Tal i com va avançar NacióManresa, coincidint amb el 250è aniversari del naixement de Ludwig van Beethoven, la fundació Amics de la Música i Arts de la Catalunya Central (AMARESC) vol treure a la llum la versió menys coneguda del gran músic vienès: les cançons folklòriques de diferents nacions europees que va arranjar entre el 1809 i el 1820.
Són 30 peces, 26 de les quals inèdites a Catalunya –i probablement a l'Estat- que es podran escoltar en una producció única que es viurà al Festival de Música Antiga dels Pirineus (FeMAP), a la Schubertíada Vilabertran i al Kursaal de Manresa, entre el 31 de juliol i l'1 de novembre. El conjunt Kallias, format per joves –pràcticament catalans- i sota el lideratge del pianista Francisco Poyato seran els encarregats de fer reviure a Beethoven.
El projecte, ha reconegut el president d'AMARESC i coordinador de la producció, Ovidi Cobacho, feia temps que s'estava "coent" i finalment podrà ser una realitat en l'any Beethoven. "Mai s'ha viscut, com a mínim a Catalunya, un concert com aquest", ha assegurat, tot afegint que "agradarà als que els hi agrada la música clàssica, però també als que no".
Per encàrrec d'un editor escocès, Beethoven va arranjar entre el 1809 i el 1820 prop de 180 cançons populars de diferents nacionalitats per a veus solistes i acompanyament instrumental de piano, violí i violoncel. D'elles se n'han seleccionat 30, 26 d'elles mai interpretades a Catalunya. Procedeixen de 14 nacionalitats diferents i cadascuna d'elles s'interpretarà en la seva llengua, malgrat que el públic comptarà amb la traducció.
"Són cançons populars. D'amor, taverna, devotes, cacera, marineres, de batalla.... els temes que preocupaven al poble", ha aprofundit Cobacho, que l'ha definit com un repertori "molt atractiu".
Els joves hi donen vida
El conjunt Kallias, liderat pel pianista Francisco Poyato, serà l'encarregat de fer del projecte una realitat. La majoria són catalans –només la mezzosoprano és portuguesa- i tenen entre 25 i 30 anys. "Volem acostar un repertori clàssic de la manera més jove", ha explicat Poyato, que ha destacat que les peces inclouran una, dues o fins i tot tres veus, hi haurà un cor i al piano s'hi sumarà el violí i el violoncel.
Tres escenaris
Segons el mateix Cobacho, el projecte està "coproduït" pels tres escenaris on es podrà veure. Primer el Festival de Músics Antiga dels Pirineus (FeMAP): el 31 de juliol a Llívia, l'1 d'agost a Tremp i el 2 d'agost a Son (Alt Àneu). Després, a la Schubertíada de Vilabertran, el 25 d'agost; i finalment al Kursaal de Manresa, l'1 de novembre. No descarten, a hores d'ara, que es puguin sumar nous escenaris.
80 minuts de música
Malgrat tractar-se de 30 peces, el concert rondarà els 80 minuts. Predominaran les cançons irlandeses i escoceses, malgrat que també n'hi haurà d'altres indrets com Espanya, Rússia, Suïssa o Polònia.
La fundació Amics de la Música i les Arts de la Catalunya Central ressuscita el Beethoven més folklòric
Cultura i Mitjans
El muntatge comptarà amb un repertori mai escoltat a Catalunya que arribarà a Manresa d'1 de novembre
ARA A PORTADA
-
Cultura i Mitjans Manresa recomana anar a peu als miradors per veure l'eclipsi solar de dimecres Pere Fontanals
-
-
Societat La salmorra torna a vessar al passeig del Riu de Manresa i amenaça els arbres de l'entorn Pere Fontanals
-
-
Successos Restablert el servei de trens entre Lleida i Manresa després de l'atropellament d'una persona ACN
Publicat el
11 de febrer de 2020 a
les 14:22
Et pot interessar
-
Cultura i Mitjans
Cardona recupera els orígens de la Festa Major en el cartell de l'edició del 2026
-
Cultura i Mitjans
Sant Fruitós recupera peces del passat agrícola per preservar la memòria pagesa del municipi
-
Cultura i Mitjans
Memoria.cat publica el text i el vídeo de la recreació de la conferència sobre jazz d'Amat-Piniella
-
Cultura i Mitjans
Balsareny recordarà Pere Casaldàliga i Arcadi Oliveres en la sisena Pasqua dedicada al bisbe
-
Cultura i Mitjans L'Any Gaudí incorpora l'església de la Sagrada Família de la Bauma al programa oficial
-
Cultura i Mitjans
Cardona destinarà la polsera de la Festa Major a homenatjar les dones pioneres del Correbou
