Tot i que va costar una mica omplir, ja que va fer un dia molt maco, Voilà! va acabar amb els seus màxims i el concert del Litus (guitarra acústica) i el Francis a la percussió gairebé bateria van començar a fer el seu concert de 2 horetes de versions amb aplaudiments només en pujar a l'escenari.

 

Va haver-hi moments per música de tots els temps i estils, com "Every breath you take" i "Roxanne" de The Police, "Rolling on the river" i "Hotel California" de Creedence Clearwater Revival, "Can't buy me love" i "I wanna hold your hand" de The Beatles. Algunes cançons més actuals, com "Pájaros de Barro" i "Como un burro amarrado" de Manolo García, "Que tinguem sort" de Lluís Llach i la preciosa "Lucía" de Joan Manel Serrat. Passant pel rock català amb "Si véns" dels Ja t'ho diré (recordant a l'estiu) i algunes peticions, com "Camins" de Sopa de Cabra, "Llença't" dels Lax'n'Busto (que no m'esperava que se la sabés i em va encantar. Una de les meves preferides dels Lax pel missatge que deixa anar), "Maleta de Pedres" i "Al sud del cel" (cançons pròpies composades pel Litus del disc "Maleta de pedres", on "Al Sud del cel" canta amb la Beth), "Sandra" (del seu primer disc) i "Temps de canvis" (també cançó pròpia). Va afegir "Antonio el Machine" (una altra cançó seva) i per acabar, la meravellosa "Wonderful world" de Frank Sinatra.

 

Un altre concert diferent, on el públic va estar participatiu i rialler, on els músics ens van transmetre proximitat, ens van fer riure, es va notar molt que s'ho passaven bé i ens van contagiar la seva energia.