El tancament d'empreses i l'augment de l'atur que comporta són una de les principals xacres d'aquesta crisi econòmica que ens ofega sense treva. La pèrdua d'indústries, especialment en municipis petits o mitjans, en què acomiadar un grup de persones de cop fa elevar el percentatge d'atur d'una manera significativa, pot tenir greus conseqüències. A Catalunya, tenim els exemples de Roquetes i Cervera, que no s'han recuperat de la clausura de Lear, també d'Arbúcies i les carrosseries Noge, i, més a prop, hem patit els casos de Tradema a Solsona i GE Power Controls a Sant Vicenç, molt recentment. En aquest poble, amb un percentatge d'atur de gairebé el 22% -el més elevat del Bages-, el tancament de Power Controls -General Electric s'emporta l'activitat a Polònia- suposarà incrementar fins a gairebé el 30% la taxa de desocupació. Davant de la clausura de la planta, els esforços del comitè de treballadors i de tota la plantilla, que han rebut el suport i l'ajuda de l'Ajuntament, el Consell Comarcal, la Generalitat, tots els partits amb representació al Parlament, entitats, comerços i veïns de Sant Vicenç, han aconseguit un bon acord per a tots els afectats. Un mal menor en els temps que corren, però un mal. Els problemes de fons són les deslocalitzacions d'empreses fetes impunement i el dany general que poden fer aquests tancaments en els seus entorns econòmics. Quan tanca o marxa una empresa d'un municipi no només afecta directament els seus treballadors/es, sinó també a proveïdors, treballadors indirectes, comerços i establiments locals.
Un tancament com el de Power Controls respon a una decisió econòmica, al desig d'una multinacional d'aconseguir més beneficis sense tenir en compte la responsabilitat social que té amb aquests treballadors i treballadores, i amb el territori.
Parlem de deslocalitzacions pures i dures, d'una situació que és injusta, però que lamentablement s'escuda en unes lleis que l'afavoreixen. Legalitat no sempre és justícia. La reforma laboral, aprovada fa poc més d'un any, que ens ha estat imposada pel Govern espanyol, sense diàleg social, afavoreix l'acomiadament, rebaixa els sous i afebleix les relacions laborals deixant el treballador en una situació d'indefensió i més desemparat. D'altra banda, també cal recordar que sense l'espoli fiscal que pateix Catalunya podríem dedicar més recursos a fomentar la formació, la creació d'empreses i a estimular el consum i el creixement econòmic. Ni Sant Vicenç ni cap altre municipi del Bages no necessiten més treballadors en situació d'atur ni nous contractes amb uns salaris molt més baixos i sense cap garantia laboral. Amb això no es construeix cap futur. Esperem ara que la taula de reindustrialització que s'ha creat dins dels acords trobi una alternativa industrial a Power Controls i ajudi a mitigar uns alts índex d'atur que són insostenibles socialment i econòmicament. De la profunda crisi econòmica que patim no en sortirem sense crear ocupació, i això s'ha d'aconseguir en gran part gràcies al desenvolupament industrial, a l'impuls de contractació de qualitat; a la millora de l'ocupabilitat del conjunt de treballadors, especialment d'aquells que estan a l'atur, i a una aposta decidida per mesures de dinamització econòmica que reactivin la demanda de nous llocs de treball.