Si ens poséssim a discutir sobre què vol dir feixisme per cadascuna de nosaltres, segurament hi trobaríem matisos diferents. Més enllà del moviment polític cada vegada més s'imposen actituds que les podríem denominar d'aquesta manera i que ens travessen a tots i totes d'alguna forma o altra, com ho fa el masclisme o el racisme per exemple, i que ens genera contradiccions sobretot a aquelles que no ho volem ser, clar!
Quan ens sentim acusades per actituds que prenem o comentaris que fem i que algú ens confronta, ens posem a la defensiva inventant-nos excuses de tota mena per dir que no ho som, de fatxes! ni masclistes, ni racistes, però que clar... que si això, que si allò... Però si hi pensem una mica a vegades ens hi trobem encara que sigui sense voler-ho... no us passa?
La sensació és que cada vegada, de manera més generalitzada, anem tolerant petits feixismes en qüestions que aparentment no ho són però que van sumant victòries a un pensament únic, homogeni, individualista i en alguns casos fins hi tot agressiu, en poso alguns exemples.
Ens han pres els Sants Innocents, us n'heu adonat? Amb la cantarella de les fake news ens han colat un gol per tot l'escaire, ja no es porta que els mitjans de comunicació es permetin enredar-nos un cop l'any d'una manera divertida perquè ara ja no sabem si el que ens expliquen a diari les notícies, les xarxes socials o el que es diu en un parlament és veritat o és mentida. Crear una sola corrent d'opinió i jugar a crear missatges difamatoris és molt perillós i que les persones que els rebem no siguem capaces de posar-ho en dubte, ens en fa còmplices. Ens estem quedant sense 28 de desembre perquè no està bé noticiar mentides, i ens posem tant excel·lents per rebatre-ho que ens acabem privant que un dia a l'any, amb un acord social acceptat, la pràctica periodística i comunicativa jugui amb nosaltres de manera divertida.
I parlant de fake news... que un alcalde hagi de dedicar energies i esforços a combatre calumnies infundades sobre la seva vida privada és trist, que entre totes juguem a alimentar-les fent-ne comentaris poc rigorosos en converses de bar, reunions de veïns o hiperventilant-nos a les xarxes és poc responsable. Que costi més defensar la veritat que creure's una mentida hauria de ser inadmissible per a tothom! A un alcalde li hauríem de demanar que se l'estimi la ciutat, que vetlli perquè aquesta sigui amable per a viure-hi, des de la planificació urbanística a la gestió de les necessitats dels convivents, que garanteixi un servei públic de qualitat amb vocació de servei en l'atenció a la ciutadania, administrant des de la facilitat, el diàleg i la transparència,...
Que visqui o no a la ciutat o que tingui una determinada parella no és rellevant en la pràctica de les seves funcions diria jo! així que si la mentida fos veritat tampoc seria la mort de ningú, no fotem!!! Però que a més l'oposició política jugui a difamar i no a confrontar des de propostes polítiques i des del respecte humà és preocupant, o molt preocupant per la qualitat democràtica, aquí i a on sigui, almenys a mi m'ho sembla.
Com a ciutadans cada vegada tenim més clars els nostres drets individuals i narcisistes (que ens dona el fet de pagar impostos, clar!!!) que els nostres deures en crear una convivència favorable (que no es resoldrà mai pagant més taxes). Fer públicament responsable a un alcalde o qualsevol regidor, demanant contundència punitiva perquè una persona aparca en doble fila en comptes de demanar a la persona en qüestió que aparti el cotxe em sembla increïble, però és cert (remeneu l'hemeroteca recent a X). Demanar què a qui? Si au! Encara m'emportaré una bronca!! I així anem... cada vegada més enfadats per tot, cada vegada més crispats, cada vegada més exigents i cada vegada amb menys capacitat de parlar, de debatre, d'acompanyar, de raonar o enraonar, d'entendre altres postures... cada vegada menys persones, cada vegada més animals (com diuen Els Pets en una cançó...)
Com a ciutadans, activistes socials, culturals, veïnals, sindicals, esportius,... també tenim responsabilitat davant les actituds feixistes que transiten per les nostres entitats, pel nostre veïnat, per l'escola dels nostres fills, pel club esportiu o a les nostres feines. O no us heu trobat amb companys i companyes amb actituds barroeres, manipuladores o fins hi tot agressives que costen d'afrontar?. Qui més crida (en sentit literal o figurat) més domina la situació i s'alimenta l'ego, amb la sensació que es mal gestionen les frustracions a costa dels altres, mentrestant la resta callem per no perdre el temps ni tenir disgustos, o pitjor encara decidim abandonar activitats, feines, propòsits... per no confrontar o sostenir situacions i personatges poc apreciables que, acaben guanyant deixant-nos sense activitat, sense activisme i sense civisme.
Tenim el repte gran de procurar fer les coses d'una altra manera,... fa dies que ho sabem i no ens n'acabem de sortir: ens mou la por, la pressió, la pressa... i a saber quantes coses més. Que el moment no és fàcil, això és evident, però la sensació és que no estem empenyent en la direcció que toca, el temps ho dirà.
Pot sonar tot plegat molt woke, naïf o idealista pensareu alguns (o potser les tres coses a la vegada), però no tinc cap mena d'intenció de deixar de ser cap de les tres coses, i com la cosa a primers d'any va de propòsits el meu és el d'estar atenta als micro (o macro) feixismes per saber-los identificar, i combatre.
Que tinguem el millor any possible.
