Qui li havia de dir a l'Astrid que aquell noi que va conèixer fa disset anys seria el pare dels seus fills? Qui li havia de dir que aquell noi li faria descobrir el Brasil? Qui li havia de dir, fa disset anys, que aquest gener crearia la seva pròpia empresa?

Però no avancem esdeveniments i comencem pel principi. L'Astrid Torras té 36 anys i va estudiar la carrera de disseny gràfic. És una apassionada de l'esport i li encanta anar al gimnàs. És atrevida i entusiasta i té un impuls vital que li fa tirar endavant els seus projectes tan personals com professionals.

"Tenia 19 anys quan vaig conèixer l'Oda", explica. "Érem en una discoteca i vaig veure que ballava diferent. M'hi vaig acostar i el vaig començar a imitar. A partir de llavors ens vam començar a conèixer". L'Astrid té una mirada clara i apassionada. Explica la seva història com si l'estigués tornant a reviure. "Em vaig enamorar de l'Odair, que així és com es diu l'Oda realment –jo li dic Oda amb to carinyós- bojament. Després de l'anècdota de la discoteca vam estar sortint durant sis mesos, però llavors ell va tornar al seu país, el Brasil, perquè de fet només havia vingut mig any a Manresa per un tema laboral". Tot i els quilòmetres de distància, seguien parlant i mantenint el contacte, "però jo no me'l treia del cap", confessa l'Astrid. És per això que després tres anys sense veure'l, la jove dissenyadora gràfica va decidir anar a Brasil a fer-li una visita, aprofitant les vacances d'estiu. Unes vacances que es van allargar gairebé cinc anys, portant finalment a la jove parella a casar-se l'any 2006. 

"Hi vaig estar molt bé a Brasil. Primer vam viure a Taubaté, amb la família de l'Oda. Després ens vam traslladar a una ciutat preciosa, Curitiba, i em vaig apuntar a un gimnàs", recorda Torras, que defineix com un "món diferent" la moda esportiva, sobretot femenina, del país de la capoeira. "El primer dia que vaig entrar al gimnàs vaig trobar que les dones duien roba que els hi quedava molt bé. Anaven molt ben vestides i conjuntades, amb uns teixits estampats que jo no m'havia ni plantejat que podien existir en el món de l'esport". Havent fet aquesta descoberta i tenint en compte que l'Astrid es vestia "de qualsevol manera"- afirma- per anar al gimnàs, va decidir renovar el seu armari. "La meva sensació fent esport amb aquella roba va canviar: m'hi sentia molt a gust, veia que em quedava bé i, encara que sembli una tonteria, quan tu et sents bé amb tu mateix i et sents guapo, t'augmenten les ganes de fer exercici", declara la protagonista de la història. 

Després de casar-se l'Astrid i l'Oda van decidir tornar a Manresa. "L'arribada va ser dura, perquè ni ell ni jo teníem feina", afirma Torras que ara, i veient-ho amb perspectiva confessa que "tot són èpoques i tot se supera". Davant la incertesa del futur laboral, l'Astrid es va fer autònoma i anava fent feines de dissenyadora del que li encarregaven, "però estava desmotivada", explica. "Llavors van arribar els meus dos fills, una experiència fantàstica, però que encara em va fer abandonar més la feina. Tan, que va arribar un moment que vaig dir: o busques feines de dissenyadora o te'n vas a treballar per alguna empresa".

I la bombeta es va encendre
Va ser durant el curs passat. Torras, que estava apuntada al Gimbe, es va trobar que les malles que duia del Brasil feien furor. "Tothom em demanava d'on les havia tret!", explica, "i com que cada Nadal tornem a casa l'Odair a celebrar les festes, els hi vaig dir a les companyes si volien que els portés roba d'esport d'allà". Totes van accedir "i va ser en aquell moment quan se'm va encendre la bombeta", recorda la protagonista. "Per què no provava d'importar roba d'allà cap aquí i la venia?". I va ser així com l'Astrid va anar a parlar amb una empresa tèxtil brasilera, Fit-Fit, que també importa roba esportiva del país a Estats Units. "Em vaig llançar a la piscina, sí, però és que volia veure quina rebuda tenien", explica mentre afirma que el que més crida l'atenció als consumidors és el teixit a"tan dolç" amb el que està feta la roba i els estampats que hi ha a les malles, que "aquí a Catalunya no es troben". 

Amb tota la il·lusió del món posada en un projecte que tot just acaba d'arrencar, aquest mes de març l'Astrid va crear la pàgina web www.dijaneiro.com , on tots els productes que comercialitza la manresana es poden veure i comprar a través de la xarxa. "Com que no vull dependre només de la marca Fit-Fit –imagina't que un dia tanca per qualsevol cosa!- i tenint en compte que a Brasil hi ha moltes més marques que fabriquen roba esportiva, vaig decidir buscar un nom per l'empresa que m'agradés a mi i que tingués un significat que transportés a tothom al país de la caipirinha", relata Torras, que aclareix que DiJaneiro és com es pronuncia el nom de la segona ciutat més gran del Brasil, Rio de Janeiro. "A més a més", afegeix com a apunt, "moltes de les coses més importants que m'han passat a la vida han estat el mes de gener. Casualitat o no, la coincidència fa gràcia". 

Donar a conèixer el producte
Per inaugurar el negoci, Astrid Torras va tenir una idea: "les malles s'han de moure", diu, "i ho han de fer a través de professionals del món de l'esport". És per això que la jove emprenedora ha organitzat un esdeveniment gratuït per aquest proper dissabte 23 de maig a l'Oller del Mas. Allà i durant tot el dia s'hi reuniran diversos professors i professionals del món de la dansa, tots vestits amb les malles de Di Janeiro, i oferiran classes i activitats per a tothom que hi vulgui assistir.

Així doncs durant el dia l'Oller del Mas es convertirà en l'escenari d'una festa esportiva que tindrà un eix vertebrador: el Brasil i la seva cultura. Entre classes de ball de samba, de zumba, de capoeira i de body art, entre moltes altres, el públic assistent podrà degustar caipirinhes i sucs tropicals per sentir-se com uns autèntics brasilers. 

Els nens i nenes també hi tindran cabuda, i és que hi haurà tallers de manualitats, inflables i un circuit tancat de BTT per infants de 3 a 7 anys i sortides guiades, també en BTT, per l'entorn de l'Oller del Mas per a nens de 8 fins a 12 anys. 

"Jo no estic venent res, sinó que sento el que faig", conclou l'Astrid que confessa ser una fervent admiradora de la roba d'esport brasilera, tot afegint que "el meu somni sempre havia estat unir el país de l'Oda amb el meu". I,com qui no vol la cosa, el desig s'ha acabat fent realitat.
 

Programa complet d'activitats.