Manresa i el Bages han decidit afrontar l'envelliment i la cronicitat no com un límit, sinó com una oportunitat estratègica. A través de l'Agenda Compartida en Salut i Social Manresa-Bages, el territori construeix un ecosistema que integra salut, serveis socials, tecnologia, recerca i empresa per millorar la qualitat de vida de les persones i, alhora, generar un nou motor econòmic basat en les cures.

Un canvi de mirada davant el repte de l'envelliment

Europa envelleix a un ritme accelerat i Catalunya no n'és una excepció. El Bages, de fet, és una de les comarques amb índexs més elevats d'envelliment i sobreenvelliment del país. Allà on molts territoris veuen una pressió insostenible sobre els serveis públics, Manresa ha optat per girar el relat: transformar una realitat demogràfica complexa en una oportunitat de lideratge social i econòmic.

La pregunta que es fa el territori ja no és només com mantenir el sistema actual, sinó com reinventar-lo. Com passar d'un model fragmentat a un de realment integrat; de la resposta reactiva a la prevenció; de l'atenció puntual a l'acompanyament continu, i, sobretot, d'un sistema centrat en les institucions a un model centrat en la persona.

L'Agenda Compartida en Salut i Social Manresa-Bages

Aquest canvi pren forma a través de l'Agenda Compartida en Salut i Social Manresa-Bages, un projecte col·lectiu impulsat pels agents que formen part de l'Ecosistema Innovador en Salut i Social del territori. L'objectiu és tan ambiciós com clar: millorar la qualitat de vida de les persones amb dependència i malalties cròniques, garantir una atenció integrada i, al mateix temps, impulsar un nou sector econòmic basat en les cures, la tecnologia i el coneixement.

L'Agenda actua com un marc estratègic compartit que alinea polítiques públiques, pràctica assistencial, recerca, innovació tecnològica i desenvolupament empresarial. No es tracta d'un projecte teòric, sinó d'una eina viva que ordena iniciatives ja en marxa i en promou de noves amb una visió de llarg termini.

Una aliança territorial sense precedents

El lideratge del projecte recau en l'Ajuntament de Manresa, però la seva força rau en l'aliança construïda al territori. En formen part el Departament de Salut de la Generalitat, la Fundació Althaia, l'ICS Catalunya Central, Sant Andreu Salut, la Fundació Ampans, Eurecat, l'IDIAP Jordi Gol, la Fundació Universitària del Bages (UManresa) i la Cambra de Comerç de Manresa, entre altres agents públics i privats.

Tots comparteixen una convicció de fons: les cures no són només una despesa inevitable del sistema del benestar, sinó un àmbit estratègic capaç de generar innovació, ocupació qualificada i valor social. Aquesta mirada permet situar el Bages com un territori laboratori on es dissenya i es prova el futur de l'atenció a les persones.

Integrar salut i social: el cor del model

La integració real entre salut i serveis socials és un dels pilars del projecte. Durant dècades, aquests dos àmbits han funcionat en compartiments estancs, amb dificultats per compartir informació i coordinar actuacions. A Manresa i al Bages, aquest mur comença a caure.

Ja s'estan desplegant circuits d'atenció integrada que connecten l'atenció primària de l'ICS, l'hospital i els serveis especialitzats de la Fundació Althaia, els serveis socials municipals, l'atenció a la dependència de Sant Andreu Salut i els programes d'inclusió i suport de la Fundació Ampans. Els plans d'atenció personalitzats, els protocols compartits i els equips coordinats permeten un seguiment continu de les persones grans i amb cronicitat.

Aquesta manera de treballar ajuda a anticipar necessitats, prevenir descompensacions i reduir ingressos hospitalaris evitables, alhora que millora l'experiència de les persones usuàries i de les seves famílies.

La tecnologia com a aliada invisible

Sobre aquesta base assistencial sòlida, el territori ha fet una aposta decidida per la tecnologia. El desenvolupament de plataformes digitals d'atenció integrada permet compartir informació clínica i social entre professionals, fer seguiment de casos complexos i millorar la presa de decisions.

