La Fira Mediterrània de Manresa ha tancat aquest diumenge la 28a edició amb una ocupació de mitjana del 88% als espectacles de pagament i la xifra rècord de 1.234 professionals acreditats. "Estem molt contents de com ha anat aquesta fira creativa, en què volíem commemorar els cinc anys de l'Obrador d'Arrel; contents de la feina feta i de la recepció que ha tingut", ha explicat a l'ACN el seu director artístic, Jordi Fosas. Es demostra, segons ha dit, que és una "eina que està donant molts fruits", tot afegint que una tercera part dels muntatges que s'han pogut veure comptaven amb el suport dels programes d'impuls de dansa i música o de l'obrador. S'han vist 78 propostes i en 25 sessions s'han exhaurit les entrades.
Durant quatre dies, Manresa s'ha convertit en l'epicentre d'espectacles d'arrel, tradició i cultura popular amb la celebració de la Fira Mediterrània. Enguany girava entorn de la creativitat. El seu director artístic, Jordi Fosas, es mostrava molt satisfet de l'acollida d'aquesta 28a edició per haver aconseguit ser "un impuls" per a la creació artística i també per "a la generació i vertebració del sector".
Enguany, a més, han assolit una xifra rècord de programadors. Un total de 1.234, dels quals 932 eren de Catalunya, 106 de la resta de l'Estat i 196 internacionals.
Més de la meitat dels espectacles eren catalans
La Mediterrània, amb un pressupost d'1.389.000 euros (1 milió per la fira i 360.000 per a l'Obrador) ha programat tres espectacles més que l'any passat -un total de 78-, tots tres de teatre, i prop de 20 funcions més que el 2024. Pel que fa a la procedència dels espectacles, més de la meitat són catalans, 22 de la resta de l'Estat i 14 d'internacionals. Dels 78 en total que s'han pogut veure, un 74% eren estrenes.
Entre els espectacles que s'han pogut veure aquest últim dia hi havia l'estrena de Contracants, records de la darrera carlinada de la Capella Polifònica de Girona, un muntatge basat en els textos del pintor i escriptor Marian Vayreda i amb un grup coral nombrós que han interpretat cançons tradicionals.
A nivell musical de l'escena catalana d'arrel també s'ha comptat amb les actuacions d'Anna Ferrer, Magalí Sare, Alba Carmona o Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries amb la Cobla Reus Jove i Marçal Castells. També s'han vist estrenes com les de Raul Refree i el Niño de Elche; el duet occità Cocanha, o la fusió de Justin Adams amb Mauro Durante, considerat el millor àlbum del 2024 de World Music.
Enguany el focus internacional estava dedicat als Balcans amb propostes com les fanfàrries d'Ekrem Mamutovic o les propostes de Vladimir Lenhart. I entre les propostes de dansa s'ha pogut veure Mil Primaveres, de l'Esbart Manresà (Premi Delfí Colomé); la nova producció de La Llançadora, la xarxa de dansa d'arrel de la Catalunya Central; el comiat dels escenaris de Sol Picó, o l'espectacle de Pol Jiménez. Quant a teatre i circ, el públic de Manresa podrà veure noms com els de la Baldufa o Cinc Cèntims.
S'han recuperat els muntatges de gran format al carrer
En aquesta edició s'ha vist també com el sector ha recuperat els muntatges de mitjà i gran format al carrer. "Estem contents de tornar a tenir-ne perquè vol dir que els artistes i companyies, passat el covid, tornen a tenir múscul per fer-ne", ha afirmat Fosas. I una bona prova serà l'espectacle que clourà la fira aquest diumenge al vespre a la plaça Major. Es tracta d'Immaterial, una proposta a càrrec de la Cia Voël que homenatjarà els Béns Culturals Immaterials del país, amb presència de castellers -els Tirallongues-, pedra seca, falles del Pirineu i toc de campanes. Es tracta d'un muntatge que ja es va poder veure fa pocs dies durant les festes de la Mercè de Barcelona.
