El jove emprenedor Ernest Aymerich Montañola, de 22 anys, ha posat en marxa a Artés L'Artesenca, una xurreria ambulant que recupera aquest servei al municipi després de més de 30 anys, amb una aposta per productes de qualitat i la voluntat de convertir l'espai en un punt de trobada social per als veïns.

Una xurreria per recuperar una tradició perduda

Artés torna a tenir xurreria després de més de 30 anys sense aquest servei al municipi. El responsable és Ernest Aymerich Montañola, un jove emprenedor de 22 anys que ha posat en marxa L'Artesenca, una xurreria ambulant que ja ha començat a funcionar al poble.

La iniciativa suposa la recuperació d'una tradició que havia desaparegut i que, segons el seu impulsor, respon tant a una inquietud personal com a una oportunitat de dinamitzar la vida local.

Una vocació que neix des de petit

Aymerich explica que des de ben jove ha sentit fascinació pel món dels negocis ambulants i les atraccions de fira. Aquesta afició es va convertir en projecte real després d'una experiència concreta ajudant un amic.

"Quan ajudava un amic amb la seva xurreria a les fires, vaig adonar-me que volia que aquell moment durés més. Així que vaig decidir obrir la meva pròpia xurreria", relata.

El procés, però, no va ser senzill. "Va ser tot un repte: reformar el remolc, aprendre electricitat i pintura, però amb ajuda d'amics i familiars ho vam aconseguir", afegeix.

Producte cuidat i identitat pròpia

El projecte també posa èmfasi en la qualitat dels ingredients i en la identitat del negoci. Aymerich detalla que utilitzen farina de Vilafranca del Penedès i xocolata belga per elaborar els productes.

Pel que fa al nom, Artesenca, explica que és una combinació entre "Artés" i "artesà", una manera de vincular el projecte amb el territori i amb la idea de producció pròpia.

Un punt de trobada per al poble

Més enllà de l'activitat comercial, el jove emprenedor té clar que el projecte té una dimensió social. "El que més m'apassiona és donar vida a un espai del poble que sovint estava buit i convertir-lo en un punt de trobada els diumenges", assegura.

Segons explica, la resposta de la gent va en aquesta línia: "La gent ve, compra xurros i es queda a xerrar. És molt gratificant veure com la tradició torna a formar part del dia a dia del poble".