Manresa commemora els 300 anys de la crema de la ciutat a mans de les tropes de Felip VManresa i el Bages engegue n aquesr dissabte els actes de commemoració dels 300 anys dels fets de la Guerra de Successió i ho fan celebrant un acte institucional amb la presència de representants dels municipis de la comarca i un gran espectacle a la Plaça Major anomenat "L'incendi de Manresa".
Es tracta d'un esdeveniment escènic on prop de 500 voluntaris de la cultura popular i tradicional recrearan un dels fets més transcendents de la història de Manresa: la crema de prop de la meitat de les cases de la ciutat per part de les tropes borbòniques el 13 d'agost de 1713.
Per recordar aquells fets avui s'han instal·lat tots els elements informatius i de senyalització de l'itinerari "Manresa 1713-1714. Ciutat cremada" que a partir d'ara permetrà resseguir els principals escenaris dels fets de la Guerra de Successió a Manresa, en concret en relació amb l'incend i de la ciutat el 13 d'agost de 1713 per part de les tropes borbòniques
En el marc d'aquesta commemoració, l'Ajuntament de Manresa i el Consell Comarcal del Bages, amb el suport de diverses institucions, historiadors i entitats han impulsat un programa d'actes que s'inicien aquest dissabte 6 de juliol i se sumen a les accions que es desenvoluparan arreu de Catalunya durant els propers mesos.
Programa d'actes del dissabte 6 de juliol
A les 7 de la tarda: Itinerari de la ciutat cremada
Amb l'impuls i el suport del Museu d'Història de Catalunya i la Fundació Independència i Progrés, s'ha articulat un itinerari que ressegueix els principals espais de la ciutat que permeten evocar l'incendi de 1713. Així el recorregut a peu, guiat i explicat pels l'historiadors Francesc Serra i Francesc Comas amb l'ajut de Jordi Rodó, comen&c cedil;arà a les 7 de la tarda al Museu Comarcal de Manresa, a la sala de l'exposició permanent del barroc on s'explica la Guerra de Successió. El trajecte a peu continuarà pels carrers Codinella, Galceran Andreu, la Plana de l'Om, el carrer sant Miquel i la Plaça Major
S'han instal·lat quatre plaques en llocs emblemàtics que han estat proposades i finançades per la Fundació Independència i Progrés, al carrer Codinella, el carrer Vallfonollosa, el carrer Sant Miquel i al carrer Barrerres. El contingut d'aquestes ha estat realitzat per Francesc Serra.
També s'han col·locat dos tòtems informatius a l'entrada del Museu Comarcal i a La Plana de l'Om que han estat finançats pel Museu d'Història de Catalunya. Tot aquest conjunt forma part de la senyalització del patrimoni cultural de la ciutat i, alhora, també forma part de la Ruta 1714. Viles Cremades que promou el Museu d'Història de Catalunya per tot el país.
A partir d'aquests elements es faran uns itineraris guiats, el primer dels quals es fa aquest dissabte que serà també la seva inauguració, i es repetirà durant la Festa Major, amb la col·laboració d'Òmnium Bages i els Miquelets de Catalunya. Després seran dinamitzats per l'Oficina de Turisme de Manresa.
A 2/4 de 9 del vespre: acte institucional
Atesa la transcendència dels fets, la ciutat de Manresa vol prendre la commemoració de l'incendi de la ciutat com un dels moments principals del programa d'accions i li vol donar rellevància també a nivell comarcal i nacional. Per això, l'acte està organitzat conjuntament amb el Consell Comarcal del Bages i comptarà amb la màxima representació del Govern de la Generalitat.
L'acte institucional es farà al saló de sessions amb els parlaments inaugurals a càrrec de l'Alcalde Manresa, Valentí Junyent, que després d'obrir l'acte donarà la paraula a Agustí Alcoberro, historiador especialista en l'època i director del Museu d'Història de Catalunya, que parlarà dels fets de la Guerra de Successió a Catalunya. Després intervindrà Miquel Calçada, el comissari del Trecentenari de la Guerra de Successió a Catalunya que comentarà els actes que es realitzaran a nivell nacional.
Posteriorment la presidenta del Consell Comarcal, Adriana Delgado, parlarà dels actes organitzats a diferents poblacions del Bages. Per acabar l'Alcalde de Manresa, Valentí Junyent, demanarà al conseller de la Presidència de la Generalitat de Catalunya, Francesc Homs, q ue faci la cloenda de l'acte.
