La direcció de la Cavalcada dels Reis de Manresa ha anunciat aquest dimecres que plega en bloc després de dues edicions al capdavant de l'acte més massiu de les festes de Nadal. "Sense un pressupost adequat, sense una planificació adequada, sentint-nos qüestionats a cada moment i sense la llibertat de poder fer caminar un projecte molt clar i que se'ns va comprar", entenen que "no té sentit" continuar treballant en una proposta "que ja ni tan sols és la nostra". La decisió ha estat traslladada a l'Ajuntament de Manresa i a l'Agrupació Cultuiral del Bages, organitzadors de la Cavalcada.
La tardor del 2023, l'Ajuntament de Manresa i l'Agrupació Cultural del Bages obrien conjuntament una convocatòria per escollir una direcció artística professional per a la Cavalcada de Reis de Manresa. En aquesta convocatòria, el projecte seleccionat va ser La Nit dels Astres, impulsat per Juli Bellot, Núria Gómez, Climent Ribera i Aina Torné, amb àmplia experiència escènica i organitzativa. "El nostre projecte era clar des del primer moment, un projecte de deu pàgines elaborat amb renderitzacions, dissenys i explicacions detallades de com seria tot plegat", lamenten.
El projecte de La Nit dels Astres anava els orígens històrics de la llegenda amb l'objectiu principal d'homogeneïtzar la Cavalcada, descartant el blackface, el maquillatge, les cares tapades, les robes brillants i modernitzant l'estètica dels personatges també amb perruques i barbes més realistes i d'acord amb l'època actual. Tot això, expliquen, sense deixar de banda la màgia, la llum, les coreografies, la música i l'artifici per tal de convertir la nit del 5 de gener en la nit més màgica de l'any. El projecte ha tingut vocació de tenir una posada en escena "el màxim de realista i versemblant", remetent-se als "orígens d'aquesta tradició i amb una imatge potent que combinés la part més clàssica amb tocs més moderns".
La direcció ha volgut "agrair fortament" a totes aquelles persones que han recolzat el projecte de La Nit dels Astres i, en especial, a l'Agrupació Cultural del Bages, i assegura haver après moltes coses, "del que volem i del que no volem, de com volem treballar i de com segur que no volem treballar".
Campanya en contra des dels inicis
Des que a la tardor de 2023, l'Ajuntament de Manresa i l'Agrupació Cultural del Bages van presentar el projecte de direcció artística professional La Nit dels Astres, la Cavalcada de Reis ha estat qüestionada durament pels partis conservadors de l'oposició i per part de la ciutadania més tradicionalista, que han mantingut una campanya de fustigació constant contra la seva "modernització", la seva posada en escena més "realista i versemblant" i, segons afirmaven, amb "menys components religiosos".
L'inici de la Cavalcada des del Pont Vell ha estat l'únic punt en què hi ha hagut una acceptació unànime, però la falta de "pompositat" de les vestimentes i fins i tot de les barbes, i el gir historiogràfic del relat cap a uns reis més astrònoms i menys religiosos i, per tant, "més sobris", han estat elements per convertir-la, per una part, en una arma llancívola per interessos partidistes, i per l'altra, per criticar la gestió del govern municipal, a qui han acusat de voler buidar de "valors tradicionals" la Cavalcada i convertir-la en una celebració "laica".
Davant d'aquesta campanya, a la segona edició de la Cavalcada, tot i sense dir-ho explícitament, el govern municipal va insinuar que la celebració mantindria un format tradicional en una comunicació als mitjans que ja no es va fer en roda de premsa, i en què no s'incidia en els elements modernitzants de la primera edició. Tot i així, la seva celebració tampoc no va evitar que la Cavalcada tornés a ser tema de crítica política i pública. Fins i tot Junts va demanar el cessament de la regidora de Cultura, Tània Infante, per la gestió de tota la campanya de Nadal a la ciutat.
La base de La Nit dels Astres
La Nit dels Astres pretenia repensar una festa tradicional en base a la literatura antiga sobre la figura dels Reis d'Orient. Eren reis o eren mags? S'ha discutit molt sobre l'origen de la tradició i dels tres Reis d'Orient i, segons valorava el projecte, "poca cosa ens porta a pensar que fossin reis i molt menys que fossin mags". Tot recau en un error de traducció, explicava, ja que en l'evangeli de Sant Mateu (l'únic text que parla d'aquests misteriosos personatges) es parla de magoi, paraula grega per denominar alguna cosa així com "savis sacerdots que buscaven respostes al cel a partir de les estrelles". Per tant, no tindria res a veure amb la traducció literal que se'n fa de mags.
En alguns retaules en poden veure els personatges representats amb la gorra frígia, barret que duien els mags orientals representants de la saviesa pagana il·luminada. Com que la religió cristiana s'allunya de la màgia perquè l'entén com una cosa negativa i fosca i uns simples savis no podien portar tres regals tan preuats, entre el S. II i el S. III dC a aquests astròlegs, representants de cultures paganes, se'ls comença a anomenar reis.
Quants eren? I per què llueixen aquest aspecte? En les iconografies dels diferents corrents de l'Església se'n representen dos, tres, quatre o fins i tot dotze. Fins que finalment se n'estableixen tres, un per a cada present: or, encens i mirra. Melcior, Gaspar i Baltasar són els noms que se'ls designa durant el S. VI dC, representats per primera vegada al retaule de Sant Apol·linar Nou a Ravenna (Itàlia). En la majoria dels retaules, són tres figures que representen les edats de l'home, d'aquí la seva aparença. L'un duu una barba blanca, l'altre, barba fosca i l'altre, barba mec. No és fins al S. XV, després del contacte amb els esclaus, que les tres figures es diferencien per ètnies. S'estableix que Melcior ve de terres europees, que Gaspar és el representant dels asiàtics i Baltasar ho és del continent africà.
Per això, les projecte manresà dels darrers dos anys ha associat els astròlegs a una procedència, cultura i també a elements d'astrologia. Melcior ha estat representant dels països europeus amb l'estrella; Gaspar, representant d'una part híbrida a cavall entre Rússia i Índia acompanyat del Sol, i Baltasar, que ha representat l'Àfrica i el seu símbol ha estat la Lluna. Assuan, el carter reial, ha estat el representant de la Xina, Japó i el Sud-est Asiàtic.