Per tercera vegada consecutiva, i sense antecedents anteriors, el centre de Manresa s'ha convertit en una oda a l'espanyolitat gràcies a la victòria de la selecció que dirigeix Vicente del Bosque en la final de l'Eurocopa contra Itàlia, que ha aplegat a poc més de dues-centes persones carregades de banderes, bufandes, petards i clàxons, al crit de "Yo soy español, español, español", "Visca Catalunya,... dentro de España" o "España unida jamás será vencida". Cap altre lloc millor que la plaça Espanya ha trobat per expressar sense complexos el seu sentiment de pertinença, que en algun dels casos ha estat força excloent, com quan s'ha cremat una senyera entre els càntics de l'afició.

Una representació de la ciutat que va ser definida per alguns mitjans de Madrid com "la cuna del nacionalismo catalán" per mostrar una refregida i interessada animadversió dels catalans cap a la selecció hispànica abans dels quarts de final de la passada Eurocopa contra Itàlia, no ha volgut evitar la inèrcia d'aquestes darreres setmanes de bombardeig informatiu sobre la "Roja" i s'ha deixat emportar per l'entusiasme d'un triomf que dissimula, si més no durant les properes hores, les retallades, l'atur i la crisi.

El roig, el groc, les "ñ", s'han mostrat més desacomplexades que mai en una nit que per a molts ha estat màgica gràcies al bon joc de l'equip espanyol basat en la pressió, la possessió i les passades de tiralínies que han permès golejar a Itàlia amb un estil que per als catalans no és gens desconegut, i per a uns altres ha estat reivindicativa, amb càntics unionistes i la crema d'una Senyera.