Aquesta frase tan contundent del títol de l'article va ser pronunciada pel regidor manresà de Ciutat Verda Pol Huguet a l'últim ple d'aquest any. Huguet també va posar èmfasi en el fet que el gran progrés material que hi ha hagut a bona part del món aquests últims 200 anys ha estat gràcies a l'augment de consum energètic possibilitat pels combustibles fòssils. En efecte, si fins el segle XIX les principals fonts d'energia de la humanitat havien estat les renovables la Revolució Industrial liderada per Anglaterra va encimbellar el carbó a la posició de primera font energètica. Aquest predomini del carbó va durar des de principis del segle passat fins a la dècada dels 60 d'aquell segle quan el petroli el va destronar.

I malgrat que el subministrament de petroli no ha estat mai estable o fàcil aquesta hegemonia s'ha mantingut fins avui en dia. Una màquina com el motor Diesel és considerada per experts com Vaclav Smil com un pilar bàsic de la nostra civilització, sense ell difícilment podríem tenir tant comerç a tanta distància. I no cal dir que majoritàriament el motor Diesel funciona cremant combustibles de petroli. Veurem si el petroli podrà mantenir la seva hegemonia o si serà aviat destronat pel carbó com apunta el científic italià Ugo Bardi però en qualsevol cas s'està veient que substituir els combustibles fòssils no és gens fàcil.

Aquesta dependència dels combustibles fòssils ens situa davant del doble desafiament de la crisi climàtica i de la crisi energètica. Per una banda els gasos d'efecte hivernacle que aquests combustibles generen estan alterant greument el clima planetari i per altra banda ens enfrontem a la seva escassetat ja que les seves reserves disminueixen cada vegada més depressa. Combinació d'efectes ja prevista a l'estudi dels Límits del creixement publicat fa 50 anys i citat també al ple. És per això que estem veient la fi del mite del creixement sostenible o creixement verd. No hi ha creixement verd i probablement la nostra economia deixarà de créixer aquests propers anys.

Què podem fer davant d'això? Penso que el camí iniciat per l'Ajuntament de Manresa és el correcte: democratitzar la gestió de l'energia a través d'empreses públiques com Aigües de Manresa. És la manera de plantar cara al neoliberalisme més cruel, aquell que vol deixar la gestió dels recursos en mans privades. Només avançant cap a un sistema econòmic pensat per a la ciutadania i no per a l'accionariat podrem evitar anar augmentant les diferències de riquesa i crear una societat dual de privilegiats i d'exclosos, societat que òbviament posaria en perill la democràcia.

Desitjo per tant el millor per a Aigües de Manresa. En aquests temps difícils del seu èxit en dependrà la prosperitat de tothom.