El Conservatori ha viscut aquest divendres l'estrena de la revolta manresana contra la dominació francesa en la 59a Innocentada, portada de la mà precisa d'un guió mil·limètric de Joan Barbé, i una interpretació del guió i una direcció magistral de Pere Font acompanyat d'Àngels Torrens. Quatre quadres, França, Anglaterra, Espanya i Manresa, molt humor, un fil daurat de rigor històric i un llaç de Llum per lligar-ho tot. I un timbaler, com no, i Maurici Carrió i un canonge Montanyà...

Una fantàstica oportunitat, en resum, per conèixer la història del paper francès cremat a Manresa que va portar a la revenja de Napoleó amb l'incendi de 1.200 cases, esglésies i el propi Ajuntament de Manresa. Un retrat fidel i patriòtic, acompanyat d'un toc oportú d'humor i actualitat, d'una Catalunya interior que va donar resposta a tres potències mundials el 1808, tot i el preu posterior que en va haver de pagar.

I una Agustina, manresana, bacallanera i espia doble que fa ballar el cap als generals de França i d'Anglaterra, que, van entretenir a la vegada, les monges de Santa Clara. Una relat hilarant però que serveix també per conèixer, per fer història, i per fer renéixer a Manresa aquell orgull que sovint perdem. Per acabar-ho d'arrodonir, els balls marquen la pauta de l'obra amb peces que van des del "Via Fora" fins al "Don't stop me now" de Quenn, passant per la peça de la Batalla del Bruc composta especialment per Biel Font.

"1808, crònica del paper socarrimat" és una obra imperdible i exportable, com altres grans episodis que ha viscut la Innocentada en el passat. Afortunadament encara queden cinc funcions per gaudir-la, o regaudir-la.