Cardona va viure dissabte una jornada solemne amb la commemoració dels 300 anys del setge de les tropes borbòniques (1711-2011), que van ser derrotades en aquest fet històric transcendent. La victòria dels aliats contra els seguidors de Felip V aquell 1711 a la vila bagenca lamentablement no es va repetir a Barcelona el 1714, i Catalunya va ser derrotada en la Guerra de Successió, començant tot seguit un dels períodes més negres del país.

L'alcalde de Cardona, Ferran Estruch, va elogiar ferventment l'heroica resistència de les tropes aliades i els sometents locals que van defensar el castell, recordant que la població mai va ser vençuda en el conflicte, sinó que el 1714 va recapitular per evitar una sagnia. Estruch va demanar tant al director del Museu d'Història de Catalunya, Agustí Alcoberro, com al conseller de Cultura, Ferran Mascarell que en el 300 aniversari de la derrota catalana (1714-2014) Cardona tingui un paper rellevant en els actes de commemoració que s'organitzin, tal i com es mereix, i que no sigui ignorada.

Cardona, com és el cas, però també la resta de la comarca i la Catalunya Central han estat escenari d'importants moments històrics, que s'han de recordar i fer conèixer a les noves generacions, i s'hi celebren tradicions i actes de commemoració històrica que s'han de mantenir perquè ens ajuden a entendre qui som i d'on venim i decidir què volem ser en el futur. La petició clara i explícita d'Estruch té molt de sentit en el marc d'oblit que sovint pateix la Catalunya interior per part de l'administració catalana.

La Catalunya Central, que per exemple sí que disposa de delegacions territorials de departaments de la Generalitat, no té atribuït el protagonisme que es mereix dins del mapa territorial català, sinó que habitualment es dilueix en l'àmplia i diversa província de Barcelona. Utilitzo una demanda molt concreta per parlar d'una situació denunciada sistemàticament per Ajuntaments, Consell Comarcals, entitats i associacions i mitjans de comunicació d'aquest àmbit territorial. Feia aquesta mateixa reflexió l'alcalde de Manresa, Valentí Junyent, presidint el patronat de la FUB la setmana passada i lamentant decisions de l'administració superior en qüestió d'estudis universitaris. Les Terres de l'Ebre, amb contínues i diverses mobilitzacions, una postura comuna, sumant esforços i aconseguint així una pressió més gran a Barcelona, han esdevingut de facto la cinquena província. N'haurem de prendre nota. Més sensibilitat i voluntat política per part de la Generalitat i més consens entre les nostres comarques han de facilitar que se'ns tingui en compte, sigui per la celebració d'actes històrics o per la consecució de titulacions universitàries, entre altres qüestions. En un model territorial realment equilibrat i sostenible, d'iguals oportunitats de desenvolupament, de cohesió territorial i proximitat a la realitat, la Catalunya Central no pot ni ha de ser ignorada.