La interpretació de "Els Segadors" dirigida per Lluis Arguijo, director de l'Orfeó Manresà, donarà el tret de sortida als actes de commemoració del tricentenari de la Guerra de Successió a Manresa i al Bages.
A 2/4 de 10 del vespre: espectacle "L'incendi de Manresa"
A continuació de l'acte institucional, aproximadament a 2/4 de 10 del vespre, hi haurà un espectacle al carrer que recrearà escènicament la crema de la ciutat i el context històric del moment en una acció teatral i musical que comptarà amb la participació de diferents entitats i associacions de la ciutat i la comarca.
L'espectacle s'estructura en tres parts: La guerra a ultrança, Represàlies i Foc i vol transmetre a través de sensacions i emocions els mome nts viscuts per la població manresana amb l'allotjament de tropes i les pèrdues materials i personals provocades per la guerra i finalment l'incendi. L'acte final recrea de manera simbòlica l'incendi de la Plaça Major.
Així, música, teatre, dansa i pirotècnia es complementen en un espectacle coral on participen prop de 500 voluntaris de la major part de les entitats culturals de la ciutat i amb la col·laboració dels Miquelets de Catalunya i el col·lectiu de la Festa Barroca de Moià. Aquests voluntaris han estat assajant durant les darreres setmanes per oferir aquest espectacle mosaic de diverses actuacions.
La idea, realització i coordinació de l'espectacle és a càrrec de Toni Fornells i Eva Cuadrado i les entitats que han participat activament i que han fet possible l'espectacle, són:
- Grups de teatre: Poble Nou; L'Espantall; Els Carlins; Col•lectiu Jueus de l'Aixada; Pessebre Vivent del Pont Llarg; Ben Grillats i Paranys.
- Grups de recreació històrica: Miquelets de Catalunya i Festa Barroca de Moià.
- Grups de dansa: L'Esbart Manresà de l'Agrupació Cultural del Bages; Grup de Dansa Cor de Catalunya; Casal Cultural Dansaires Manresans i Tradiball en dansa.
- Entitats corals: Orfeó Manresà; Capella de Música de la Seu; Coral Eswèrtia; Coral Font del Fil; Coral Parroquial del Poble Nou i membres del Cor de veus blanques del Conservatori Municipal de Música de Manresa.
- Entitats de cultura popular i tradicional: Xàldiga; Tabalers de Xàldiga; Tabalers dels Armats; Trabucaires de Manresa del Casal Cultural Dansaires Manresans i Colla castellera Tirallongues.
L'espectacle, que també compta amb la col·laboració de la Comissió 18 de setembre de Cardona, els Geganters de Manresa, els Ministrers de l'Aixada i el Cor de Sant Josep, ha estat possible gràcies al suport de la Diputació de Barcelona i la col·laboració de Supermercats Consum i Cavalls Pujol així com amb la cessió d'espais per part de veïns i veïnes de la Plaça Major.
Els fets històrics
El dia 5 de juliol de 1713 comença la Junta de Braços a Barcelona on s'opta per la guerra a ultrança. Un dels participants de la Junta de Braços és el síndic de Manresa Dr. Josep Sala i de Miralles, sogre del germà de Rafel Casanova, conseller en cap de Barcelona. Durant el mes de juliol la ciutat de Manresa es posa sota l'obediència del generalíssim borbònic duque de Populi. Una setmana més tard, però, el coronel Josep de Peguera i de Cortit va arribar a Manresa a reclutar homes per lluitar a favor de la resistència catalana. Aquest fet va motivar la voluntat de l'alt comandament borbònic de castigar la ciutat.
El 13 d'agost de 1713 un gran exèrcit borbònic comandat pel general José de Armendáriz i pel Conde de Montemar, amb ordres expresses del generalíssim borbònic Duque de Pópuli, va incendiar la ciutat de Manresa. Prop de la meitat de la ciutat va quedar afectada per aquest incendi. L'acció va representar una clara voluntat d'exemplificar la repressió estenent el terror per tal d'obtenir la submissió pacífica dels pobles de la Catalunya central i va motivar que moltes poblacions es passessin a l'obediència de Felip V. L'incendi es produïa tres setmanes més tard d'iniciar-se el setge de Barcelona i va ser el principal exemple de repressió i de barbàrie contra la societat civil catalana.
