El Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) ha presentat les dades de visat de construcció i rehabilitació corresponents al primer semestre del 2026. L'anàlisi de la Demarcació de les Comarques Centrals mostra un comportament dual durant la primera meitat de l'any. Per una banda, el nombre total d'habitatges de nova creació visats ha augmentat un 5,3% fins a assolir els 518 habitatges, fet que converteix aquest territori en l'única demarcació catalana amb creixement juntament amb Girona. Per l'altra banda, la superfície total visada ha patit una reducció del 9,6%, situant-se en 149.790 m2, un descens que s'explica principalment per la caiguda dels usos no residencials, com ara els projectes de tipologia industrial de gran superfície. En aquest escenari, el dinamisme constructiu al Bages i, molt especialment, al Moianès, ha servit de motor de la Catalunya Central, contrastant amb la tendència a la baixa de la mitjana de la demarcació.
El Bages guanya dinamisme en construcció i rehabilitació
La comarca del Bages ha tancat el primer semestre amb un balanç molt positiu, registrant prop de 33.400 m2 visats, la qual cosa representa un increment del 16,6% en la superfície total respecte al mateix període de l'any anterior. Aquest impuls prové de dos fronts: d'una banda, l'obra nova, on s'han visat 16.675 m2 amb un creixement del 7,5% i la projecció de 95 habitatges; de l'altra, la rehabilitació, que es consolida amb 13.279 m2 visats i un augment del 10,2%. Aquestes bones xifres comarcals, però, contrasten amb el comportament de la capital, ja que Manresa ha registrat dades inferiors a les de l'any passat, amb 7.338 m2 visats i un total de 25 habitatges visats.
El Moianès es dispara amb xifres rècord de creixement relatiu
Per la seva banda, el Moianès ha viscut una autèntica embranzida durant la primera meitat de l'any en registrar un increment del 83,3% en la seva superfície total visada, registrant xifres rècord de creixement relatiu tot i tenir un pes absolut menor. Aquesta gran pujada es fonamenta en l'excel·lent comportament de tots els seus àmbits d'actuació: l'obra nova ha crescut un 73,2% fins a arribar als 5.570 m2 visats i 29 habitatges, mentre que la rehabilitació s'ha disparat un espectacular 114,2% amb un total de 2.429 m2 projectats. A diferència d'altres capitals, Moià sí que ha acompanyat la tendència positiva de la seva comarca, registrant 5.218 m2 visats i concentrant 18 dels habitatges projectats al territori.
Contrast territorial a la resta de les Comarques Centrals
Aquest comportament contrasta amb la desigualtat de l'activitat constructora a la resta del territori de la Catalunya Central. Osona continua liderant amb diferència la demarcació, concentrant el 42,1% de la superfície total (63.103 m2, un 17% més), i és on s'han visat més habitatges (235, amb 103 a Vic) i on s'ha registrat més obra nova i rehabilitació. A l'altra banda, l'Anoia pateix una de les pitjors davallades en superfície, amb un descens del 43,9% (tot i registrar 129 habitatges visats, 79 d'ells a Igualada), arrossegada per una caiguda del 50% en obra nova. El Berguedà també registra una evolució notablement negativa amb una reducció del 42,1% en la superfície total, 26 habitatges visats (només 4 a Berga) i una caiguda de la rehabilitació del 42,8%. Finalment, el Lluçanès tanca el semestre amb un creixement del 19,5% en superfície total, marcat pel bon comportament de la rehabilitació (+37,8% amb 1.251 m2), tot i que només s'hi han projectat 4 nous habitatges.
La rehabilitació, l'assignatura pendent del sector
Malgrat l'impuls dels fons europeus Next Generation -on les Comarques Centrals han tramitat el 15% de les sol·licituds de tot Catalunya per a la rehabilitació d'edificis-, aquest sector continua sent el repte principal del territori, ja que només representa el 34% de la superfície total visada a la demarcació. Davant d'aquest escenari, el COAC ha reclamat l'adopció de mesures urgents per agilitzar la concessió de llicències municipals, simplificar la normativa urbanística i impulsar un nou Pacte Nacional per a l'Habitatge que ajudi a resoldre l'emergència habitacional de manera sostinguda.
