Mercè Ferrer

Guanyadora «Atrapa'm si pots»

«Els consells de la bèstia parda d'Olot em van ajudar molt»

La manresana, després de guanyar el pot del programa de TV3, lamenta el biaix de gènere en els concursos: "La conciliació i la síndrome de l'impostor frenen les dones"

Publicat el 06 de maig de 2026 a les 20:09
Actualitzat el 06 de maig de 2026 a les 20:10

La manresana Mercè Ferrer Lledó s'ha endut 177.000 euros al concurs Atrapa'm si pots després de 82 programes i de guanyar el pot. En una conversa amb Nació, relata una experiència intensa, marcada per la convivència amb altres concursants, la pressió del format i un desenllaç final que no tenia del tot decidit. També explica que fa només dos anys que viu a Manresa i que el premi li permetrà comprar-hi un pis, ja que s'hi sent "molt ben acollida". Admet un biaix de gènere en els concursos i revela que el mític Albert Coromina, concursant conegut com la bèstia parda d'Olot, la va ajudar molt amb consells per afrontar el programa de TV3.

Una experiència llarga i intensa dins el concurs

Ferrer Lledó descriu el seu pas pel concurs com un procés exigent però molt positiu. "Ha sigut molt divertit i m'ho he passat molt bé. La gent de l'equip ens ha tractat fenomenal", explica. El fet de participar durant 82 programes ha generat una convivència prolongada amb altres concursants, una situació que, segons ella, ha acabat creant vincles inesperats.

"Poder conèixer tanta gent de tants llocs diferents de Catalunya, de tantes edats i formacions tan diverses ha estat molt enriquidor", relata. Ara bé, admet que compaginar-ho amb la feina ha estat complicat: "Ha sigut una mica estressant... diria que a nivell de combinar-ho amb la feina ha sigut durillo, però ha valgut la pena".

En aquest context destaca la figura d'un dels concursants més experimentats del programa, Albert, conegut com la bèstia parda d'Olot, que va acumular 158 participacions. "Em va donar molts consells. Li vaig agrair moltíssim, m'han ajudat molt", afirma. Per a ella, aquest acompanyament és un dels elements diferencials del programa: "Hi havia molt bon rotllo. Tot i que competíem, quan no concursàvem dinàvem junts i ens ajudàvem".

La pressió del minut final i una resposta no del tot segura

El moment decisiu va arribar al tram final del programa, amb una pregunta sobre el compositor de la peça inicial d'El pianista. La resposta correcta, Frédéric Chopin, li va donar el pot. Però Ferrer Lledó reconeix que no era una certesa absoluta.

"Vaig pensar: Chopin, Beethoven, Schumann, Schubert... algun serà", explica. "Vaig fer una llista mental ràpida i vaig dir Chopin el primer. Va ser una mica de decisió intuïtiva". De fet, admet que no tenia plena seguretat: "Excepte aquella, les altres les hauria sabut a casa. Però la pressió et canvia molt les coses".

La concursant també reconeix que la tensió del directe modifica el rendiment: "No és que les preguntes siguin més difícils, és la pressió d'estar allà. A vegades sabies la resposta, però en aquell moment et bloqueges". En alguns casos, explica, preferia deixar passar preguntes per tenir més temps: "Passava per guanyar temps i tornar-hi després".

Arrelament a Manresa i futur amb el premi

Un dels aspectes més personals de la seva trajectòria és el recent arrelament a Manresa. Ferrer Lledó només fa dos anys que hi viu, però assegura que la integració ha estat molt ràpida.

"Em vaig integrar de seguida, m'agrada molt i n'estic molt a gust. M'hi vull quedar", afirma. De fet, el premi té una destinació clara: la compra d'un pis a la ciutat. "Ens volíem comprar un pis i estava complicada la cosa, ara serà més fàcil. El comprarem aquí, a Manresa", confirma. "M'hi sento molt ben acollida".

Reflexions sobre els concursos i la presència femenina

La manresana també apunta una reflexió sobre la baixa participació femenina en aquest tipus de concursos televisius. "A vegades hi ha crides perquè vinguin més noies", explica, i admet que sovint hi ha desequilibris de participació. Segons diu, no es tracta només de coneixement, sinó de factors socials: "Compaginar la vida familiar o la síndrome de l'impostor influeix molt".

També defensa que la pressió afecta tothom, però de manera diferent: "Hi ha gent que s'hi llença més i d'altres que s'ho pensen més abans d'anar-hi".

Una victòria viscuda amb emoció i perspectiva

Mirant enrere, Ferrer Lledó resumeix l'experiència amb satisfacció i certa sorpresa pel resultat final. "Encara estic una mica en xoc", admet, després d'un recorregut llarg que ha culminat amb un dels premis més alts del concurs.

Amb la victòria, tanca una etapa televisiva intensa i obre una nova etapa personal a Manresa, ciutat on ha decidit establir el seu futur immediat. "Ha valgut la pena", repeteix, com a síntesi d'una experiència espectacular.