La Fira Mediterrània de Manresa acompanyarà un total de dinou propostes artístiques en el marc de l'edició 2026 del programa Obrador d'arrel, una iniciativa estratègica per impulsar la creació contemporània a partir de la cultura popular. El projecte, desenvolupat conjuntament amb la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural, consolida el seu model de suport als creadors amb més recursos, més acompanyament i una àmplia xarxa de complicitats dins del sector cultural.
Un model consolidat que connecta tradició i contemporaneïtat
L'Obrador d'arrel s'ha convertit, en els darrers anys, en una peça clau dins l'ecosistema de les arts d'arrel a Catalunya. Impulsat per la Fira Mediterrània i per la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural, el programa té com a objectiu principal fomentar processos de creació artística que parteixin de la tradició, però que la reinterpretin amb llenguatges contemporanis.
Aquest plantejament respon a una doble necessitat. D'una banda, preservar i revitalitzar el patrimoni cultural immaterial; de l'altra, garantir que aquest patrimoni sigui viu, permeable i capaç de dialogar amb els públics actuals. En aquest sentit, l'Obrador no es limita a reproduir formes tradicionals, sinó que aposta per la innovació, la hibridació i la recerca artística.
El programa s'estructura en dos grans àmbits: el Programa d'impuls a les arts d'arrel -centrat en la música i la dansa- i el Programa de suport a la creació i producció. És en aquest segon bloc, que arriba a la seva sisena edició, on s'inscriuen les 19 propostes seleccionades per al 2026.
Aquestes propostes abracen diferents disciplines i formats, amb una clara predominança de les arts en viu. En concret, hi ha deu projectes musicals, quatre de dansa i cinc d'arts escèniques (teatre i circ). A més, el programa manté línies específiques com les creacions en comunitat -amb participació d'associacions de cultura popular- i l'Obrador internacional, que reforça la dimensió exterior del projecte.
L'impuls a la música d'arrel es tradueix en més projectes
Una de les dades més significatives d'aquesta edició és el creixement del nombre de propostes musicals, que esdevenen el bloc més nombrós. Aquest increment no és casual, sinó que respon directament als resultats del Programa d'impuls a la música d'arrel, posat en marxa el 2025.
Aquest programa ha permès detectar, acompanyar i fer créixer projectes que ara arriben a una fase de producció i exhibició dins la Fira Mediterrània. De fet, nou de les dinou propostes seleccionades provenen dels programes d'impuls a la música i la dansa, una xifra que evidencia la solidesa del model i la seva capacitat de generar continuïtat.
Entre les propostes musicals destaca especialment la nova producció de l'Orquestra de Músiques d'Arrel de Catalunya, una formació integrada per una trentena de joves músics que treballa en la reinterpretació de la música tradicional dels Països Catalans. El projecte que presentaran, titulat Pau, ret homenatge a Pau Casals amb motiu del 150è aniversari del seu naixement, establint un diàleg entre la tradició i la contemporaneïtat.
També emergeixen amb força propostes com la de la violinista Coloma Bertran, que revisita els gèneres de ball des d'una òptica experimental i tecnològica, o la del trio Aluca, que treballa la polifonia tradicional amb una estètica vocal mediterrània.
En aquesta mateixa línia, la proposta de La Portera, Quan siguis gran i jo sigui velleta, parteix de les cançons de bressol i incorpora instruments ceràmics construïts expressament per a l'espectacle, aportant una dimensió escènica singular.
Altres projectes destacats inclouen la col·laboració entre Judit Neddermann i el Trio Fortuny, que reinterpretaran cançons d'arrel a partir del fons del Càntut; la proposta Sirènia d'Arnau Tordera I, que revisita l'havanera, i Mapes, de Neus Borrell i Elena Tarrats, amb assessorament de Jaume Ayats, que explora les polifonies catalanes en relació amb altres tradicions.
Completa el bloc musical la presència de Sorguen, guanyadors del Concurs Sons de la Mediterrània, que representen l'emergència de noves veus dins el folk contemporani.
Internacionalització i diàleg entre cultures
L'Obrador d'arrel manté una clara vocació internacional, amb projectes que connecten artistes i tradicions de diferents territoris. Aquesta dimensió es materialitza en dues propostes que aposten per la residència creuada i la col·laboració artística.
D'una banda, destaca el projecte que uneix el grup català Silvestres amb el conjunt cors Suarina, en una proposta centrada en la música a cappella i la percussió. Aquesta col·laboració s'emmarca en una relació amb el Centre National de Création Musicale Voce de Còrsega.
