
Manel i Dorian actuant a la plaça Sant Domènec. Marc Vilanova Orriols
Manel i Dorian van ser el primer plat fort musical de la programació oficial de la Festa Major de Manresa. Tot i ser dues formacions que en l’últim any ja havien trepitjat la capital del Bages per oferir sengles espectacles, la Plaça Sant Domènech va quedar petita per acompanyar les dues bandes barcelonines en les seves respectives propostes musicals.
Esmentar la mala coordinació entre les proves de so i l’inici dels concerts, situació una mica millor salvada per la gent de Dorian que pels Manel, ja que el públic va haver de sofrir unes feixugues proves de so amb els components de Manel ja dalt de l’escenari.
Tot i aquest entrebanc, cap a mitjanit va començar a sonar l’ukelele de Guillem Gisbert i els Manel van començar un concert, en el qual van anar desgranant una a una les cançons del seu primer treball discogràfic “Els millors professors europeus”. La complicitat amb el públic es va fer evident amb cançons com “Al mar” corejada pels assistents. Amb una posada en escena senzilla però molt propera a l’audiència, els de la Vila de Gràcia van oferir un exercici de bon gust musical i de do de gens extraordinari, que juntament amb la capacitat multi instrumental dels seus components, van arrodonir un concert digníssim i que molt gent acceptarà el rotund èxit de la seva programació en la Festa Major d’enguany.
Dorian van saltar a l’escenari cap a les 2 de la matinada en una Plaça Sant Domènech la qual els incondicionals de Manel ja començaven a abandonar i els seguidors i curiosos per escoltar el pop electrònic de la banda barcelonina es situaven el les posicions més avantatjoses davant de l’escenari. Els escèptics de veure com es desenvoluparia una banda més acostumada a sales que a espais oberts, es van trobar amb un concert elèctric i muscular, perfectament combinat amb les textures sintètiques marca de la casa. Sense tanta escalfor de públic com la que havien gaudit els Manel, Dorian va realitzar un show de qualitat basat en els seus dos treballs discogràfics fins al moment “El futuro no es de nadie” i “10.000 metrópolis”.