Una quarentena de persones han assistir aquesta tarda de dissabte a l'Auditori Sant Josep de Moià per a seguir la presentació del llibre "El projecte educatiu de l'Escola Pia de Catalunya (1683-2003): una escola popular" a càrrec de Jaume Clarà, Marian Baqués i Joan Florensa.

Aquest llibre, publicat per la Societat d'Història de l'Educació dels Països de Llengua Catalana, filial de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) i la pròpia institució, repassa la història de la primera escola pública gratuïta d'Europa, l'Escola Pia, íntimament lligada a la història de Catalunya. Va néixer el 1597 al barri del Trastevere de Roma, de la mà de Josep Calassanç, un sacerdot natural de la Franja, i es va crear per als nois de famílies artesanes que no tenien mitjans per a portar els fills a l'escola del mestre de barri o disposar d'un mestre particular. Des d'aleshores fins al moment present, l'Escola Pia ha passat per moltes vicissituds, contratemps, destruccions i supressions, però sempre ha procurat mantenir el projecte educatiu inicial.

El llibre de Florensa relata de forma exhaustiva els tres-cents vint anys d'història de l'Escola Pia, des que es va establir a Moià el 1683 com una escola municipal de caràcter popular i inspirada en principis cristians, fins als primers anys del segle xxi, moment en què la institució compta amb vint centres arreu de Catalunya. A l'inici, l'escola constava de tres aules: a la primera s'hi ensenyava a llegir, escriure i comptar, a la segona gramàtica llatina i a la tercera retòrica. Al llarg de la seva història, la institució ha passat per moments difícils.

En són un exemple els tretze anys, entre 1820 i 1845, que l'Escola Pia va estar suprimida; la crema de l'Escola Pia de Sant Antoni durant la Setmana Tràgica; la implantació de la Llei de confessions i congregacions religioses ―que des del gener del 1934 prohibia l'exercici docent a tota congregació o orde religiós―, o el saqueig de les escoles i l'assassinat dels religiosos durant la Guerra Civil. Però també està lligada a fets culturals i socials com la introducció del bàsquet a Catalunya i la publicació d'alguns dels primers llibres de lectura en català per a nens.

Durant les últimes dècades s'ha centrat en els col·lectius marginats i té dues fundacions que desenvolupen tasques tant en països en vies de desenvolupament com en el que es coneix com el Quart Món.