Vetllada musical al Local Catalunya d'Avinyó amb artistes de casa, o gairebé, ja que dos dels sis membres de Sweet & Swing són d'aquest municipi. Sweet and Swing, un jove grup de jazz que de mica en mica comença a ser habitual en diferents escenaris musicals del Bages, va visitar el Catalunya d'Avinyó el dissabte passat a la nit. El Catalunya va ser testimoni de l'estrena d'una nova cantant, la Berta Sala, d'aquest grup en que cap dels seus membres arriba als 20 anys.

Amb el local només il·luminat només amb les espelmes de les taules, les notes de la primera cançó, 'Doxy', de Sonny Rollins, començava a sonar, només instrumental, com és habitual en els seus concerts. Per trencar el gel. Després les presentacions, Nil Moreno a la bateria, Maria Calafell al contrabaix, Victor Grané al piano, Jordi Suero i Arnau Morell a les trompetes, Pere Sucarrats al saxo tenor, i Berta Sala cantant, amb una veu dolça, càlida i a voltes envellutada. 

'How insensitive', 'I fall in love too easily', 'Body and Soul', 'Just friends', 'Take the “A” train',...  entre d'altres clàssics del jazz van anar aplanant el camí de l'actuació intercalant temes instrumentals amb temes cantats. Pausadament, com per poder-ho digerir, els músics anaven posant la mel a la boca a un públic entregat que aplaudia amb força cada solo dels musics i que demanava, amb la seva participació, més a Sweet and Swing, com si veiés a venir un recital de gourmet.

Combinant temes tranquils, amb altres de més moguts, va ser amb 'Chicken' quan el grup es va desmelenar. Sense complexos, còmodes amb l'ambient que havien creat, i en perfecta sintonia amb el públic, acabaven el concert amb un recital estel·lar. El temps volava, el públic seguia els ritmes amb el cos des de les cadires de les seves taules. Nogensmenys, en anunciar l'última cançó, un Ooohhh espontani del públic que fruïa de la música es va deixar sentir com un lament que va sortir de l'ànima.

Un bis, un segon bis, i fins i tot, amb els seus aplaudiments, el assistents van obligar als músics a tornar a sortir a l‘escenari quan ja havien marxat i tocar dos temes més. En definitiva, gairebé dues hores de concert, que van ser un plaer per a les orelles. Al final, amb els músics barrejats entre el públic, la vetllada es va estirar encara una estona més, felicitant uns i agraint els altres, assaborint tots plegats el bon gust d'un concert que ja és historia.