Eurecat treballa en el desenvolupament de sistemes intel·ligents d'atenció personalitzada i de precisió, mentre que els equips de la Fundació Althaia i de l'ICS els utilitzen en entorns assistencials reals. No es tracta de projectes pilot tancats en laboratoris, sinó de solucions que es proven amb persones reals i situacions quotidianes.

L'objectiu és que la informació acompanyi la persona allà on sigui atesa, i no al revés, trencant duplicacions i buits en l'atenció.

Teleassistència i monitoratge domiciliari

Un dels àmbits on aquesta innovació ja és visible és el de la teleassistència avançada i el monitoratge domiciliari. Sensors, dispositius connectats i sistemes de seguiment remot permeten controlar constants vitals, hàbits i riscos de persones grans o amb malalties cròniques que viuen a casa seva.

Aquestes eines reforcen l'autonomia personal, donen tranquil·litat a les famílies i permeten als professionals intervenir abans que una situació esdevingui una urgència. Empreses del territori, en col·laboració amb centres assistencials, estan ajustant aquestes solucions a les necessitats reals de les persones usuàries, amb una mirada molt pràctica.

Intel·ligència artificial aplicada a les cures

Un dels elements més innovadors de l'ecosistema és l'aplicació de la intel·ligència artificial a l'àmbit de les cures. A partir de dades clíniques i socials, s'estan desenvolupant algoritmes capaços d'anticipar riscos de caigudes, deteriorament funcional, descompensacions de malalties cròniques o situacions d'aïllament social.

Aquesta capacitat predictiva permet canviar el paradigma: passar de reaccionar quan el problema ja s'ha produït a intervenir de manera preventiva. És l'expressió pràctica del model de cures de les 4P: personalitzades, participatives, preventives i predictives, que ja es perfilen com el futur del sistema sanitari i social europeu.

Un clúster emergent de salut i cures

L'ecosistema de Manresa-Bages no es construeix només des del sector públic. Una de les apostes estratègiques és convertir el territori en un clúster potent de tecnologies de la salut i les cures. Hospitals i administracions plantegen reptes concrets -millorar l'atenció a la cronicitat, reduir ingressos evitables o optimitzar la coordinació entre serveis- i les empreses codesenvolupen solucions que es testen en entorns reals.

Aquesta dinàmica, reforçada per mecanismes de Compra Pública d'Innovació, redueix riscos, accelera la transferència del coneixement i genera productes i serveis amb impacte immediat.

Empreses com ISERN Medical Telecom, Avinent, Sunshine Oxygen, Robbie AI, Digimevo, Showee, Joviat o Liberia Community ja formen part d'aquest ecosistema emergent, que es connecta també amb Catalonia.Health, el gran clúster català de salut i ciències de la vida.

Formació, recerca i talent

La universitat i la recerca tenen un paper central en aquest model. UManresa, la UPC Manresa, Eurecat i l'IDIAP Jordi Gol garanteixen formació especialitzada, rigor científic i transferència de coneixement. El territori treballa en la creació d'un centre de transferència tecnològica i formació en salut i social que permeti formar professionals adaptats a les noves necessitats del sistema, retenir talent i atraure'n de nou.

Un model exportable des del territori

El Bages s'ha convertit en un espai on les idees baixen ràpidament al carrer: s'apliquen, s'observen i es corregeixen si cal. Les cures deixen de ser un àmbit silenciat per esdevenir un eix de transformació social i econòmica.

El paral·lelisme amb Silicon Valley no és una qüestió de mida, sinó de mentalitat. Manresa i el Bages volen ser un lloc on s'imagina, es prova i s'escala el futur de l'atenció a les persones. En un context europeu marcat per l'envelliment i la necessitat de sistemes més sostenibles, el projecte apunta més enllà del territori i es presenta com un model replicable i alineat amb les grans estratègies europees de salut digital i atenció centrada en la persona.