- Escoltant el disc, sembla clar que l'objectiu de El Amante Virgen no és inserir-se en els corrents musicals més de moda...
- No, jo no m'he deixat portar mai per les modes. Per a mi, l'important és deixar-se influir per la  inspiració de cada moment, no per les tendències. Jo faig el que em surt, i si ho fes d'una altra manera la nostra música sonaria falsa. La sinceritat per a mi és molt important.

- Si l'objectiu no és ser el número 1 dels 40 Principals, per què toqueu, per què enceteu un projecte?
Bé, jo tampoc no vull descartar que arribem a ser número 1, tot i que no és la nostra intenció. Nosaltres no forcem les cançons per fer-les més comercials, però al disc hi ha temes que poden tenir molt èxit. Busquem la sinceritat, però no per això renunciem a arribar a molta gent.

I pel que fa al nou projecte, jo no he deixat mai de ser músic, tot i que vaig quedar molt tocat després del final del projecte Cranc. Ara mateix, no entenc com m'he pogut passar tot aquest temps sense tocar per la gent.

El amante virgen actua el 20 de novembre al Sielu. Àlex Gómez Ribera

- Després de tots aquests anys, encara creus en la música?
- Sí, sense cap dubte. Per a mi la música és un vehicle d'expressió, una forma d'explicar qui sóc. I molt especialment la melodia. La lletra d'una cançó pot transmetre sentiments, però el que més arriba, el que posa la pell de gallina, és la música. Tal i com passa a la música clàssica, el que jo busco és commoure amb la melodia, més que amb les lletres, que per a mi tenen una  importància relativa.

- El vostre so, i fins i tot les vostres lletres, tenen un aire una mica vuitantero. És nostàlgia, o simplement un homenatge a una altra època?
Sí que ho diuen, però no ha estat res buscat; és la música que m'ha sortit. Aquest disc ha sortit així, però el següent pot sortir diferent. Sí que és cert que ara, per exemple a Madrid, hi comença a haver molts grups amb aires vuitanteros, i això vol dir alguna cosa. Potser al final, resulta que estem a la moda i tot. El que no farem mai és buscar estar a la moda, forçar el nostre so per entrar dins la corrent.  De totes maneres, crec que el que ens fa sonar vuitanteros és, sobretot, la importància de les melodies, que llavors eren molt més importants que no pas ara.

- Més enllà de les influències del grup, tu quina música escoltes, normalment?
La música que més m'agrada és el pop britànic. Temps enrere, em limitava als grups més clàssics (Cure, Smiths,...), però ara miro d'aprofundir més en nous grups. Sobretot m'interessa la música més alternativa, de gent com Editors, tot i que també escolto coses més comercials, com Coldplay o Snow Patrol. El que intento, quan escolto música, és aprendre una mica de tothom, i cada cop tinc gustos més amplis.

- Amb aquesta base musical, a quin públic us voleu dirigir?
- A cap públic en concret. La nostra música no és generacional, i de fet, estem venent discos a gent de totes les edats, des de nens fins als seus pares. Dins del disc hi ha cançons per a tothom, alguns més encarades a un públic més jove, i d'altres de més profundes, que potser interessaran més a gent més adulta.

- Que hi ha de  McGregor's i de Cranc en aquest nou projecte?
Jo no hi veig massa influència, però hi ha gent que m'ha dit que sí. Evidentment, hi ha la meva veu, el meu baix i la bateria, i un cert aire personal, però jo crec que aquest projecte és molt diferent. En tot cas, potser el que més ens assimila als altres grups per on hem passat és, precisament, la manca d'un referent clar. Ni El Amante Virgen, ni Cranc ni McGregor's no s'assemblen a ningú.

- El disc l'heu autoproduït vosaltres mateixos. No creieu en la indústria, o és ella la que no creu en vosaltres?
La veritat és que tampoc no hem buscat la indústria, en aquest disc. Ens vàrem trobar amb el producte fet, amb temes ben lligats, que ens permetien fer un disc molt rodó.  I també ha estat molt important la feina del Nyanyo, que a part de gravar-nos el disc ens ha fet una mica de productor. Ens vàrem refiar molt d'ell, i el producte ha valgut la pena.

- Actualment, gairebé abans de gravar un disc, cal obrir una pàgina al Myspace, i tenir les cançons a l'Spotify. Que en penses de les noves tecnologies, i com creus que influiran en la música del futur?
Tot i que jo no en sóc un gran fan, és evident que les noves tecnologies són el futur de la música, ens agradi o no. El tema de la promoció és molt més fàcil ara que abans, tot i que la venda de discos gairebé ha desaparegut. Si no s'hi fa alguna cosa, tot el mercat de la música canviarà completament. La sortida pels grups petits són els concerts, perquè amb els discos ja no s'hi guanya res. De totes maneres, les noves tecnologies són l'únic camí, no hi ha marxa enrere.

- El vostre objectiu és fer concerts a totes les sales que pugueu, o bé us conformeu amb editar el disc i fer algun concert de tant en tant?
El nostre objectiu és tocar tant com puguem, perquè ara és la única manera d'aconseguir alguna cosa. Tot i així, ara, a la majoria de sales, els grups cobren en funció de la taquilla, i cada concert és un risc. Però també és cert que, per exemple a Manresa, la música en directe està vivint un boom  impensable fa 10 anys, i això sempre és bo per als músics. Nosaltres buscarem concerts, i en farem tants com puguem, tot i que no som professionals i haurem de combinar-los amb les nostres feines habituals.

- Aviat presentareu el treball a Manresa, en directe. En teniu ganes?
Sí, el dia 20 de novembre toquem al Sielu, i tenim moltes ganes de presentar-hi el disc. Fa uns mesos ja vàrem fer un concert a Barcelona, i hi van anar molts manresans. Això, i les bones ventes del disc, ens fan ser optimistes de cara a l'actuació. A partir d'aquest concert, començarem a fer bolos per Catalunya.

- I com és que un grup de manresans canta en castellà?
És una qüestió d'expressió. Jo crec que la nostra música no lliga bé amb el català. De fet, si el dominés prou, jo preferiria cantar en anglès, però no m'hi atreveixo. Només em sento còmode cantant en castellà, tot i que la meva llengua sigui el català. És la meva manera de veure-ho, i només té a veure amb la música. A més, és obvi que amb el castellà se t'obre un mercat molt més gran, i això també té la seva importància. I tampoc no puc oblidar l'experiència de Cranc, que en aquest sentit va ser força negativa.

- Per acabar. Com sona, El amante virgen?
Buf, quina pregunta més difícil. A mi em sona a il·lusió, perquè n'hi he posat molta, i el resultat s'ho val. És un disc que a mi m'agrada molt, tant que l'escolto a totes hores. No m'havia passat mai, però aquest cop, m'agrada escoltar-me. A la resta de la gent, El Amante Virgen els sonarà a originalitat, perquè no ens volem assemblar a ningú. Per a mi, el més important és fer el que em ve de gust, quan em ve de gust. Jo no crec en les convencions, en les imposicions, ni en els camins marcats. Només fent el que t'agrada acabarà sentint-te com t'agrada. I això és el que vull transmetre amb la meva música. Nosaltres passem del que diran, ens centrem en fer el que ens agrada.

Myspace de El amante virgen

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=dSJd8UFvZXA[/youtube]

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=fCKXBxR2Wso[/youtube]