Amb la innocentada de que al Teatre Kursaal hi haurien els U2, va anar arribant el moment dels Please, el tribut oficial de U2 que va ser triat el 2002 per la discogràfica Universal Music Spain per ser la banda (nominada a diferents premis de grups de versions i amb 15 anys al món de la música) que actués on els propis U2, no hi podien ser.

 

Van tocar "Vertigo" (aprofitant per saludar-nos). A les primeres cançons ja es van fer amb el públic i també van cantar varis èxits de la banda irlandesa, com: "Beatiful Day", "With or without you", "Where the streets have no name", "One" i "All because of you".

 

Em van sorprendre molt, sobretot quan van improvisar un escenari entre el públic, imitant el de 360º de U2, cantant temes, com: "Angel of Harlem" (dedicat al públic ja que avui en dia qui compra entrades és un "heroi"), "I'm still having found what I am looking for", també van cantar un trosset de "With or without you" (posteriorment  la van fer sencera a l'escenari normal) i "Only to be with you". També em va agradar molt que dins de les cançons ens fessin cantar algun tros de "The Police" o de "The Beatles".

 

A l'escenari hi havia dos pantalles grans, una gegant (on van aparèixer els U2, una breu introducció inicial i diferents imatges mentre actuaven) i vàries plataformes per on s'anava movent al cantant (Miki Fargas) fent gestos de Bono i amb la mateixa veu que ell, jugant amb les pantalles (al principi del concert ja va sortir entre el públic cantant) i vestit per l'ocasió (ulleres de sol, jaquetes, jaqueta i barret militar, bandera irlandesa, barret d'Estats Units que es va posar quan van fer l'escenari 360º), en una cançó també va utilitzar una llanterna i es va tapar els ulls amb un mocador. Anava acompanyat per  Edu Zafra a les guitarres elèctriques i acústica (vestit igual que The Edge amb la seva camisa de quadres i el seu gorro), M.A. Mateu al baix com a Clayton (amb una Corretja daurada brillant) i a la bateria, Alex Gaspa com a Muller JR.

 

També van tenir petits detalls com quan van dedicar "Pride (In the name of Love)" a Vicente Ferrer, dient que "no cal anar gaire lluny per trobar persones que inspirin" (U2 la dediquen a Mather Luther King però inicialment era per Richard Kennedy), van agafar dos mòbils del públic per gravar als músics i el líder de la banda també es va assentar entre el públic i donava la mà a qui ho volia. 

 

Hi va haver proximitat, molta participació entre la gent fins al punt d'aconseguir que s'aixequessin de les butaques, ens van fer cantar, gaudien, ens ho van transmetre i es notava l'experiència que tenen. Van destacar que "a Dublín, hi ha dos músics per carrer però, que Manresa és una excepció de la cultura musical d'aquest país i que també hi ha molt moviment musical". Van estar molt agraïts durant tot el concert i al final no van saludar però van baixar de l'escenari directes cap al vestíbul del teatre per fer-se fotos amb qui ho desitgés. Ens ho vam passar molt bé i va ser una altra nit màgica viscuda al Kursaal.