L'EPSEM ha clos aquest dijous la Setmana de la Ciència que enguany ha estat centrada en l'Any Internacional de la Cristal·lografia i el de la Biotecnologia. Els dos primers dies, dimarts 18 i dimecres 19 hi va haver molta assistència i l'EPSEM no va poder acceptar totes les peticions.

El primer dia va tenir dues activitats. La primera va ser el taller 'L'enginyeria i els problemes cardiovasculars' a càrrec de Juanjo Rivera. Els assistents van poder escoltar com l'enginyeria pot ajudar en la millora dels diagnòstics clínics i en aconseguir els millors resultats en les intervencions quirúrgiques en aquests casos. També van poder utilitzar el programa de simulació i veure algunes imatges. A continuació es va dur a terme la xerrada 'Un bosc anomenat Fibonacci', a càrrec de Josep M. Cors, on es va poder veure com a la natura es troben exemples matemàtics, en concret la sèrie de Fibonacci: en les fulles d'una flor, l'espiral d'un cargol, les llavors d'un girasol...

L'endemà dues activitats més, el 'Taller de geolocalització de minerals', a càrrec de David Parcerisa i Quim Sanz, que es va dur a terme a l'entorn de l'escola i al Museu de Geologia Valentí Masachs, on els assistents van buscar diversos minerals amagats als voltants del recinte amb ajuda d'un GPS, després, al laboratori, van identificar-los i observar-los amb un microscopi i van saber quines aplicacions tenen. L'activitat es va acabar amb una visita al museu.

Seguidament una altra activitat, la demostració 'd'impressió en 3D', a càrrec de Marc Soler. Recentment la UPC Manresa ha adquirit unes impressores 3D, que es pensen utilitzar en l'àmbit docent. Fins i tot s'ha pensat en fer una espècie de concurs entre els estudiants per trobar quin és el millor disseny d'una figura per imprimir. En aquesta sessió demostrativa, l'única cosa que es pretenia era explicar què cal fer per poder enviar una figura a imprimir, veure com s'imprimeix i mostrar la gran diversitat de figures que es poden fer.

Les activitats van acabar dijous amb la xerrada 'Aplicacions biològiques del microscopi de força atòmica', a càrrec de Víctor Barcons. Des de la seva invenció al 1986, el microscopi de força atòmica (AFM) ha estat àmpliament utilitzat per obtenir imatges amb una resolució espacial inferior al nanòmetre. Gràcies a que pot treballar en condicions ambientals i favorables a la vida, és a dir, en presència d'aigua, sense necessitat de fer el buit ni de recobrir les mostres amb capes conductores, el converteix en una eina única per a la biologia. En aquesta presentació es va fer una descripció dels principis de funcionament del microscopi, així com d'algunes tècniques que s'han utilitzat per visualitzar mostres biològiques com bacteris, ADN i polímers anti-bacterians.