El PSOE de sempre, el que fa quatre dies reivindicava amb orgull el terrorisme d'Estat dels GAL, el corresponsable de les desenes de morts a la tanca de Melilla, les quals fastigosament intenta blanquejar el ministre condemnat per encobrir tortures i el mateix que vol la nostra llengua reduïda a la condició de vestigi folklòric, ens amenaça ara amb la criminalització de la desobediència civil amb les modificacions del Codi Penal que dissortadament han rebut el vot favorable de forces que es reclamen independentistes i/o progressistes.

Ho fa aprofitant-se de la imperiosa necessitat d'ERC i dels Comuns de fer creure que el seu suport pràcticament de franc al PSOE té alguna utilitat política. Si no fos per això seria incomprensible el seu entusiasme aplaudint la substitució al Codi Penal de la sedició pels desordres agreujats i presentant-la com un avenç decisiu. En realitat aquesta modificació -que ens volen vendre com a "derogació del delicte de sedició"- és la confirmació del compromís del PSOE amb el règim oligàrquic borbònic (disfressat de democràcia liberal) i la seva aposta per la repressió com eina fonamental per mantenir-la, peti qui peti.

En una exhibició de cinisme polític, proposen, a canvi de rebaixar el càstig als dirigents abans i acusats per sedició, reprimir amb molta més duresa les accions de desobediència civil com ara ocupacions o talls de comunicacions que des de sempre han servit per defensar drets bàsics, com el dret a l'habitatge, al transport públic digne o les condicions de treball acceptables i per denunciar arbitrarietats o injustícies. Que a partir d'ara es puguin imposar penes de presó per ocupar una sucursal bancària, fer una concentració multitudinària o tallar una carretera en el marc d'una protesta és una agressió totalment inacceptable.

A més introduint en el codi penal un concepte tan borrós com el d'intimidació, facilita encara més l'arbitrarietat judicial a l'hora de reprimir qualsevol reivindicació. Posar en mans d'una judicatura espanyola corcada pel reaccionarisme aquest comodí és perillosíssim; justament aquests dies que estem veient com està retorçant blanquejat la llei contra la violència patriarcal, bo i deixant més indefenses encara les dones.

Per més que ERC estigui necessitada del PSC per sostenir el seu govern (prou volgudament) en solitari i d'avalar la quimèrica taula de "negociació" (en una negociació seriosa ningú no canvia les cartes importants per les prescindibles del contrari, ni ningú no accepta que la contrapart decideixi els teus representants), avalar una reforma que agreuja la repressió contra la desobediència civil és un error majúscul perquè l'arrossega cap a l'immobilisme polític, justament tot el contrari d'allò que una força política que es defineix com a independentista ha de pretendre. Acceptar-la a més, vol dir empassar-se la fal·làcia segons la qual, aquell acte de sobirania -incompleta, d'acord, però autodeterminació, en definitiva- que vam fer l'1 d'octubre, va ser un "atac a la democràcia".

Davant d'aquest despropòsit, des de Poble Lliure, com a força política independentista i que aposta per les lluites populars com a eina per millorar les condicions de vida de les classes populars, entenem que ens hem de mobilitzar i per això participarem a la manifestació que es farà dimarts, dia 6 de desembre al Pla de Palau a Barcelona i a la resta de mobilitzacions que es vagin convocant per combatre aquesta escalada repressiva.