L'alcalde de Manresa, Marc Aloy, i Marcel Amat, en qualitat de propietari de l'obra, han signat aquest dimecres un contracte de cessió gratuïta, en règim de comodat, de la pintura anomenada Flors, de Concepció Piniella Blanqué, a favor de l'Ajuntament de Manresa, perquè sigui exposada per un període inicial de 10 anys, al Museu de Manresa.
Concepció Piniella era la mare de l'escriptor manresà Joaquim Amat i Piniella i àvia de l'actual propietari del quadre, Marcel Amat Llaverias. L'acte de signatura del contracte de cessió s'ha celebrat a l'Ajuntament de Manresa, amb l'assistència també de la regidora de Cultura, Anna Crespo.
La pintura a l'oli sobre tela, de 64 x 33 cm, és de l'any 1931. Es tracta d'una obra que, a més a més del seu interès artístic, s'afegeix la condició de ser un factor que documenta i facilita la memòria de la seva autora, una dona amb una trajectòria cultural notable en un context manresà de les darreries del segle XIX i primera meitat del segle XX.
Concepció Piniella (Prats de Lluçanès, 1877 - Santander 1953) procedia d'una família de tradició política liberal que a finals del XIX s'establí a Manresa. Va estudiar música i pintura, segurament a la Llotja de Barcelona. Es va casar amb Joaquim Amat i Palà, confiter de les desaparegudes pastisseries La Confiança -després Pastisseria Ribera-, al carrer Sant Miquel. Fou mare de l'escriptor i polític manresà, Joaquim Amat i Piniella (1913-1974), que va sobreviure al camp de concentració de Mauthausen.
Dona d'una gran formació intel·lectual i artística, fou professora de cant i solfeig durant més de vint anys a la secció de noies de l'Orfeó Manresà. Concepció Piniella va obrir una acadèmia de música per a noies al carrer Carrió. Va ser una de les impulsores de la sardana a Manresa. Ensenyava a ballar sardanes acompanyant-les amb el piano.
Pel que fa a la seva vessant pictòrica, Concepció Piniella apareix com autora de pintures en l'exposició Manresa (1901), organitzada per l'Ajuntament i inaugurada el 29 d'agost durant la Festa Major per commemorar el trasllat a la ciutat dels Cossos Sants. Es pot considerar la primera manifestació col·lectiva artística de la capital del Bages.
Concepció Piniella va morir a Santander l'any 1953. La ciutat de Manresa, en reconeixement d'aquesta intel·lectual i artista, li va dedicar un carrer al barri de la Font dels Capellans, al costat de la residència assistida de la Font.
L'Ajuntament de Manresa i el Museu de Manresa reconeixen el valor històric d'aquesta obra i celebren que Marcel Amat Llaveries, en representació de la família de l'artista Concepció Piniella Blanqué, la posi a disposició de la ciutadania en general amb la finalitat de promoure'n el coneixement públic i facilitar-ne la contemplació.
Donacions com aquesta permeten fer créixer el patrimoni documental i la història de Manresa, alhora que incentiven la recuperació de la memòria històrica de la ciutat.
Manresa rep la pintura «Flors» de Concepció Piniella per ser esposada al Museu
Es tracta d'una obra que, a més a més del seu interès artístic, té la condició de ser un factor que documenta i facilita la memòria de la seva autora
ARA A PORTADA
-
El govern de Manresa proposa ubicar el nou pavelló al pàrquing de terra del Nou Congost Pere Fontanals
-
Junts i Avenç volen forçar el govern de Manresa a posicionar-se sobre el futur pavelló Pere Fontanals
-
-
-
Condemnat a 12 anys de presó l'home que va retenir i violar una noia als Trullols de Manresa Redacció
Publicat el
01 de febrer de 2023 a
les 18:30
Actualitzat el
01 de febrer de 2023 a les
18:43
Et pot interessar
-
Cultura i Mitjans
Anna Fernández presenta «El jo inefable» amb diverses cites a Manresa per Sant Jordi
-
Cultura i Mitjans
Sant Fruitós de Bages impulsa la segona edició del concurs Embalcona't
-
Cultura i Mitjans
Sant Joan de Vilatorrada acollirà un nou aplec de sardanes aquest dissabte
-
Cultura i Mitjans
Sardanes i xocolatada per animar la Fira d'Artés aquest dissabte
-
Cultura i Mitjans
«12 sense pietat» arriba a Fals amb una intensa reflexió sobre la justícia
-
Cultura i Mitjans
«Manresa, espais perduts 2»: Francesc Comas amplia la mirada sobre la memòria urbana