D'altra banda, es desenvoluparà una residència que connecta el jazz contemporani amb la tradició musical marroquina, amb la participació del grup KIW i del multiinstrumentista Mourad Belouadi, amb especial atenció a la tradició gnawa.
Aquestes iniciatives compten amb el suport de Institut Ramon Llull, que facilita la projecció exterior de la cultura catalana i fomenta l'intercanvi amb altres escenes internacionals.
La dansa d'arrel: identitat, recerca i experimentació
Pel que fa a la dansa, les quatre propostes seleccionades mostren la vitalitat d'un àmbit que combina recerca, comunitat i innovació. Totes elles estan vinculades al Programa d'impuls a la dansa d'arrel.
Un dels projectes més singulars és Amb el dit, dit, dit!, de l'Esbart Dansaire de Mollet, que revisita la dansa del Jan Petit amb la participació de la coreògrafa Lara Brown i música de Terrae.
També destaca el treball del col·lectiu Radicel·la, que avança en la seva professionalització amb una peça de dansa contemporània basada en el repic, amb la direcció de Laia Santanach.
El programa inclou igualment Catalanwashing, de L'Esbord amb Pere Seda, que reflexiona sobre les contradiccions de la identitat catalana, i Brida, d'Ester Guntín, inspirada en la dansa de cavallets.
Teatre i circ: memòria i relat col·lectiu
En l'àmbit del teatre i el circ, les cinc propostes seleccionades comparteixen un interès comú per la memòria, el llegat i la identitat. Aquestes creacions posen el focus en el relat col·lectiu i en la transmissió cultural.
Des del circ, Clam, de la Cia. Fèmut, proposa un espectacle de carrer inspirat en la figura dels gegants, combinant acrobàcia, dansa i música. També a l'espai públic, Jubileo Cimarró mobilitzarà una trentena d'artistes en una acció performativa sobre la diàspora africana.
En el camp del teatre visual, Aina Roca presentarà El temps a través d'un forat, una peça que recrea la memòria familiar a partir de l'espai domèstic.
El programa es completa amb dues propostes familiars: Mala herba sempre creix, de la Cia. Pagans, i Tions, de Pea Green Boat, que connecta amb les tradicions del solstici.
Més acompanyament per garantir la viabilitat dels projectes
Una de les principals novetats de l'edició 2026 és el reforç del sistema d'acompanyament als creadors. Cada projecte comptarà amb professionals de la gestió cultural que actuaran com a mentors o acompanyadors. Aquest dispositiu permetrà oferir una mirada externa i experta que ajudi els artistes a contextualitzar les seves propostes, establir connexions, reforçar la seva viabilitat i obrir nous camins de desenvolupament.
Aquest model respon a una necessitat detectada al llarg dels anys: la importància de no limitar el suport a la producció, sinó d'acompanyar els processos creatius de manera integral.
Una xarxa de més de 50 agents culturals
L'Obrador d'arrel es fonamenta també en la creació de xarxa. En aquesta edició, més de 50 entitats, empreses i institucions participaran en la coproducció i acollida de residències artístiques. Entre aquestes hi ha equipaments, festivals i institucions com Fira Tàrrega, Mercat de les Flors, Institut Català de les Empreses Culturals o Fundació SGAE, entre molts altres.
Aquesta xarxa és clau per garantir la circulació dels projectes, la seva exhibició i la seva consolidació dins el mercat cultural.
Un pressupost per consolidar el projecte
El programa compta amb un pressupost global de 360.000 euros, dels quals 160.000 es destinen al Programa de suport a la creació i producció i 200.000 als programes d'impuls. Aquesta inversió reflecteix el compromís institucional amb les arts d'arrel i amb la necessitat de dotar els creadors de recursos per desenvolupar projectes amb ambició i qualitat.
La Fira Mediterrània 2026, aparador de la creació d'arrel
Les dinou propostes formaran part de la programació oficial de la Fira Mediterrània de Manresa, que tindrà lloc del 15 al 18 d'octubre. Durant aquests dies, Manresa es convertirà en el centre neuràlgic de les arts d'arrel, amb una programació que combina creació, exhibició i trobada professional. L'Obrador d'arrel hi tindrà un paper central com a plataforma de llançament de nous projectes i com a espai de connexió entre artistes, programadors i públic.
