Montse Guiu Mas (Sant Vicenç de Castellet, 1983) tenia 21 anys quan a la seva mare li van detectar el primer càncer. Aquella notícia tan trasbalsadora li va trencar els esquemes per complet: ¿Què passaria amb aquella bombolla de família idíl·lica en la qual havia viscut fins aleshores? ¿Com se suposava que havia de seguir endavant si a la seva referent incondicional l'havia segrestat una malaltia pertorbadora? ¿On quedaven les il·lusions i els plans de futur? Després de set anys d'intensa lluita, el 2012, la Immaculada, la seva estimada mare i una mestra entusiasta i vital, va acabar morint.
Ara, tot aquest procés oncològic que va transformar la vida familiar dels Guiu-Mas, s'ha convertit en un llibre, Primeres persones; un llibre que al començament tenia forma de dietari íntim i personal on Montse Guiu hi abocava tot allò que l'havia travessat des del diagnòstic d'aquell tumor maligne, sense cap projecció que ningú més el pogués llegir. Un dietari que va començar sent "una espècie de teràpia per expressar-me i posar ordre a tot el que m'estava passant, que per a mi era incomprensible", explica la mateixa autora, que fa més de vint anys que es dedica a la comunicació, el protocol i les relacions institucionals.
Arran d'una conversa amb Joan Ramon Marina, el responsable de l'andorrana Marinada Edicions, Montse Guiu es va plantejar seriosament la possibilitat de convertir tot aquell garbuix de pensaments, emocions, vivències i records, en un llibre. "Va ser el mateix Joan Ramon qui m'ho va suggerir: em va dir que si ho feia, ell me'l publicaria".
I dit i fet. El passat mes de novembre, Primeres persones va presentar-se a la llibreria La Trenca d'Andorra, un país molt especial per a Guiu: "És la meva segona casa; a Andorra m'hi he criat, pràcticament, i hi tinc una relació molt estreta", somriu. De fet, i sense anar més lluny, el pare de l'escriptora, Pere Guiu, va ser un dels principals responsables que la temporada 1985-86 l'equip de bàsquet més important de l'estat, el Bàsquet Club Andorra (actual Morabanc Andorra), aconseguís l'ascens a la LEB Plata.
"No és un llibre sobre el càncer"
Tot i que és el punt de partida i el fil conductor de tota la novel·la, l'autora reivindica que Primeres persones "no és un llibre sobre el càncer". Més aviat, assenyala, "parla de com aquest element distorsionador entra dintre del dia a dia de la nostra família i tots els que en formem part hem d'aprendre-hi a conviure i a acceptar la situació". En aquest sentit, subratlla, "no es tracta d'un relat pessimista; és, simplement, la vivència col·lectiva però sobretot personal al voltant d'una situació concreta i inesperada que, en el meu cas, va fer-me perdre el rumb". Tot plegat, assegura, per acabar entenent que la vida és ara i que "no podem posposar plans perquè no sabem si demà hi serem".
80% realitat; 20% ficció
Malgrat ser un llibre amb molta veritat, Guiu, a l'hora d'editar-lo va optar per incloure-hi una sèrie de recursos literaris "per donar més força al relat", comenta. Així, per exemple, el nom de les dues principals protagonistes (mare i filla) no és el real. "A la novel·la ens diem Maria (la mare) i Ona (jo), dos noms propis amb una significació important per a mi", revela la santvicentina, alhora que estima que el que hi trobarà el lector serà "un 80% de realitat i un 20% de ficció".
Presentació a Sant Vicenç de Castellet
Després de donar-se a conèixer a Andorra, Primeres persones també es presentarà a Catalunya. A la biblioteca Salvador Vives Casajuana de Sant Vicenç de Castellet, concretament. Serà el dimecres 17 de gener, a dos quarts de set de la tarda (18.30h.), en el marc d'un acte en què l'autora conversarà amb Melània Agramunt, actual Jutgessa de Pau de Sant Vicenç de Castellet.
[noticia]167334[/noticia]
