
El Manresa va superar el Gironella en un derbi descafeïnat a la grada però intens sobre la gespa de l'estadi. Mica en mica l'equip blanc-i-vermell va superant la síndrome dels derbis, una mena de partits que històricament no se li han donat gaire bé però que en aquesta ocasió va superar amb solvència. I ho va fer davant d'un equip imbatut a tota la segona volta i que en aquest tram de competició ha demostrat el perquè era una de les esquadres cridades a estar a la part alta de la classificació. Llàstima que de poc serveix la victòria ja que el Tona té a la butxaca, com a mínim, la plaça de promoció. Però, si més no, serveix per anar acabant la temporada amb dignitat.
L'inici del partit ja van marcar el que seria el transcórrer dels minuts, amb un Manresa que va agafar aviat la iniciativa en el joc i un Gironella que esperava al darrera per sorprendre a la contra. Això sí, cada pilota es disputava com si anés la vida en l'intent i més d'una vegada es va tenir d'interrompre el joc per atendre el jugador que sortia més mal parat. En aquest cas cal matisar que el massatgista visitant va tenir tota la feina ja que el fisioterapeuta local, Juanra Carmona, s'ho va mirar sempre des de la banqueta, sense que tenir que intervenir per res.