Tres cantautors morts; quatre artistes que els han fet reviure; tres espais, i més de tres-centes persones que no se n'han perdut cap detall. Així és com ha començat el Mercat de Música Morta de Manresa (MMMM), una iniciativa promoguda per la plataforma Cultura del Bé Comú (Cebecé) que té com a principal objectiu normalitzar la mort a través de la música, homenatjant, precisament, cantants que ja no hi són.
 
El festival s'ha inaugurat aquest dimarts amb un concert de tribut a Leonard Cohen, que ha començat a les vuit del vespre i ha tingut lloc a la rebotiga de Killing Weekend, una cava gòtica amb molt bon estat de conservació que s'ha convertit en un espai íntim i càlid gràcies a la decoració que els mateixos organitzadors han disposat, però, sobretot, com a conseqüència del brillant recital que ha ofert Gerard Vidal. Sota el nom artístic de The Bird Yellow, el cantant barceloní ha fet les delícies dels amants del mestre dels greus per excel·lència, tot repassant cançons mítiques i conegudes per a tothom (Hallellujah o Take this waltz), així com també temes més ignots que només els fans incondicionals de l'artista sabien, com ha estat el cas de Leaving the table o de Chelsea Hotel. De fet, Vidal ha aprofitat per explicar que mai abans havia fet un concert de tribut a Cohen, però que l'experiència ha estat "una passada": "he acabat entenent la seva manera d'escriure lletres i de compondre melodies, i això ha fet que cantés, gairebé, en la seva pròpia pell", ha conclòs.
 
Aquest mateix sentiment d'encarnar l'esperit dels artistes finats també l'ha fet palès Jos Racero, que ha ofert un brillant concert de tribut al cantant i compositor nord-americà Prince. Ho ha fet a la Barlins Teatreria i davant d'una setantena de persones d'edats molt diverses. El músic manresà, entre cançó i cançó, ha anat explicant curiositats de l'autor de Purple Rain, al qual no ha parat d'elogiar la seva polifacècia artística: "tocava totes les tecles i tenia cançons de tots els estils, començant pel gospel i el blues, passant pel funky i el dance, i acabant per un pop dels anys vuitanta amb pinzellades de Michael Jackson o Bee Gees", ha afirmat.
 
La profunda aproximació a la figura de Prince oferta per Racero ha captivat el públic. I és que aquest jove músic de la capital del Bages ha cuidat tots els detalls haguts i per haver. Presidint la tarima de la Barlins, l'ex escolanet de Montserrat, ha interpretat cançons de totes les èpoques de l'eclèctic artista, algunes d'elles acompanyades de piano, i d'altres, de guitarra. Tot, amb una delicadesa i una precisió extraordinàries.
 
Finalment, un dels concerts més esperats: el d'homenatge a la prodigi d'Amy Winehouse. A través de la veu de Maria Ribot i del piano del solsoní Eduard Gener, l'artista britànica ha reviscut per unes hores. El recital ha tingut lloc al bar Nais i més de la meitat de la gent que hi ha volgut assistir, no ha pogut accedir-hi. No hi cabia ni una agulla. I és que l'ambient que han creat els dos músics ha esdevingut una bombolla en la qual només els més privilegiats han tingut la sort d'entrar-hi. Amb un repertori cent per cent en acústic, Ribot i Gener han clavat totes i cadascuna de les peces que han tocat, reconvertint, a un estil chill out temes tan populars com Back to Black, Rehab, Valerie o Our day will come.
 
Jordi Jet Serra, un dels impulsors de l'MMMM ha valorat "molt positivament" l'arrencada del festival i ha assegurat que en l'edició de l'any vinent s'intentaran trobar llocs amb més capacitat "perquè ningú es quedi a fora", ha afirmat. Convençut que els concerts de tribut a artistes morts són un dels plats forts de la jornada, Serra ha explicat en aquest diari que la seva intenció és que en les properes edicions, les persones que encarnin a músics difunts siguin artistes catalans reconeguts.