La Coral Cardonina ha dedicat el tradicional concert d'Any Nou d'aquest diumenge a les Germanes Josefines, les quals, després de 130 anys dedicades al servei de la vila, deixaran la Residència de Sant Jaume de Cardona el proper mes de febrer.
El concert ha tingut com a protagonista un text poètic del cardoní Manuel Bertran i Oriola, la Cantata de Nadal publicada l'any 1947, un recull de poemes nadalencs que segueix l'estructura de les parts d'una missa. La jove actriu cardonina Teresa Company ha estat l'encarregada de recitar, amb acurada dicció i afinada expressió, els versos de Bertran i Oriola, que han estat amenitzats amb diverses nadales intercalades a càrrec de la Coral Cardonina.
En més d'una ocasió el públic que ha atapeït l'església de l'hospital s'ha sumat a cantar alguna de les tonades. Al finalitzar, els cantaires cardonins han acabat recitant els versos del poema Felicitacions de Nadal del surienc Salvador Perarnau i entonant el cant final del Pastorets de Cardona.
ARA A PORTADA
-
Els grups municipals es conjuren per aconseguir el convent de les Caputxines per a Manresa Pere Fontanals
-
-
Fem Manresa demana retirar el formigó de places i carrers per combatre l'escalfament urbà Pere Fontanals
-
Junts preguntarà al govern de Manresa què ha costat el primer projecte tècnic de la ZBE Pere Fontanals
-
Un turisme queda penjat a l'enllaç entre la C-55 i la C-58 i obliga a una actuació delicada dels Bombers Pere Fontanals
Publicat el 13 de gener de 2019 a les 22:22
Et pot interessar
-
Cultura i Mitjans La Festa Major de Sant Vicenç de Castellet es tanca amb èxit de participació i bon ambient
-
Cultura i Mitjans L'exposició «Emocions capturades» omple la Biblioteca del Casino d'art i barri
-
Cultura i Mitjans Súria recupera el Castell de Focs des del pont de Salipota després de cinc anys
-
Cultura i Mitjans Pilar Goñi tanca 26 anys de tertúlies amb el comiat del programa «Barra lliure»
-
Cultura i Mitjans Súria viu els dies centrals d'una Festa Major participativa i per a tots els públics
-
Cultura i Mitjans «Hi havia un caliu social a Artés que va facilitar la revolta dels Burots»