquestes històries. Una escenografia senzilla i singular acompanya el relat, que genera un viatge emocional per diversos ambients i sensacions. És una proposta escènica trencadora i poc convencional que presenta la dansa d'arrel com un llenguatge per on transitar el relat i que més enllà de les formes que tenim associades als esbarts, presenta un espectacle de gran qualitat artística que parla de persones i de vivències que emociona i colpeix a parts iguals.
No han calgut paraules. El gest, el moviment i l'harmonia, han transmès un relat cru que l'espectador ha viscut integrat a l'espai amb dansaires propers, físics, tocables que entraven i sortien de la platea a quatre cantons.
El projecte ha estat mentoritzat des de Fira Mediterrània que ha incorporat dos artistes de trajectòria professional per dur a terme un assessorament en el procés de creació en l'àmbit de la dramatúrgia i la proposta coreogràfica, oferint així noves mirades i a la dansa d'arrel.
Els discursos paternalistes de l'amo, la sobreexplotació de les treballadores, la seva discriminació salarial, els abusos, carnals també, la incorporació de les noies en edat de nenes a la fàbrica, generació rere generació, però també els moments de lleure quan la vigilància es relaxava.
Els esbarts Sant Jordi de Gironella, el Dansajove de Navàs i el Vila de Sallent han integrat Fiblades al públic que els ha acompanyat i a l'espai, majestuós, de l'edifici principal de la Fàbrica Nova. En un escenari envoltat d'espectadors, la Llançadora ha portat a pista una part molt important de la memòria històrica laboral catalana, amb transmissió gairebé idèntica a la memòria de l'equipament que l'acollia després de l'estrena de l'espectacle, el juny passat, a la Fàbrica Vella de Sallent.
Fiblades presenta una visió critica, contrastant amb tot el què s'ha pogut fer fins ara, explicant històries silenciades com l'abús, la jerarquia, l'explotació laboral o la homosexualitat contextualitzats en un sistema colonial reclús i opac.
L'espectacle, representant per vint-i-un ballarins, fa un recorregut per les etapes i vides de les persones que vivien a les colònies, amb una clara representació del poder gràcies a la interpretació de l'amo i el capellà. Un grup de dones transiten entre l'adaptació al sistema i l'empoderament, posant sobre l'escenari temes que interpel·len a fer una connexió directa amb les lluites socials actuals.
La posada en escena és curosa i prou simbòlica com perquè el públic pugui fer un recorregut a través de totes aquestes històries. Una escenografia senzilla i singular acompanya el relat, que genera un viatge emocional per diversos ambients i sensacions. És una proposta escènica trencadora i poc convencional que presenta la dansa d'arrel com un llenguatge per on transitar el relat i que més enllà de les formes que tenim associades als esbarts, presenta un espectacle de gran qualitat artística que parla de persones i de vivències que emociona i colpeix a parts iguals.
Escenari on s'ha portat a terme l'obra davant la immensitat de la Fàbrica Nova. Foto: Pere Fontanals
No han calgut paraules. El gest, el moviment i l'harmonia, han transmès un relat cru que l'espectador ha viscut integrat a l'espai amb dansaires propers, físics, tocables que entraven i sortien de la platea a quatre cantons.
El projecte ha estat mentoritzat des de Fira Mediterrània que ha incorporat dos artistes de trajectòria professional per dur a terme un assessorament en el procés de creació en l'àmbit de la dramatúrgia i la proposta coreogràfica, oferint així noves mirades i a la dansa d'arrel.