El comerç minorista és molt ampli i el podem definir com la venda o lloguer de productes o serveis a un client final. Amb diferència, concentra el major nombre de treballadors de la nostra ciutat. Inclou activitats com els concessionaris de cotxes, el comerç d'alimentació o la moda. La seva transformació té les seves arrels als anys 90 del segle XX amb el que anomenem globalització, on grans multinacionals han anat substituint a tots i cada un dels sectors econòmics, a empreses d'àmbit nacional i, sobretot, locals.

A Manresa aquest fet ha transformat, per exemple, el paisatge del comerç de moda del centre de la ciutat en només 30 anys. El gran perjudicat ha estat el barri vell, el Born i sobretot el carrer Nou, s'ha mantingut l'Àngel Guimerà i ha aparegut un nou punt de compra de moda al Passeig Pere III. Aquest canvi d'ubicació de les botigues té l'explicació en la necessitat de majors superfícies de venda per part dels operadors multinacionals.

Dins d'aquest món de la moda, la manresana Tous mereix un capítol a part, sens dubte, és el nostre millor ambaixador empresarial al món. Si viatgeu a Lisboa no us perdeu la botiga que Tous té al número 50 de la Rua Garrett al barri del Chiado, tota una joia de la rehabilitació. Uns altres herois locals, son tots aquells que s'han adaptat al nou món global, i ho han fet cobrint la demanda de moda de preu mig amb botigues multi marca. Dins d'aquest grup hi trobem firmes com Señor, Joan Soler, La Creadora, Serra Claret, Farrés 39, Peiró, Rubí i Casals o Torra calçats.

Analitzat el passat, és en aquest punt on em pregunto, quin projecte de futur té l'Ajuntament per a la zona comercial del barri antic de Manresa? Com podem fer que Manresa torni a ser capital comercial? Han tingut temps més que suficient (30 anys) per observar, planificar, facilitar els canvis normatius i els ajuts públics per transformar el barri. Calen usos diferents, els passats probablement no tornaran. Per exemple, transformar el centre històric en la ciutat per als joves de manera que quedi integrat en tot l'entorn universitari de la Fàbrica Nova i així revitalitzar-lo. No és res nou, moltes ciutats mediterrànies tenen una zona lúdica i de concentració de restaurants que creen un efecte crida per a la gent jove de la ciutat i de la comarca. No cal reinventar la roda sinó mirar casos d'èxit com son el barri de Chiado a Lisboa, Chueca a Madrid o el centre històric de Gernika o San Sebastian al País Basc. A més, son negocis on es fomenta l'emprenedoria local. Però, per dur a terme aquesta o d'altres iniciatives, cal temps, projecte, visió, les idees clares i el consens de la ciutat.

Tots els que ens estimem la ciutat hem tingut la sensació de tristesa i frustració quan passegem per la Plana de l'Om, el carrer San Miquel, el carrer Nou o el Born, i hi veiem masses locals tancats i un increment de la inseguretat i les ocupacions, en definitiva, de la degradació.

Per sort, aviat tornem a tenir l'oportunitat de decidir qui volem que lideri la ciutat els pròxims quatre anys, i no soc l'únic que pensa que cal gent valenta, preparada i sense estar lligada pel que fan o diuen des de fora. Entre tots podem fer que el Manresa torni a bategar com la capital comercial i econòmica que ha de ser i, en definitiva, reforçi el seu lideratge a la Catalunya Central.