Sergio Dalma fa bategar «el Cor de Catalunya»

El cantant sabadellenc va presentar al Kursaal "Cadore33" en la seva gira dels 25 anys de carrera

Publicat el 17 de gener de 2015 a les 13:58
Actualitzat el 17 de gener de 2015 a les 14:28

Sergio Dalma a dalt de l'escenari del Kursaal. Foto: Noèlia Roger


No és la primera vegada que Sergio Dalma actuava al Teatre Kursaal de Manresa, ja hi havia cantat dos cops abans de divendres i els tres amb entrades exhaurides, però, aquesta vegada va batre rècords i en només vint minuts després de posar-les a la venda anticipada, ja es van exhaurir.

Quan va començar a parlar, va comentar que li havien dit que s'havien batut records i que tothom gaudís de l'espectacle cantant, ballant o com volgués, i que estaven molt contents de ser a Manresa presentant el seu últim disc, 'Cadore 33' (disc de clàssics italians). En algun altre moment va recordar que fa anys a l'entrada de la ciutat hi havia un rètol que deia que era "el Cor de Catalunya", i que s'havia de notar que som "el cor".

Entre altres cançons d'aquest últim disc, va cantar 'Volar sin ti', 'La aceleración', 'Tú, mi bella' i 'Hay Vidas'. També va aprofitar per recordar, els seus treballs, també de versions italianes, 'Via Dalma' cantant 'Jardín Prohibido', 'El Mundo', 'Soy un italiano', 'Te amo' i 'Yo no te pido la luna', entre altres. 

No es va voler oblidar de la seva gent i seguidors de fa 25 anys, presentant cada un dels seus músics: a la guitarra elèctrica, acústica i cors, Jorge d'Amico; al baix, el santpedorenc, Pep Vera; a la bateria, Cristian Costantini; a altres guitarres elèctriques i acústiques, Oliver Martín; a la percussió, guitarra elèctrica i cors, Alícia Araque; als teclats i direcció musical, Jorge Villaescusa; i als seus tècnics de llums i so. També va agrair a tot l'equip del teatre la seva feina i a tot al públic que venia a cantar els seus grans èxits, 'Sólo para ti', 'Bailar Pegados', 'La vida empieza hoy', 'Esa chica es mía", tema amb el que va recordar un dels seus amics de tota la vida de Castellbell i El Vilar.

Els efectes de llum, també amb petites pantalles amb projeccions de llum, feien el Kursaal més gran, amb una escenografia molt encertada, amb els suports de guitarra alts que feien agafar força a les guitarres. El públic va acabar dret, cantant, saltant i ballant, amb 'Gloria' i 'Galilea' (amb tocs molt moderns i molt ben triats). Un concert intens però que es va fer molt curt.